•Notícia

La primera tasca que ha dut a terme l'equip de la UPC, constituït per investigadors del Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica, encapçalats per Jaume Clapés, ha estat un estudi sobre la conservació d'aquest conjunt arqueològic de Santillana del Mar, a Cantàbria. Mitjançant tècniques de prospecció geofísica amb georadar s'han localitzat cavitats inestables a la part externa de la roca (karst) del conjunt de les coves Altamira, Estalactitas i Castañera. Els experts també han detectat les vies preferents d'infiltració d'aigües residuals procedents de l'activitat agrícola de la zona i que afecten la cova i, de forma particular, al sostre de pintures. Per aquest motiu s'ha recomanat minimitzar aquesta contaminació biològica procedent de l'exterior, ja que propicia la formació de colònies de bactèries, fongs i algues que afecten la conservació de la cova i dels policroms.
Els científics també han confirmat l'existència d'una segona estructura de cavitats per sota de les galeries actuals, especialment en les zones amb enfonsaments i col·lapses interiors de la cova d'Altamira. Aquestes cavitats es troben a entre 2 i 4 metres de la superfície de l'interior de la cova.
En relació amb el projecte museològic, l'equip de la Politècnica ha investigat la capacitat de transmissió de vibracions del sòl a les coves originals d'Altamira i també a l'àrea d'implantació del nou edifici que albergarà el museu. Es proposa que els nivells de vibració no superin les 30 micras/segon, una xifra mil vegades inferior al que estableix la llei. També s'han recomanat altres mesures com emprar un sistema d'excavació sense explosius, fer els accessos a Altamira més allunyats i minimitzar el pas de vehicles en aquesta zona.
D'altra banda, els estudis fets pels investigadors han servit per analitzar les esquerdes que s'han produït al sostre i el terra de la roca i han confirmat l'existència de nivells subjacents a dos i quatre metres per sota de l'àrea del vestíbul de la cova d'Altamira i de l'entorn immediat, on podrien haver-hi restes arqueològiques, ja que fa pensar que corresponen a possibles ocupacions humanes, segons els arqueòlegs.

Els treballs de prospecció, duts a terme en col·laboració amb el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i el Museu de Ciències Naturals de Madrid, s'han realitzat mitjançant georadar, una tècnica geofísica de radar que no suposa cap mena d'agressió. Un cop triats els punts de prospecció l'exploració consisteix en introduir una sèrie de dades al georadar, de forma que els resultats apareixen per una pantalla d'ordinador, com una radiografia en tres dimensions. Aquesta tècnica permet identificar, sense cap mena d'agressió i amb la màxima precisió, les diferents estructures de materials de les coves, i a partir d'aquesta informació es poden diagnosticar les patologies que afecten el conjunt arqueològic.

2000-10-30