•Notícia

Els treballs, realitzats pel Taller de Maquetes de l’ETSAV, analitzen alguns dels edificis més emblemàtics d’Antoni Gaudí

Un grup d’alumnes del Taller de Maquetes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), encapçalat per la professora Laura Baringo, treballa en la construcció de cinc noves maquetes per a l‘Espai Gaudí de la Fundació Caixa de Catalunya. El projecte, que es desenvolupa arran d’un conveni signat entre aquesta entitat i la UPC, ampliarà un primer conjunt de 17 maquetes construïdes anteriorment pel mateix Taller i que es mostren actualment a l’Espai Gaudí, situat a la mansarda de la casa Milà, a Barcelona. Entre aquest conjunt, s’han reproduït, entre d’altres, edificis tan emblemàtics com el Palau Güell (1886), el Col.legi de les Teresianes (1888-1889), la Casa Batlló (1904- 1906), la Pedrera (1906-1912), així com la plaça i la sala hipóstila del Parc Güell (1900-1914).

El grup d’alumnes de l’ETSAV analitza actualment dues seccions de la Sagrada Família, les cavallerisses de la Finca Güell a Pedralbes, l’interior del Palau Güell i una secció de la mansarada de la Pedrera. En aquesta darrera, per exemple, es tracta de veure com estan construïts els badalots de l’edifici. Les cinc noves maquetes estaran acabades al llarg del 1998.

Aquest treball permet donar a conèixer tant a especialistes com al públic en general els aspectes tècnics més desconeguts de l’obra d’Antoni Gaudí. els quals no són visibles des de l’exterior dels mateixos edificis.

El tractament de la llum, el desenvolupament de les superfícies reglades, els arcs catenaris, l’evolució dels sistemes constructius i estructurals, o la prefabricació i l’aprofitament de l’aigua són algunes de les qüestions que es van poder descobrir en les primeres maquetes, construïdes en guix o metacrilat, a escales entre 1:33 i 1:100, i que s’exposen a l’Espai Gaudí. En dos d’aquests treballs, per exemple, es fa una anàlisis comparativa dels sòtans del Palau Güell i el de la Pedrera, construït amb uns 20 anys de diferència. En el primer cas l’arquitecte va utilitzar el totxo a la manera tradicional; en el segon, en canvi, l’aplicació del ferro li va permetre reduir el volum construït i guanyar espai útil.

Un altre aspecte interessant és el que es mostra en els dos treballs que reprodueixen diversos elements constructius de la plaça i de la sala hipóstila del Parc Güell, per a les quals Gaudí va aplicar un sistema de prefabricació. En la primera maqueta, construïda en guix, es pot veure que el sòl de la plaça descansa sobre una sèrie de casquets esfèrics de totxo fabricats a peu d’obra i instal.lats posteriorment sobre les columnes de la sala hipòstila. La segona, de metracrilat, mostra que les columnes d’aquesta mateixa sala són buides per dins, condueixen l’aigua de la pluja procedent de la plaça i la transporten a una cisterna subterrània de 1.200 m3, des d’on s’expulsa a l’exterior per mitjà del drac de l’escala ubicat a l’entrada del parc.

L’equip de l’ETSAV que coordina la professora Laura Baringo, format pels estudiants Xavier Aragall, Angel Garcia i José Antonio Osorio, juntament amb d’altres col.laboradors, ha consolidat la seva experiència en construcció de maquetes al llarg dels darrers cinc anys, en què ha realitzat projectes per a diverses entitats i administracions. Evolució dels sistemes constructius i estructurals.