•Notícia

Walking and cycling in the city és el títol d’aquest manual de recomanacions sobre mobilitat sostenible, elaborat pels professors Ole Thorson i Francesc Robusté, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), per encàrrec de l’Organització Mundial de la Salut, i que l’Ajuntament de Barcelona ha traduït al castellà (A pie y en bicicleta por la ciudad).

El manual, fet amb la col.laboració de les associacions Barcelona Camina i Amics de la Bici, explica els beneficis d’anar en bicicleta o caminant per tal de fomentar la seva pràctica i proposa una sèrie de mesures que facin la ciutat més apte per a ciclistes i vianants. L’objectiu d’aquest iniciativa és promoure la salut, protegir el medi ambient i assessorar les administracions locals en aquesta matèria. Pel que fa a la velocitat, es constata que la bicicleta resulta de forma consistent el mode de transport més ràpid per anar de porta a porta en itineraris diversos en grans ciutats. Però no només això.

L’estudi també demostra que l’anar a peu o en bicicleta, alhora que millora la salut –és important en la prevenció de malalties cardiovasculars– és profitós en altres termes. En consum energètic, una bicicleta gasta 50 vegades menys d’energia que un cotxe ocupat per una sola persona. En seguretat, els ciclistes i els vianants tenen un risc molt inferior de patir un accident mortal que les persones que viatgen en cotxe. Aquestes dues activitats, a més, emeten contaminació atmosfèrica i soroll "zero", la qual cosa afavoreix la salut pública. Per validar tots aquests factors, s’inclouen casos i experiències de diverses ciutats europees que han promogut amb èxit aquests dos modes de transport sostenible.

Els països més partidaris de fer servir la bicicleta en lloc del cotxe són Holanda i Dinamarca, amb un 87 % i un 86%, respectivament, de la població a favor. Segons el mateix eurobaròmetre, Espanya se situa en el penúltim lloc, tot i que un 66% de la població és partidària de la bicicleta en detriment de l’automòbil. Altres dades estadístiques incloses al manual A pie y en bicicleta por la ciudad indiquen que l’ús del tipus de transport varia considerablement entre les ciutats d’Europa. A Holanda, una tercera part dels viatges, fins i tot el 50% en algunes ciutats, es fa en bicicleta i el percentatge d’accidents és molt reduït. Al sud d’Europa predominen els trajectes a peu, que a Vitòria, per exemple, representen el 66% dels desplaçaments diaris i a Barcelona, el 32%. En aquesta mateixa ciutat, el 39% de trajectes es fa en transport públic, el 29% en cotxe i un 1% en bicicleta.

En altres ciutats europees aquestes pràctiques no són freqüents. Els experts consideren que la planificació inapropiada de l’ús del sòl, un entorn urbà de baixa qualitat i la percepció d’inseguretat viària o ciutadana són els principals factors disuasoris en contra d’anar a peu o en bicicleta.

Recomanacions
Per fomentar la pràctica d’aquest medi de transport com alternativa del vehicle a motor, sobretot per als desplaçaments curts per ciutat, es proposen un conjunt d’estratègies sobre aspectes com ara la integració del transport en la planificació urbana, la recol·lecció de dades, la participació ciutadana i les campanyes d’informació, el disseny dels carrers i instal·lacions per a ciclistes i vianants, així com l’increment de la seguretat. Tot i que, segons les conclusions de l’estudi, no hi ha una solució única i general per millorar les condicions de vianants i ciclistes a qualsevol ciutat, els professors del LAMOT de la UPC han analitzat una sèrie de recomanacions. Aquestes fan referència a com s’han de dissenyar els carrers, les rutes segures per anar a l’escola, la lluita contra el robatori de bicicletes o la combinació de transports.

Sobre els dos darrers aspectes, per exemple, una solució seria instal.lar tambors per a bicicletes en els llocs d’aparcament, com ja s’ha implantat a la ciutat holandesa d’Utrecht. Una altra proposta és la creació de punts de connexió entre diferents modes de transport, com ara els denominats aparcaments park-and-ride o bike-and-ride.

El document també vol remarcar la necessitat d’ampliar les voreres, ja que en molts llocs aquestes només tenen una amplada efectiva suficient com per passar en filera. Cal també tenir en compte als vianants i els ciclistes en la planificació de la mobilitat urbana, com per exemple comptar el temps d’espera dels vianants en la definició dels repartiment de fases dels semàfors, i de crear xarxes cohesives, directes i contínues per aquests modes de transport, en lloc de trams aïllats i amb desviacions, com existeix actualment en moltes ciutats. L’OMS ha encarregat anteriors manuals sobre ecologia a les ciutats a altres experts catalans, com és el cas de Green cities, blue cities, elaborat per Albert Vilalta, actual secretari d’Estat d’Infrastructures i Transports, quan era conseller de Medi Ambient de la Generalitat.