•Notícia
La UPC estudia l'impacte social de la construcció de l'AVE Espanya-França
L'estudi del Laboratori d'Estudis Socials de l'Enginyeria Civil s'emmarca en un projecte sobre política de transports i medi ambient de la Unió Europea
La implantació del Pla ferroviari d'alta velocitat d'Europa i la construcció d'una xarxa d'autopistes en trams fronterers són els objectius proposats per un estudi europeu sobre política comú de transports i medi ambient de la Unió Europea, en el qual ha participat el Laboratori d'Estudis Socials de l'Enginyeria Civil (LESEC) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
L'estudi Policy Assessment of Ten and Common Transport Policy l'han desenvolupat diversos grups d'investigació europeus, liderats per l'Interdisciplinari Center for Comparative Researh in the Social Sciences de Viena, en el marc del programa de transports del 4art. programa marc d'R+D de la UE. La finalitat del projecte ha estat estudiar la viabilitat d'implantar un sistema de transport públic per a tot Europa i proposar solucions per superar els conflictes i les barreres, de tipus econòmic i polític, que planteja la construcció de túnels, autopistes, vies de ferrocarril i enllaços entre carreteres i ferrocarrils en els trams fronterers dels diferents països. La construcció d'aquest tipus d'infraestructures d'alta velocitat és molt costosa, amb les implicacions binacionals per assolir la integració de l'espai europeu.
En aquest marc, l'equip del LESEC de la Politècnica, coordinat per Rosa Junyent, s'ha encarregat d'estudiar els factors socials, polítics i econòmics de la implantació de l'AVE Espanya-França o Tren d'Alta Velocitat Sud, pel que fa a la construcció de la via ferroviària d'ample de via internacional en el tram Barcelona-Perpinyà.
El desenvolupament d'aquesta infraestructura ha produït acords sobre la construcció i l'explotació de la mateixa, així com sobre els diferents interessos polítics i econòmics d'Espanya i França en la construcció del túnel transfronterer. Ambdós estats tenen l'objectiu de complir el calendari previst d'inauguració de la via d'alta velocitat el 2004, però malgrat aquest acord, els investigadors han detectat la dificultat que suposa una construcció bilionària amb unes expectatives de rendibilitat a mig termini incertes.
El Tren d'Alta Velocitat Sud és un dels deu projectes prioritaris dins la política de transports de la UE per assolir la integració de l'espai europeu i la lliure circulació de persones, mercaderies i serveis mitjançant les xarxes transeuropees. Els altres enllaços conflictius i que la UE considera prioritari solucionar amb la construcció de trens i carreteres d'alta velocitat són els següents: la línia de TAV París-Brussel·les-Colònia-Amsterdam-Londres, la línia de TAV nord i sud d'Europa a través d'Alemanya i Itàlia, la línia de TAV París-França oriental-Alemanya meridional, la línia Betwa de ferrocarril convencional que connectarà els centres comercials i industrials més grans d'Europa amb el port de Rotterdam, la línia TAV França-Itàlia enllaçant Lyon, Turí, Milà, Venècia i Trieste, les dues autopistes PATHE i Via Egnatia en la frontera entre Grècia i Bulgària, l'autopista Lisboa-Valladolid, l'enllaç de ferrocarril convencional Cork-Dublin-Belfast-Larne-Stranraer i l'aeroport de Malpensa al nord d'Itàlia.
Segueix-nos a Twitter
