•Notícia

La tesi, llegida el 1993, va ser dirigida per Joaquim Sabaté. Una reelaboració posterior d'aquest treball ha estat editat amb el títol de Montjuïc, la muntanya de la ciutat. És el primer estudi en profunditat del procés de construcció física de Montjuïc, de la transformació de la muntanya i el seu paper fonamental en la història de la ciutat.

L'autor del llibre s'ha plantejat el repte no només de fer una reconstrucció històrica i geogràfica de Montjuïc per poder entendre la seva actual configuració física, sinó també de fer una interpretació de la intervenció urbanística que ha protagonitzat la muntanya i del seu aprofitament al llarg del temps: des de la contribució a la formació del Pla de la ciutat, a la recent construcció de l'Anella Olímpica. Així mateix, Estanislau Roca, que ja anteriorment va ser coautor del Pla Especial de la muntanya de Montjuiïc (1983-1985) i de l'Estudi sobre el transport públic a la muntanya de Montjuïc (1987), ofereix algunes propostes per reforçar la integració definitiva de la muntanya a la ciutat.

En aquest sentit, segons l'autor, la manca d'un transport públic eficaç que permeti accedir de forma directa i àgil als diferents equipaments de la muntanya museus, teatres, instal.lacions esportives i àrees lúdiques és un dels principals problemes pendents de resoldre. Finalment, l'autor recull en un epíleg una selecció de projectes d'arquitectes i urbanistes com ara Amargós, Puig i Cadafalch, Forestier, Buigas i Fontserè, entre d'altres, que van treballar per recuperar la muntanya de la ciutat. Montjuïc, la muntanya de la ciutat, editat per l'IEC amb el suport de Fomento de Consturcciones y Contratas, S.A., inclou un pròleg de Lluís Permanyer, una àmplia aportació de plànols i gràfics, elaborats en gran part pel mateix autor, i alguns poemes de Joan Margarit.

El volum s'estructura en sis capítols, d'entre els quals destaca el dedicat a l'explotació de les pedreres (L'aprofitament de la muntanya). Estanislau Roca, professor del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, és coautor del projecte de recuperació del conjunt del graderiu i voltes del circ romà de Tarragona, pel qual l'any passat va rebre el Premi d'intervenció en el Patrimoni Arquitectònic "Europa Nostra". L'estudi de Garriga i Roca D'altra banda, l'Institut d'Estudis Catalans també ha presentat recentment el llibre Barcelona, ciutat de transició 1848-1868.

El projecte urbà, a través del treball de l'arquitecte Miguel Garriga i Roca, de Ferran Sagarra, professor del mateix Departament de la Politècnica. El llibre recull la tesi doctoral de l'autor, dirigida pel professor Manuel de Torres i guardonada el 1992 amb el premi Lluís Domènech i Muntaner. A través del seguiment de l'obra de Garriga i Roca, l'autor analitza el naixement de l'urbanisme a Catalunya i a tot l'Estat espanyol. Centrat en les dècades dels anys 40, 50 i 60, el llibre explica les grans transformacions urbanístiques de Barcelona i analitza la configuració del projecte global de la ciutat.

En la primera part, Segarra fa una introducció de la figura de l'arquitecte, que va ser precursor de l'urbanisme aplicat a Barcelona als anys 40, i autor del primer plànol topogràfic de la ciutat de Barcelona, així com del plànol del Masnou (el primer plànol modern de l'Estat espanyol). A la segona part es fa una reflexió de les grans obres d'infraestructura carreteres i ferrocarril que es van dur a terme a Catalunya durant els anys 50, dècada en la qual també es van assentar les bases de la futura Eixample barcelonina. Finalment, l'autor reflexiona sobre alguns dels projectes de Garriga i Roca i analitza la teoria que va defensar aquest arquitecte sobre el Pla Cerdà.