•Notícia

Investigadors del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal.lúrgica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), encapçalats pel professor Xavier Camps, i de l’empresa Eurogine S.L. han dissenyat un nou Dispositiu Intrauterí (DIU) que supera en fiabilitat als actuals i que comporta una inserció i extracció el menys traumàtica i dolorosa possible per a la dona.

Per definir els paràmetres del nou DIU s’ha fet un estudi previ sobre les característiques dels DIUs actuals. El DIU, objecte contraceptiu que es col·loca a l’úter de la dona, es presenta actualment com un element important en els programes nacionals de planificació familiar. El més utilitzat actualment és el d’efecte químic. Consta d’una armadura-base de material plàstic moldejat en forma d’“àncora” o de “T”. Aquesta armadura porta enrotllat un fil de coure amb o sense un nucli interior de material noble, que fins ara era de plata.

El coure exerceix una acció anticonceptiva dins l’úter: es dissol a causa dels fluids uterins com a conseqüència d’una intensa corrosió superficial del fil. Si aquesta corrosió no és uniforme en tota la superfície del fil, sinó que s’accelera en punts determinats, el fil pot trencar-se i disgregar-se abans de la dissolució total del metall. Això redueix la vida útil del DIU i la seva seguretat, segons han verificat els investigadors del projecte.

De l’estudi, que s’ha fet a partir de mostres aportades per metges ginecòlegs a Eurogine, S.L., també es desprén que l’efectivitat anticonceptiva d’un DIU és major a partir del segon any d’implantació i que quan el temps d’implantació és inferior als 24 mesos, el risc d’inefectivitat és més gran, i existeix també el risc de rotura i fragmentació del fil. En els primers anys d’implantació, com a conseqüència d’un fenòmen de rebuig davant d’aquest cos estrany a l’interior de l’úter, l’organisme genera una capa de carbonat de calci i compostos orgànics que es depositen sobre l’espiral del DIU i degraden el metall.

Aquesta deposició, que desapareix totalment en els DIUs amb un temps d’implantació superior als 48 mesos, fa de pantalla en la corrosió del coure. Això comporta un risc important de rotura del fil i, per tant, l’efectivitat anticonceptiva és menor. Fins ara, per solucionar aquest problema s’ha inclós un nucli de plata en el fil que forma l’espiral.

Nucli d’or pur
L’equip d’investigadors ha detectat que la presència de sofre en el medi uterí afecta, a la llarga, el nucli de plata que constitueix l’espiral anticonceptiu, per a la qual cosa l’han substituït per un nucli d’or pur, metall analèrgic i inalterable a qualsevol acció corrosiva. Els experts han constatat que això perllonga la vida útil del DIU sense risc que l’espiral es fragmenti i sense que disminueixi la seva eficàcia anticonceptiva.

La utilització de la plata, segons els científics, resulta inadequada quan les secrecions uterines contenen compostos de sofre (S), ja que és l’únic element que al combinar-se amb la plata, formant sulfur de plata, pot accelerar la pròpia corrosió del coure i arribar a trencar el nucli de metall. Això, en definitiva, afecta negativament l’efectivitat anticonceptiva del DIU.

El DIU de nova generació, en forma de “T”, incorpora un nou sistema d’inserció que, a més de facilitar la mecànica d’inserció, evita el risc de perforació uterina i garanteix un menor traumatisme i una major seguretat anticonceptiva. Així mateix, es presenta per primer cop en tres tamanys –maxi, normal i mini–, la qual cosa permet escollir el més adequat en funció de l’anatomia de l’úter al qual vagi destinat.

A partir del mes de gener s’experimentarà la implantació del nou model de DIU en un grup de 500 dones, per mitjà de diversos hospitals de Catalunya que s’han mostrat interessats. El projecte l’ha finançat el Centro para el Desarrollo Tecnológico e Industrial (CDTI) i ha rebut una subvenció del Ministerio de Industria y Energía, dins del programa Átyca.

Antecedents
L’ús dels Dispositius IntraUterins té el seu origen a l’antiguitat. Les dones egípcies ja utilitzaven una bola feta amb una massa a base d’excrement de cocodril i mel. Al segle XI es feien servir pesaris anticonceptius. Posteriorment, al segle XIX s’utilitzaven pesaris de peltre (instruments contraceptius de plom, zinc i estany) i de diamants barrejats amb platí. Aquests sistemes, però, no eren estrictament DIUs ja que es col.locaven a la matriu, en lloc de l’úter.

El primer DIU propiament dit el va dissenyar el científic Richter, el 1909, i consistia en un anell de seda natural. El 1923, Pust, un altre investigador, va combinar l’anell de seda amb el fil del pesari. Cinc anys més tard, Grafenberg va popularitzar a Alemanya un DIU amb una corda de tripa i un fil de plata. El japonès Ternei Ota va introduir l’ús d’anells intrauterins d’or i d’aleació or-plata.

Posteriorment, la utilització dels DIUs va ser prohibida en molts països degut als riscos d’infecció en una època en què el consum d’antibiòtics no era generalitzat. Aquesta actitud es va mantenir fins el 1963 en què, a la primera Conferència Internacional sobre els DIUs, que es va fer a El Cairo, es van donar a conèixer les experiències favorables en l’ús d’aquests dispositius.

D’altra banda, el desenvolupament del polietilè –un plàstic biològicament inert i amb memòria de forma– va suposar un pas important per a l’aplicació generalitzada dels DIUs. Els primers van ser l’espiral Marguiles i el Lippes Loop. Més tard, es va perfeccionar el dispositiu amb un fil de perllongació transcervical que ajudés a detectar i a retirar el DIU.

Després de la Conferència d’El Cairo es va començar a extendre la utilització dels DIUs de segona generació, denominats també “medicats”, el primer dels quals va ser desenvolupat per Zipper i Tatum. Aquest nou DIU consistia en un fil de coure enrotllat al voltant d’una estructura de polietilè en forma de “T” o de “7”.