•Notícia

Organitzar el trànsit d'una ciutat, conèixer les rutes òptimes per circular sense embussos o connectar-se amb una central d'emergències sense moure's del propi vehicle són algunes de les possibilitats que ofereixen els sistemes de transport intel.ligents, un sector en plena fase d'expansió i que ens obre les portes a la societat de la informació mòbil.

La decisió de l'Agència Espacial Europea (ESA) de crear la xarxa GALILEO de satèl.lits de navegació per competir amb el GPS nordamericà n'és un exemple. Aquests sistemes serveixen per millorar i fer méseficient no només el transport terrestre, sinó també el marítim i l'aeri. L'estudi de les tendències actuals i les perspectives futures dins d'aquest àmbit és l'objectiu d'un curs que, els dies 17 i 18 de maig, imparteix a Barcelona el doctor Edward Krakiwsky, professor emèrit de la Universitat de Calgary (Canadà), i expert mundial en sistemes de transport intel.ligents.

Amb l'organització del 2on Curs de Sistemes de Transport Intel.ligents i Navegació Terrestre l'Institut de Geomàtica inicia enguany la seva activitat docent. E. Krakiwsky és enginyer geodesta pel Southern Alberta Institute of Technology. Té més de 31 anys d'experiència geomàtica en activitats industrials, docents i investigadores, i ha col.laborat amb la NASA en projectes d'investigació. És professor emèrit d'Enginyeria Goeomàtica a la Universitat de Calgary, consultor d'agències internacionals i especialista en sistemes de cartografia digital i estàndards, sistemes de navegació terrestre, marina i aèria. Sobre aquesta temàtica ha publicat un llibre i nombrosos articles científics.

El curs està adreçat a postgraduats i experts en sistemes de navegació i es centrarà en la tecnologia de sensors, els satèl.lits de comunicació i els sistemes GPS (Sistema de Posicionament Global), i la cartografia digital, principals eines involucrades en els sistemes de transport intel.ligents. En l'àmbit de la tecnologia de sensors, el professor Krakiwsky parlarà de les noves tendències per millorar el flux i la conducció de vehicles, d'avions i de vaixells.

Aquesta tecnologia inclou sensors de regulació semafòrica (fer canviar el llum semafòric per donar pas a vehicles d'emergència, per exemple), sensors per detectar la densitat de vehicles (en una cruïlla, per exemple), per detectar els vehicles que passen en vermell o per localitzar vehicles robats. També hi ha sensors inercials, que són els que poden determinar la velocitat del vehicle, la direcció en que es mou i l'espai total recorregut (velocímetres, giròscops i odòmetres). Aquesta informació es pot complementar amb els sistemes GPS, que tenen múltiples aplicacions. Una d'elles és conèixer les rutes òptimes per navegar, pilotar un avió o circular en vehicle. Resulta especialment útil no només per a vehicles particulars, sinó també per a vehicles de transport de caudals (localització constant), o flotes de transport de mercaderies i de missatgeria.

També són fonamentals per localitzar vehicles robats, i en aplicacions que impliquin la seguretat de les persones: per fer el seguiment de vehicles o de persones des d'una central de control, o connectar amb un servei d'urgències en cas de problemes de salut, seguretat o d'avaria mecànica, tan sols prement un botó instal.lat al taulell de comandaments del vehicle. Aquests sistemes d'emergència ja els estan adaptant empreses automobilístiques com ara Nissan, Renault, Mecedes-Benz i Cadillac. Un altre dels tòpics que abordarà el professor E. Krakiwsky és el de les comunicacions avançades: tecnologia per què el conductor es pugui comunicar -mitjançant telefonia mòbil, ràdio o Internet- amb una central de control, amb un altre vehicle o bé amb la xarxa semafòrica urbana. Un repàs als nous sistemes de cartografia digital i navegable completaran la intervenció del professor canadenc.

El 2on Curs de Sistemes de Transport Intel.ligents i Navegació Terrestre, que és una continuació del que es va fer el 1997 a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, compta amb el patrocini d'Autopistas (ACESA), Sysigsa i l'Instituto de Navegación de España, i amb la col.laboració de l'Institut Cartogràfic, Repsol i GPS World.

L'Institut de Geomàtica -un consorci públic format per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Generalitat de Catalunya- ha iniciat enguany la seva activitat amb els primers projectes. Ubicat provisionalment a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, aquest centre tindrà la seva seu al nou Campus de Castelldefels de la UPC, on impartirà la nova titulació d'Enginyeria en Geodèsia i Cartografia.

La missió de l'Institut, que pretén convertir-se en un centre de referència internacional, és fomentar i desenvolupar la recerca i la docència de la geomàtica, conjunt de disciplines que tracten de l'estudi de la informació espacial referenciada geogràficament. Aquest centre, dirigit per Ismael Colomina, vol contribuir a crear un nucli industrial geomàtic, tecnològic i de serveis d'àmbit estatal.

Els professors de la UPC Antoni Broquetas i Josep A. Gili són els subdirectors de recerca i de docència, respectivament, del centre. Les àrees de recerca de l'Institut de Geomàtica són la geodèsia, la navegació, els sensors de teledetecció, i la representació cartogràfica i els sistemes d'informació geogràfica. Així mateix, s'estudia la teledetecció i la fotogrametria, i els sistemes de navegació basats en satèl.lits. Actualment, els investigadors de l'Institut de Geomàtica estan treballant en nous procediments i tecnologies per mesurar el camp de la gravetat amb sistemes de posicionament per satèl·lit i inercials. Aquests sistemes serien d'especial interès en grans àrees de treball, com per ara l'Amèrica Llatina. Una altra línia de treball és la mesura de la topografia amb radar interferomètric aerotransportat.


La geomàtica inclou disciplines com ara la cartografia, la fotogrametria i la teledetecció, la geodèsia, la topografia i els sistemes d'informació geogràfica. Aquesta ciència té aplicació en àrees com la gestió i planificació d'infraestructures del territori, la gestió dels recursos naturals i la navegació de precisió.

Les tendències actuals dins l'àmbit d'estudi de la geomàtica indiquen un creixement de les tecnologies de la informació i les seves conseqüències sobre el cost, les dimensions, la capacitat i la velocitat de l'adquisició de dades i el seu processament. La recerca també se centra en el desenvolupament de nous equips GPS més econòmics i precisos, tecnologia dels sensors i fusió de dades de diverses fonts, sistemes de fàcil accés a imatges aèrees i espacials, així com sistemes de gestió de la informació, com els GIS (Sistemes d'Informació Geogràfica).