•Notícia

L’equip de la UPC, encapçalat per l’arquitecte Josep Gómez Serrano, del Departament d’Estructures a l’Arquitectura, treballa des del 1992 en aquest projecte cabdal de l’arquitectura, i en el marc d’ un conveni de col.laboració amb la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família, aportant el suport del dibuix per ordinador per representar gràficament i fer realitat l’obra més emblemàtica d’Antoni Gaudí, iniciada l’any 1883.

L’ajut del dibuix assistit per ordinador ha afavorit el respecte a les indicacions del mestre en la construcció del temple i ha augmentat la precisió de les formes que Gaudí modelava en guix i que es basen en la geometria reglada. Paraboloides, hiperboloides i helicoides es conjuguen a l’obra amb nous elements, com ara les columnes de doble gir amb base geomètrica o els triangles generatrius modulats. Totes són formes geomètriques de difícil representació en un paper i que, fins la introducció de l’ordinador, només es podien treballar en una superfície com és el guix de models.

D’altra banda, els programes informàtics de dibuix han aconseguit accelerar considerablement el temps d’execució de l’obra. Un cop acabades les voltes de la nau central, es començaran les torres centrals del temple amb la previsió que tota la nau estigui pràcticament acabada el 2001. La computació permet representar espacialment els mateixos elements que Gaudí dissenyava en guix amb una precisió geomètrica que difícilment es podrien aconseguir manualment. Els càlculs que actualment es fan amb l’ordinador es combinen amb els tradicionals treballs de guix que va iniciar Gaudí.

Les voltes de la nau central, de tamany més gran que les de les naus laterals, s’han realitzat en volta de ceràmica a la catalana i han continuat el camí traçat per Gaudí, que volia que s’assemblessin a un bosc de formes i pedres on la llum entra, a vegades, per camins desconeguts.

Amb l’ajut de la informàtica s’han descobert les claus per tal que les ceràmiques de les voltes segueixin les generatrius rotatòries dels hiperboloides del sostre en un dels seus sentits. Per completar l’espai hiperboloide s’estan construïnt uns prefabricats de vidre de Murano verd, fruit de les dades precises que també proporciona la computació. El programa principal utilitzat és el Cadds5, complementat per altres programes de recerca geomètrica que s’han desenvolupat tant a l’ETSAV com a les Universitats de Deakin (Austràlia) i de Wellington (Nova Zelanda), que també col.laboren en el projecte.

Aquests programes fan el dibuix sòlid de l’obra, és a dir, una representació gràfica que inclou dades, com ara el pes, els centres de gravetat, les inèrcies o les característiques dels materials emprats, cosa que equival a configurar les maquetes de guix de manera informàtica. D’altra banda, aquesta tècnica permet visualitzar les voltes des de tots els punts de vista possibles, fent-ne recorreguts virtuals per sota, ajustant les formes, per tal d’obtenir dibuixos i paràmetres per a la realització a escala dels models. Tot això suposa un estalvi de feina i una major precisió.

Gaudí va començar a treballar en la Sagrada Família reprenent el projecte que havia realitzat prèviament l’arquitecte F. de Villar Carmona. Gaudí va modificar i engrandir aquest projecte fins que va esdevenir el gran projecte de la seva vida. A finals del segle XIX, l’arquitecte de Reus va materialitzar les naturalistes i geomètriques torres del Neixement i a començament d’aquest segle va començar a treballar en els models en guix de la nau i el conjunt del temple, uns models que serien essencials a l’hora de guiar la construcció en els anys successius.

Gaudí no va deixar mai de treballar en l’obra: de dia vivia a l’Obrador, al costat del temple, i el 1914 va decidir dedicar-se exclussivament al projecte. Entre els anys 1914 i 1926 va treballar amb l’ajut del guix la geometria reglada per donar forma a noves columnes, capitells, sostres, finestrals... De tota la producció projectual, Gaudí només va poder realizar en obra el pinacle de 17 m. d’alçada que corona la torre de Sant Bernabé. La resta va quedar retinguda en els models en guix que ell i els seus ajudants realitzaven amb cura.

A la mort de Gaudí l’any 1926, els col·laboradors de l’arquitecte van continuar les obres i els models en guix es van anar completant a partir de les indicacions que havia deixat l’arquitecte. Les maquetes que es guardaven al soterrani i a l’estudi de Gaudí van patir, el 1936, els abatars de la crema d’esglèsias i es van perdre els papers, però no els models en guix que van ser conservats per l’amic de l’arquitecte, Lluís Bonet Garí, qui, amb altres col.laboradors, va continuar la construcció del temple. Els arquitectes van topar amb problemes de dibuix que resultaven irresolubles. Finalment, algú ha donat la pista: Gaudí feia servir el sistema duodecimal per a les proporcions de les mesures de les estructures.