•Notícia

Experts de tot el món es reuneixen, del 4 al 6 de novembre, al II Seminari Internacional sobre Anàlisi Estructural de Construccions Històriques que se celebrarà a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB - C/. Jordi Girona, 1-3), a l’edifici C2 del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El Departament d’Enginyeria de la Construcció i el de Construccions Arquitectòniques I, ambdós de la UPC, i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) organitzen la segona edició d’aquest seminari on, fins el proper divendres, s’analitzaran les peculiaritats geomètriques de les construccions històriques. Al llarg de les jornades tindran un especial protagonisme els estudis realitzats a diferents edificacions d’aquest tipus. ma informàtic serveix per a l’anàlisi, que tot just s’acaba de començar, de la catedral de Tarazona, una catedral que, a diferéncia de la Barcelona, no es troba en tan bones condicions com la de Barcelona i ha de ser sotmesa a una important operació de reforç.

La Torre de Comares a l’Alhambra de Granada, les catedrals de Barcelona i de Santa Maria de Vitòria i el Palau Reial Major de Barcelona seran algunes de les edificacions que s’analitzaran a fons al llarg del seminari, on també hi haurà lloc per tractar l’estat d’altres construccions internacionals com són la Basílica de San Marco a Venècia, la d’Assís o la Cúpula Brunelleschi de Florència.

La Catedral de Barcelona ha estat la construcció escollida per Pere Roca, professor del Departament d’Enginyeria de la Construcció de la UPC, per provar uns nou sistema d’anàlisi basat en els mètodes numèrics o, el que és el mateix, unes simulacions per ordinador amb les que s’ha estudiat tant el comportament mecànic com la resistència de l’estructura de la pròpia catedral. Aquest treball ha durat un any i ha deixat constància de la solidesa de l’estructura, això ha estat possible gràcies al model informàtic realitzat que no només representa la geometria de la pròpia catedral sinó que també reflecteix les característiques resistents dels materials. Els models matemàtics emprats han estat desenvolupats al Centre Internacional de Mètodes Numèrics (CIMNE).

L’estructura de la Catedral de Barcelona és molt diferent, des del punt de vista estructural, a la d’altres construccions gòtiques. A l’estudi realitzat s’han tingut en compte aquestes peculiaritats de l’estructura. Entre les diferències estructurals destaquen les seves voltes que són més primes que les habituals de l’època i que, per aquest motiu, treballen juntament amb el rebliment o reblert, aquest últim bastant important des del punt de vista estructural. Altra de les novetats estructurals de l’edifici es refereix als arbotants que, en el cas de la Catedral de Barcelona, no desempenyen la seva funció tradicional sinó que actuen com uns simples desaigües.

En aquest cas, la funció dels arbotants queda substituïda per les voltes laterals, una cosa que només fan dos edificis gòtics, i ambdós són de Barcelona: la Catedral i Santa Maria del Mar. Cap altra construcció gòtica en tot el món funciona d’aquesta manera. El bon estat de l’estructura de la catedral de Barcelona queda reflectit en un altre punt d’aquest estudi coordinat pel professor Pere Roca, on s’ha pogut demostrar, gràcies a aquesta modelització que, en l’actualitat, l’edifici podria suportar un terratrèmol de certa intensitat sense grans danys. En una segona fase de l’estudi dedicat a la Catedral de Barcelona, s’estudiarà el cimbori que va ser construït al segle XX ja que, en el seu moment, es va deixar inacabat. L’objectiu serà el d’estudiar l’efecte que aquesta nova construcció ha produït sobre l’edificació original, que es va iniciar a finals del segle XIII i va acabar a principis del segle XV. Una peculiaritat d’aquest cimbori radica és que, a la Catedral de Barcelona, la torre del cimbori està situada a la façana i normalment, a les catedrals gòtiques, està al creuer. La introducció d’aquest pes extra ha suposat una alteració important de les tensions de l’estructura antiga, per la qual cosa es van construir uns arcs a sobre dels que ja hi havia. La nova fase de l’estudi-modelització permetrà entendre tot aquest complex sistema i com ha pogut afectar a la primera estructura.

José Luis González, del Departament de Construccions Arquitectòniques I, ha estat el coordinador d’un estudi encarregat per la Diputació de Barcelona a on s’intentava conèixer el comportament constructiu del Palau Güell, una de les edificacions més famoses ideades per l’arquitecte Antoni Gaudí. Aquest equip ha analitzat des dels materials fins a l’estructura conjunta de tot l’edifici. Mitjançant aquest treball s’ha pogut conèixer el per què de les estranyes estructures utilitzades per Gaudí a aquest edifici, poc habituals en els treballs de l’arquitecte català i que, en molts casos, van ser degudes als canvis de distribució ordenats pel Comte Güell, els quals van motivar algunes modificacions sobre l’estructura original. No és la primera vegada que aquest equip s’enfronta a l’anàlisi de l’obra gaudiniana ja que, anteriorment, havia treballat sobre la Casa Botines de Lleó i a la Cripta de l’esglèsia de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.


El cas de la Catedral de Santa Maria, a Vitòria, es mereixerà un capítol especial a la sessió que se celebrarà dijous 5 de novembre a les 18 hores. L’anàlisi realitzada permetrà conèixer les principals propostes de reparació d’una construcció que ha patit greus danys per la caiguda de material de les façanes, que està plena de puntals per tot arreu i que, fins i tot, ha hagut d’utilitzar tot tipus d’elements externs per subjectar les seves columnes.

La principal causa que ha motivat aquest estat és que es tracta d’un edifici molt deformable, un problema que es deriva del propi disseny de la construcció. Al poc temps de la seva edificació ja es van haver de fer alguns reforços amb puntals de pedra entre les columnes. L’efecte dels sismes a aquest tipus de construccions s’avaluarà al llarg del seminari en tres casos molt concrets: la Torre de Comares de l’Alhambra de Granada, la Catedral de Noto i la Basílica d’Assís.

En aquest últim cas es tractarà un recent estudi per a la rehabilitació d’aquesta Basílica, la qual va patir un devastador terratrèmol el mes de setembre de 1997. A partir de l’anàlisi realitzat s’ha dissenyat un espectacular sistema per subjectar les voltes del temple, ja que aquesta va ser una de les parts que va quedar més afectada, juntament amb les façanes on es va viure la caiguda de diversos materials. Un altre dels estudis que es seguiran a fons al seminari és el que té com a protagonista la Cúpula de Brunelleschi de Florència. En aquest cas, l’objectiu principal és el de seguir el comportament de l’estructura d’un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Florència.

D’aquesta manera es veurà com evolucionen les esquerdes d’aquesta construcció, gràcies a una vigilància continuada de les seves fisures. S’han fet uns models numèrics de la cúpula i, en aquest cas, s’intenta no fer cap obra mentre no sigui necessari per no danyar la seva estructura original, però això sempre que s’asseguri l’estabilitat de la construcció.