•Notícia
El proper dilluns, 14 de juny, el professor Vidal Ashkenazi impartirà la primera conferència sobre la xarxa de satèl.lits GALILEO
GALILEO, el futuro sistema europeo de navegación por satélite, ¿Se mueve o no se mueve? és el títol de la conferència que el proper dilluns, 14 de juny, impartirà Dr. Vidal Ashkenazi, professor emèrit de la Universitat de Nottingham (Regne Unit), a l’Institut de Geomàtica, consorci de la UPC i la Generalitat de Catalunya. Vidal Ashkenazi, conegut expert internacional en sistemes de navegació per satèl.lit, és pioner en dur a terme aplicacions científiques i tècniques del sistema GPS (Sistema de Posicionament Global).
Amb aquest motiu, el mateix dia a les 12 hores, tindrà lloc a l’Institut de Geomàtica (Parc de Montjuïc, s/n) una roda de premsa amb el professor Ashkenazi, de la Universitat de Nottingham El professor Vidal Ashkenazi, que actualment és president de Nottingham Scientific Limited, ha aplicat el sistema GPS (Sistema de Posicionament Global) en geodèsia, topografia i navegació. Ha estat fundador i director de l’Institute of Engineering Surveying and Space Geodesy fins l’any 1998. Ha dirigit un gran nombre de projectes d’R+D per a organismes governamentals, empreses industrials i agències internacionals, inclosa la Comissió Europea, Eurocontrol, Inmarsat, BP i Shell. També ha dut a terme tasques de consultoria per a diverses organitzacions d’Europa i dels Estats Units. És autor de nombrosos articles científics en geodèsia i navegació, i ha dirigit una cinquantena de tesis doctorals.
En la seva intervenció, Ashkenazi farà una descripció dels sistemes actuals de navegació per satèl.lit, GPS i GLONASS, i presentarà una àmplia perspectiva històrica i tècnica de la cojuntura que ha culminat en el projecte GALILEO, la nova xarxa de satèl.lits de navegació que l’Agència Espacial Europea (ESA) té previst construir per competir amb el GPS nord-americà.
Entre d’altres temes, el professor Ashkenazi explicarà alguns sistemes com el de "GPS augmentation", que s’ha plantejat per assolir els requeriments de precisió i fiabilitat necessaris en aplicacions que impliquen la seguretat de persones, com per exemple l’aviació civil, i que va desenllaçar en el projecte GNSS-1, i en la seva component europea, EGNOS. Ashkenazi descriurà i comentarà les configuracions alternatives de satèl.lits que s’han considerat en el fòrum del projecte GNSS-2, així com les perspectives futures en navegació per satèl.lit i en posicionament en general.
La conferència, organitzada per l’Institut de Geomàtica i el Col.legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Topografia, tindrà lloc a les 18.30 hores a la sala d’actes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (Parc de Montjuïc, s/n) –seu provisional de l’Institut de Geomàtica–. Amb aquest motiu, el mateix dia a les 12 hores tindrà lloc a l’Institut una roda de premsa, en la qual seran presents el professor Vidal Ashkenazi, de la Universitat de Nottingham; el director de l’Institut, Ismael Colomina, i el sotsdirector de docència del mateix Institut i professor de la UPC, Josep A. Gili.
Un sistema de tercera generació
La Comissió Europea va decidir, a principis del 1988, resoldre el procés de com havia de ser el sistema europeu de navegació per satèl.lit. Aquest sistema de tercera generació es coneix com GNSS-2. Un fòrum, integrat per representants governamentals, de la indústria i del món acadèmic , va discutir els aspectes tècnics, financers, militars, polítics i comercials del futur GNSS-2 i va presentar una sèrie de recomanacions. La Comissió Europea les ha assumit i ha posat en marxa el projecte conegut com GALILEO.
Els ministres dels estats membres de l’ESA van acordar el passat 12 de maig un ambiciós pla d’activitats espacials europees (http://www.esa.int/Press/99/press17.html), on s’estableix la necessitat urgent d’assegurar la independència estratègica d’Europa en l’àrea de la navegació per satèl.lit.
En aquella reunió es va aprovar un pressupost de 58 milions d’euros per a la fase de definició del programa GALILEO que comportarà inversions inicials de 2.100 milions d’euros. Aquesta probable decisió té una importància estratègica evident per què Europa pugui participar en el mercat mundial d’aplicacions de la navegació per satèl.lit, que, segons estudis recents, assolirà l’any 2005 els 40.000 milions d’euros. Aquest acte s’inscriu dins d’un cicle de conferències que organitza l’Institut de Geomàtica amb l’objectiu de fomentar la formació continuada en l’àmbit de la geomàtica, ciència que integra disciplines innovadores com la teledetecció, les tecnologies de la informació, els sistemes de posicionament i les comunicacions i que es troba en un moment de forta expansió.
Segueix-nos a Twitter
