•Notícia

La Generalitat de Catalunya ha orientat una part molt important de la seva tasca en matèria energètica a la promoció de les energies renovables. La gestió òptima dels recursos energètics autòctons és un pas imprescindible per poder recolzar la penetració de les energies renovables en el mercat energètic de Catalunya. Però aquesta gestió òptima dels recursos no pot fer-se sense un coneixement exhaustiu i científic dels mateixos, que ens donarà una idea sobre quines són les seves possibilitats reals i el seu potencial present i futur.

A banda de l'avaluació dels recursos energètics locals, el Departament d'Indústria, Comerç i Turisme participa en un seguit de projectes de demostració, dóna suport a la recerca en aquest àmbit i gestiona ajuts financers per a les energies renovables. Sense una correcta avaluació dels recursos energètics locals, aquestes actuacions no aconseguirien l'objectiu final d'aquesta política, que és el d'aconseguir una penetració ben fonamentada de les energies renovables en el mercat energètic.

L'origen d'aquest estudi es remonta al 1982. El llavors Departament d'Indústria i Energia va endegar una sèrie de projectes per conèixer científicament els recursos renovables disponibles a Catalunya i d'actuacions per desenvolupar la tecnologia que fes possible el seu aprofitament. El mateix any 1982 es va publicar el llibre Energia solar a Catalunya. Radiació solar i insolació, on es recollien les dades existents fins aleshores, juntament amb un estudi teòric sobre les mateixes. Com a conseqüència d'aquell estudi, es va plantejar la necessitat d'obtenir unes dades més precises de la radiació solar arreu de Catalunya per desenvolupar adequadament el potencial de l'energia solar al nostres país.

Per aquest motiu, el Departament d'Indústria, Comerç i Turisme va endegar l'establiment d'una Xarxa Radiomètrica de Catalunya. Aquesta xarxa es va instal.lar entre els mesos d'abril i agost de 1986, i compta, a més de les estacions pròpies, amb la participació d'altres estacions d'entitats col.laboradores, repartides geogràficament arreu de Catalunya. Per al desenvolupament, la realització, el manteniment i el tractament de dades de la xarxa s'han invertit més de 50 MPTA. Concretament per al manteniment de la xarxa i per a l'anàlisi i tractament de les dades obtingudes per la mateixa es va iniciar una col.laboració amb l'ITEMA, l'Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental, de la Universitat Politècnica de Catalunya.

De forma paral.lela, mentre no es va poder disposar d'un període suficientment llarg d'informació procedent d'aquesta xarxa, es va creure necessari publicar una actualització i recopilació de tota la informació disponible fins aleshores a les estacions de mesura existents en aquell moment a Catalunya. Va ser llavors que es va confeccionar el primer Atlas de Radiació Solar. Aquest estudi va ser el primer veritable mapa de la radiació solar a Catalunya, donat que fins llavors no s'havien unificat ni analitzat totes les dades existents al respecte, i es va realitzar amb les dades obtingudes d'aquestes estacions en el període 1971-1987.

Aquest primer estudi, doncs, va representar una fita important en el coneixement dels recursos renovables al nostre abast, però els avenços fets en el nombre d'estacions radiomètriques que subministren dades, la qualitat dels nous mesuraments, la disponibilitat de seqüències temporals més llargues i l'experiència acumulada van fer que es considerés una edició millorada i ampliada de l'Atlas de radiació solar a Catalunya, que ara es presenta, en la seva edició de 1996, en col.laboració amb l'ITEMA. Novetats El nou atlas presenta com a novetat el tractament d'un considerable volum de dades, ja que recull l'anàlisi de més de 100.000 registres sobre la radiació solar procedents de 65 estacions de mesurament.

La xarxa global radiomètrica a Catalunya ha passat de 22 a 65 estacions de mesura en aquest període intermedi, el que ha permés estudiar un període de temps més llarg i cobrir una zona més àmplia de la geografia catalana. També destaca la millora de la metodologia emprada per a l'anàlisis matemàtica i la representació dels resultats. La comparació amb els resultats de l'atlas anterior mostra una estructura similar en els mapes, i en els valors de la radiació mitjana anual i mensual. Això no obstant, els valors obtinguts en el present atlas són lleugerament superiors als de l'anterior.

La incorporació d'un gran nombre d'estacions situades a Catalunya ha permès obtenir un detall espacial d'una escala molt inferior al de l'anterior. Així, hi ha fenòmens que en aquell no es posaven de manifest, però que apareixen en l'actual. En aquest sentit destaca la gran amplitud d'oscil.lació de la radiació solar a les comarques d'interior i de ponent, el mínim de radiació situat a la Costa Brava o els màxims relatius en alguns punts del Pirineu. L'altre màxim relatiu situat a la costa meridional, que ja s'intuïa en l'atlas anterior, ha estat confirmat per les dades de l'actual.