•Notícia

Un equip de deu estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), sota la direcció del professor Modest Masides, del Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), durà a terme un treball de camp sobre el patrimoni arquitectònic modernista d’influència catalana de La Habana. El projecte ha rebut un ajut de la Comissió 1898, constituida per la Generalitat de Catalunya per commemorar el centenari d’aquella data. El projecte de la UPC s’inclourà en el programa d’activitats que organitza aquesta comissió, amb l’objectiu de contribuir a fer conèixer els esdeveniments d’aquell final de segle i posar de manifest els lligams catalans amb Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

El treball, que porta per títol L’arquitectura modernista de La Habana , s’inscriu en el projecte Imágenes del corazón urbano de América Latina, coordinat pel mateix profesor i del qual ja s’ha publicat el Laminario del Patrimonio Arquitectónico Cubano. la Habana I. Auspiciat per l’Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana, s’emmarca dins del IV Congreso Internacional de Patrimonio Arquitectónico que es celebrarà a La Habana del 13 al 17 de juliol.

Dimecres que ve, dia 13, el grup de l’ETSAB es desplaçarà a la ciutat de La Habana per dur a terme la catalogació d’edificis modernistes d’influència catalana, amb l’assessorament d’arquitectes cubans (de la facultat d’arquitectura del Instituto Superior Politécnico José Antonio Echevarría i el Centro Nacional de Conservación, Restauración y Museología), i retratar-los en un conjunt d’aquarel.les per a la seva posterior difusió. El conjunt de treballs —làmines, apunts i esbossos— que resultin d’aquest projecte s’exhibiran posteriorment en una exposició a l’ETSAB. La iniciativa ja ha rebut propostes de les regidories de cultura de diversos municipis de Catalunya amb importants vincles amb Cuba, com ara Palafrugell i Sitges.

A més de fomentar l’intercanvi de coneixements, l’objectiu d’aquest projecte és contribuir a la difusió del patrimoni arquitectònic local com a instrument per potenciar el tursime cultural i a la seva rehabilitació. Universitats d’altres ciutats sudamericanes, com la Universidad Nacional de Rosario (Argentina), la Universidad Nacional de Ingeniería de Lima (Perú), la Universidad de Cuenca (Ecuador) i la Universidad Nacional Autónoma de México, estan interessades en sumar-se al projecte per tal d’explorar el patrimoni local.

Palaus i mansions modernistes
El llegat modernista a La Habana és encara poc conegut. Fins ara, s’han catalogat uns 80 edificis que daten d’abans i de després de la guerra de la indepencència de 1898, però encara en resten per localitzar. Els emigrants més adinerats que es van afincar a l’illa o els cubans més benestants del moment van encarregar la construcció de palaus, els primers hotels, mansions i altres monuments als constructors catalans que, ja des de la meitat del segle XIX, s’havien establert a Cuba. Així, entre els constructors catalans que van deixar la seva empremta a Cuba destaquen Mario Rotllant, especialista en ornamentació funerària de façanes; Joaquim Bosch, expert en mosaics; Pau Bregolat, autor de patents industrials de construcció molt novedoses, i Joan Casanoves, que es va especialitzar en construcció d’habitatges.

La nova arquitectura sorgida en aquell tombant de segle va introduir l’eclecticisme, així com detalls i tècniques constructives específiques com ara la volta catalana, els motius ornamentals i els sòcols. L’art noveau francés, el liberty italià i el judgen stijl holandès es van fondre amb el modernisme català. Així, arquitectes com Mucha, Horta, Van de Velde, Guimard o Machintosh es van inspirar en Gaudí.