•Notícia

El nou aparell que ha adquirit la UPC és un espectrómetre Raman, model Induram (de Jobin Yvon) amb tecnologia de fibra òptica, la qual cosa permet treballar a molta distància del quadre, i un làser vermell d’helio-neón (He-Ne), la qual cosa permet identificar pigments orgánics i inorgànics. Així mateix, és un equip transportable, a diferència dels instruments estàtics o de sobretaula, que tenen taules de calibració suspeses i quan es mobilitzen, precisen una calibració de diversos dies. El nou espectrómetre permet més versatilitat i, en definitiva, abarata els costos de l’anàlisi.

Reunió d’experts
Científics, restauradors i representants de museus espanyols i internacionals estudiaran en aquest congrés l’aplicació de tècniques d’enginyeria fotònica en la restauració i la conservació d’obres d’art. El congrés vol posar de manifest la interrelació entre dos móns aparentment ben llunyans: el de la ciència i el de l’art. Així, es parlarà, entre d’altres qüestions, d’estudis analítics no destructius, de la política de conservació preventiva en la Col.lecció Thyssen-Bornemisza, de l’aplicació de l’espectroscopia Raman en l’anàlisi d’obres d’art o dels assaigs d’envelliment accelerat de materials orgànics. El congrés tindrà lloc durant dos dies, divendres i dissabte que ve, de 9 a 20 hores, al Mòdul D-5 del Campus Nord (c/ Eulàlia de Anzizu, s/n).

L’organització d’aquestes jornades, coordinades pel professor de la UPC Sergio Ruiz-Moreno i per Carmen Sandalinas, del museu Frederic Marès de Barcelona, ha rebut l’ajut d’institucions com la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia i l’Institut de Cultura de Barcelona.

El grup d’espectroscopia Raman de la UPC

El grup d’espectroscopia Raman de la UPC, adscrit al Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, i conduït per Sergio Ruiz-Moreno, està especialitzat en la identificació de materials pictòrics mitjançant l’aplicació de tècniques làser. L’equip treballa amb un sistema propi que permet analitzar els pigments i determinar quins són els pigments que no pertanyen a la peça. El sistema també ajuda a autentificar i datar un quadre.

Aquesta tecnologia emprada pels investigadors de la Politècnica es basa en l’efecte Raman, segons el qual cada material reflecteix la llum que inicideix en ell amb una determinada freqüència, que és diferent a la de qualsevol altre material. És una dada comprarable a les senyals digitals humanes. La novetat aportada pels experts de la UPC està en la combinació de dues tècniques ja existents, l’espectroscopia Raman i la fotoablació no tèrmica.

La primera és la que permet identificar els pigments, no és destructiva i permet realitzar proves in situ, sense necessitat d’extraure mostres. Així mateix, reconeix amb molta exactitud cada partícula de la paleta pictòrica a partir de la dispersió d’un feix de làser a sobre. A més, té una bona resolució espacial, que permet analitzar partícules de diàmetre inferior a la micra. La fotoablació no tèrmica és un procés que fa servir impulsos làser ultraviolats per eliminar aquells elements que no pertanyen a l’obra original, sense danyar-la.

Mitjançant aquesta tècnica els investigadors de la Politècnica han analitzat diverses obres. Ara fa dos anys, van verificar l’autenticitat d’un esbós inèdit de Francisco de Goya sobre el famós quadre Carlos IV a cavall , que s’exposa al Museu del Prado de Madrid. La recerca es va dur a terme amb els mitjans tècnics del Laboratori d’Espectroscopia Raman dels Serveis Cientificotècnics de la Universitat de Barcelona. Actualment, estudien, entre d’altres, diverses obres del museu Marès de Barcelona.

Anàlisi d’una obra d’art mitjançant espectroscopia Raman

• Es fotografia l’obra que s’ha d’analitzar, es realitza una inspecció visual de la mateixa, se li obre una fitxa, es decideix si és necessari la presa de micromostres i es trien les zones que s’estudiaran al laboratori, tenint en compte la paleta de colors que presenta el quadre.

• S’obtenen els espectres Raman de les zones triades i s’analitzen amb la finalitat de saber, inicialment, si és necessari canviar l’estratègia en els paràmetres de l’equip de mesura utilitzat (longitud d’ona del làser, temps d’exposició, etc.).

• Es decideix si es prescís la desbarnització total o parcial del quadre.

• Segons els resultats, l’obra pot tornar a analitzar-se en el laboratori. Un cop fet l’estudi, es processen les dades dels espectres Raman.

• Es comparen les bandes Raman identificades amb les que estan emmagatzemades en una base de dades per tal de determinar els material que hi ha a la zona que s’ha estudiat. La informació obtinguda juntament amb la informació addicional sobre els materials detectats (la data en què va ser pintat el quadre, la possibilitat d’intervencions posteriors, l’ús habitual d’un autor determinat, etc.) permet extreure’n les conclusions.