•Notícia

Des de fa molts anys hi ha hagut un cert interés per investigar les possibilitats de coordinació en la recerca entre la tecnologia de la construcció i els programes espacials. En aquest sentit, i sempre amb la vista posada en la hipotètica instal.lació de bases en altres planetes, els americans i els japonesos han liderat en els darrers 10 anys els estudis referents a aquesta possibilitat a planetes com Mart o la Lluna.

Segons el doctor Casanova, el principal condicionant per a l’establiment de futures bases a l’espai ha estat el de la minimització de costos de transport. Per aquesta raó, totes les recerques espacials han tingut en compte l’anomenada filosofia ISRU, és a dir, la de l’utilització dels recursos in-situ (In Situ Resources Utilization). Així davant la necessitat d’establir bases estables a la lluna, l’equip de la UPC ha treballat en la recerca d’un nou tipus de formigó apte per a la construcció d’establiments a la lluna .

El principal problema per a la seva fabricació ha estat la manca d’un dels seus elements: l’aigua, que l’equip de Casanova ha substituït per un mineral abundant a la superfície llunar: el sofre. Segons l’equip, el nou material, les qualitats del qual seran probades properament en una de les cambres de simulació de l’atmosfera llunar amb que compta l’ESA a Holanda, té tres aplicacions bàsiques:

1. Fer paviments que facilitin el transport i les comunicacions i evitin les conseqüències que origina l’aixecament de pols a la superfície llunar.
2. Fer plataformes per a l’aterratge i enlairament de les expedicions.
3. Proporcionar escuts de protecció, tant tèrmica com de les radiacions a les operacions robòtiques.

Els desequilibris tèrmics i l’exposició a les radiacions que es donen a la superficie de la lluna fa necessari trobar sistemes de protecció de tots els aparells. Un dels millors aïllants contra aquests fenòments és el propi sòl lunar. El nou material serviria per donar-li estructura i forma al sòl. Ignasi Casanova Ignasi Casanova és investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre adscrit a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Llicenciat en Ciències Geològiques (UB) és Doctor en Ciències Planetàries (University of New Mexico, USA). Director de Recerca Cosmoquímica al Museu d’Història Natural de Chicago i investigador del Departament de Ciències Geofísiques de la Universitat de Chicago. Premi de recerca de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units (1990) i membre del Consell Assessor en Exploració Planetària i Exobiologia de l’Agència Europea de l’Espai.