•Notícia

El treball de Pere Escorsa i Ramon Maspons examina el desenvolupament del Jocs Olímpics de Barcelona, a partir de la seva concessió a la ciutat, a finals de 1986, i es centra, més que en l'esport en sí, en els aspectes organitzatius que van fer possible l'èxit. Els autors es qüestionen si els excel.lents resultats obtinguts per Espanya en els JJOO del 92 (22 títols olímpics: 13 medalles d'or, 7 de plata i 2 de bronze) han estat fruit de la sort i de l'avantatge que proporciona el fet de "jugar a casa" o si, per contra, van ser la conseqüència lògica d'una planificació estudiada al detall.

Així mateix, als autors els interessava esbrinar si les fòrmules utiltizades en la preparació de l'equip olímpic podríen extrapolar-se a altres àrees on la competició també és present.

"Objetivo: medallas olímpicas" està dividit en set capítols, l'últim dels quals recull les conclusions del treball, on s'exposen els factors que han estat decisius en la consecució de les medalles espanyoles, com ara: la potenciació al màxim dels possibles finalistes; una organització simple i eficient gràcies al programa ADO'92 (entitat de gestió que va coordinar les accions del Consejo Superior de Deportes, del Comitè Olímpic Espanyol i de les federacions); un finançament adequat, de tipus mixte sector públic-sector privat; la concentració dels recursos en els possibles finalistes; la utilització de les tecnologies més avançades, i la planificació total.

El llibre inclou també, a la part d'annexes, dades de Barcelona'92 referents al nombre de participants i de finalistes espanyols, als components dels equips espanyols que van obtenir medalla o diploma i, finalment, el Butlletí de la participació espanyola corresponent al dia 6 d'agost de 1992.