•Notícia

Un equip de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha elaborat quatre propostes d’intervenció paisatgística per ampliar les mines de sal de Súria, al Bages, que tenen en compte la morfologia del terreny i l’impacte ambiental. Les mines de Súria, explotades per l’empresa Súria K, acumulen 1,2 milions de tones de sal l’any i l’escombrera on es diposita la sal està arribant al seu límit de capacitat.

Les idees presentades, que proposen el recreixement en alçada de la mina pel vall del Fusteret, dónen solució a les necessitats més immediates d’espai per als propers 10 anys sense malmetre el paisatge de la zona. A més, incrementen la capacitat d’emmagatzematge de sal per a 16 anys addicionals.

En el disseny paisatgístic del nou dipòsit salí s’ha tingut en compte una sèrie d’estudis geotècnics, d’estabilitat de talussos i estudis hidrogeològics i hidrològics per analitzar la influència del dipòsit salí en el seu entorn i per valorar la influència de l’aigua en la seva estabilitat.

La primera proposta és una doble corbatura enfrontada, un espai similar al d’una vall tancada, de la qual només es descobreix la seva fi quan s’està acabant el recorregut. Al final del camí es descobreix un paisatge oposat al d’entrada, tant pel que fa a la topografia com a l‘orientació solar i a la llum.

El segon projecte proposa una doble corba. El pas entre els dos espais s’efectua mitjançant un tub-tunel que els uneix. El camí de la carena, al qual s’hi accedeix mitjançant una escala de cargol entubada, finalitza en un mirador, des d’on es visualitza tot Súria, amb la voluntat de potenciar un observatori en el qual s‘interrelacionin el poble i la mina.

En la tercera proposta, que es basa en la configuració de dos volums, es presenta un estudi del potencial cromàtic de la sal i de la seva visió nocturna. Concebuts a partir de la incisió profunda que representa la presència de la cinta transportadora de la sal, els dos volums estan units per un gran arc que configura una porta simbòlica d’entrada a l’àmbit del runam i a l’enclavament miner de Súria. En aquest projecte s’han contemplat les diverses coloracions que va adquirint la sal sobre la muntanya, al llarg dels seus processos d’oxidació i també presenta quina podria ser la percepció nocturna de la muntanya, dominada pel cromatisme blanc de la sal.

La darrera idea, que potencia el valor del runam salí com a referent en el paisatge, es denomina Epidermis, ja que la intervenció es limita a marcar la superfície de la zona d’ampliació del runam salí com si es tractés d’una gran cicatriu o tatuatge. És una opció escultòrica i realista que juga amb el contrast de llums i ombres de la superfície. El projecte proposa un recorregut tècnic-lúdic alternatiu a la cinta transportadora, amb una sèrie de terrasses i de rampes en ziga-zaga on es dipositaria la sal.

El conjunt de treballs s’ha desenvolupat en el marc del curs de doctorat Capacitat i Morfologia del Paisatge Contemporani, durant el curs 1989-99, el responsable del qual és el professor Miquel Vidal, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori.