•Notícia

Els resultats de la simulació va permetre predir moviments bursaris a 24 hores amb una taxa d’encert del 60%. L’algoritme d’inversió desenvolupat, l’MRK, permet batre l’Ibex35 en més d’un 30% annual

J. Oriol Lopez Berengueres és un nou enginyer de Telecomunicació de l'ETSETB de la UPC. Un dia, quan era estudiant va acompanyar un amic seu a la Borsa de Barcelona. Sobre el parquet, José Oriol va veure com un broker observava atentament les notícies sobre el mercat que una gran pantalla oferia i va pensar que, depenent del signe d’aquelles informacions, el broker pendria decisions a l’hora de moure fitxes aquell dia. Però de quina manera el signe d’aquelles informacions recollides del dia anterior pels mitjans de comunicació podia influir en l’activitat bursàtil del dia actual? És possible mesurar aquesta influència? Se’n podria treure profit? Aquestes són algunes de les qüestions que l’estudiant s’ha plantejat en el seu treball final de carrera, que amb el títol The Influence of Media on Markets A study on Textual Data Relations between the Media and the Market ha obtingut recentment una matrícula d’honor.

El projecte és un estudi de les relacions entre les dades textuals publicades pels mitjans de comunicació i els seus efectes sobre els mercats financiers. L’estudi s’ha inspirat en la hipòtesi de l’existència de l’anomenat Media-Market feed (M-M feed). El M-M feed és la manera en què les notícies o idees que apareixen en els media no només afecten, sinó que conformen i modelen els mercats financers, i, per tant, determinen el seu signe.

El model proposat en l’estudi està format per tres elements: els Media, el Mercat i el M-M feed. La línia principal d’argumentació ha estat la següent: "Si es pot mesurar, existeix", és a dir, si efectivament els media influencien a través d’alguna relació els mercats, aleshores el coneixement o la caracterització d’aquesta relació hauria de permetre predir el comportament dels mercats fins a un cert punt.

El projecte consta de dues parts: la primera part va consistir en obtenir dades textuals d’alguna font entre els media. De tots els diaris consultats, només La Vanguardia tenia, fins a la data, totes les notícies publicades arxivades en una base de dades. Els periodistes de la redacció de la Vanguardia van oferir accés a dades en format CD-ROM.

Una vegada obtingudes les dades textuals es van transformar a un format tractable matemàticamente: un matriu numèrica. El programa detecta l’aparició d’idees o paraules clau en els media. Quan detecta una idea executa una classe java que detecta la data exacta de publicació. D’aquesta manera, és possible generar una matriu on les columnes representen el número de vegades que una idea apareix en un dia determinat. La base de dades contenia idees que indicaven: temors de pujada d’interessos, acceleració econòmica, fallides d’empreses, volatilitat del yen, perspectives econòmiques dolentes... En concret, la base representava 16 conceptes: 8 que se suposava que exercirien una influència positiva en els mercats i altres 8 que l’exercirien negativa.

Es va procedir aleshores a fer una simulació d’inversió en borsa on les decisions de compra o venda diària eren preses per un algoritme ( el MRK: Most Reliable Keyword) que detectava conceptes clau que apareixien en els mitjans i mesurava la influència que l’aparició de cada concepte exercia sobre l’evolució futura d’un índex bursari determinat. Cada concepte té associat una fiabilitat(una mesura d’influència) de manera que a l’hora de comprar o vendre, l’algoritme escull el concepte més fiable en funció de la història passada.

Els resultats de les simulacions conclouen que de fet si existeix una relació entre els Media i el Mercat, que aquesta relació es pot mesurar i que el coneixement de la relació pot ser utilitzat per predir fins a un cert punt fluctuacions en els índexs bursaris

Els resultats de la simulació obtinguda a través de La Vangiuardia i per l’índex selectiu Ibex35 va permetre predir moviments bursaris a 24 hores amb una taxa d’encert del 60%. Com a algoritme d’inversió, l’MRK permet batre l’Ibex35 en més d’un 30% annual.