•Notícia

L'aparició, fa uns anys, dels papers reciclats en el mercat ha suscitat dubtes sobre la seva durada. Efectivament, el paper té una vida limitada segons la seva composició i característiques, i amb el pas del temps envelleix: perd característiques mecàniques (tracció, esquinçament) i òptiques (s'engrogueeix).

En el procés d'envelliment influeixen múltiples factors, com ara la composició, les condicions de fabricació del paper o l'encolat en mitjà àcid, operació a la que se sotmet en el decurs de frabricació. Aquest tractament, a base de colofònia i sulfat d'alumini, dóna una certa hidrofobicitat al paper per tal que les tintes no s'escorrin. L'acidesa que produeix el sulfat d'alumini sobre el paper provoca un conjunt de reaccions que, amb el pas del temps, fan minvar les propietats mecàniques i, en definitiva, debiliten el paper.

En el cas dels papers fets amb fibres verges, el fabricant pot exercir un control sobre la composició i la fabricació del producte. Per a certes aplicacions, han aparegut uns papers anomenats permanents o de llarga durada en els que, a més de la composició, es controla l'encolat que es fa en mitjà neutre o fins i tot alcalí.

Els enginyers de l'ETSEIT s'han analitzat sis tipus de paper reciclat i una mostra de paper no reciclat de fibra verge, mitjançant mètodes d'envelliment accelerat, que consisteixen a posar el paper en estufes especials, a una temperatura relativament elevada. Això fa que totes les reaccions d'envelliment s'accelerin i, d'aquesta manera, es puguin analitzar les conseqüències de l'envelliment. En aquest estudi s'ha sotmés el paper a una temperatura de 80°C i a una humitat relativa del 65% (segons la norma ISO 5360).

La norma alemanya DIN 6738 permet la predicció de la durada del paper a partir de l'estudi de la pèrdua de certes propietats -tracció, allargament i esquinçament- en el decurs de l'envelliment. La norma exigeix que es compleixin unes condicions mínimes en el paper, per aplicar el procés d'envelliment a l'estufa.

L'envelliment a l'estufa es fa en cicles de 6,12 i 24 dies. Després, les mostres es treuen de l'estufa i s'en determinen les característiques físiques esmentades. Cada una de les propietats del paper envellit es compara amb la mateixa propietat que hi havia abans del procés. Això dóna lloc a uns coeficients o factors que, segons la norma DIN, permeten classificar els papers segons la seva durada.

Més de cent anys
Mitjançant aquest mètode, els experts de l'ETSEIT han detectat quatre classes de paper reciclat, segons la seva durada: la primera classe és la dels papers permanents, la segona és la dels papers que duren diversos centenars d'anys, la tercera classe, dels que duren un mínim de cent anys, i la quarta és la de resistència mínima (50 anys). Dels sis tipus de papers estudiats, que no són papers permanents o resistents a l'envelliment, quatre són de segona classe (més de cent anys), inclòs el paper no reciclat, i dos són de tercera, és a dir, tindrien una resistència previsible de cent anys. Tampoc s'ha trobat cap mostrra de durada mínima (50 anys).

De l'estudi, que ha estat objecte d'un projecte final de carrera realitzat per l'estudiant Jeremies Soler, es desprén que els papers reciclats que hi ha al mercat tenen una durada de cent anys o més, similar o fins i tot superior a la que tenen els papers de fibra verge.