•Notícia
El científic Stanley Williams, cap de recerca de Hewlett-Packard, oferirà una conferència a la UPC sobre el repte de l'electrònica molecular
L'expert nord-americà explicarà la tasca actual dels investigadors en inventar nous tipus de dispositius i circuits electrònics més potents i miniaturitzats. L'acte serà a les 11 h a la sala d'actes de l'edifici Vèrtex (Pça. Eusebi Güell, 6-8, Barcelona.
El proper dimarts, 
        23 de maig, el científic nord-americà Stanley Williams, 
        pioner en disseny de circuits electrònics basats en dispositius 
        moleculars i actual director dels laboratoris d'investigació en 
        estructures quàntiques de l'empresa Hewlett-Packard, 
        visitarà la Universitat Politècnica 
        de Catalunya (UPC) per explicar en una conferència els 
        reptes actuals de l'electrònica per crear xips de gran potència 
        i de dimensions de milionèsimes de mil·límetre. La 
        conferència, titulada Nanoelectrònica 
        molecular tolerant a fallades, tindrà lloc a les 11 
        hores a la sala d'actes de l'edifici Vèrtex de la UPC (Pça. 
        Eusebi Güell, 6-8), i s'emmarca dins del programa d'activitats relacionades 
        amb l'electrònica molecular, desenvolupat pels departaments 
        d'Enginyeria Electrònica, Enginyeria 
        Química i Física 
        Aplicada de la UPC.
        
En la seva conferència, 
        Stanley Williams explicarà quin és el repte actual dels 
        investigadors, que consisteix a inventar nous tipus de dispositius i circuits 
        electrònics més potents i de dimensions de nanòmetres 
        (milionèsimes de mil·límetre), similars a les estructures 
        moleculars. D'aquí a deu anys podriem disposar de microxips molt 
        potents i tant miniaturitzats que podrien col·locar-se a la punta 
        d'un llapis.
        R. Stanley Williams és 
        director del departament de recerca bàsica de Hewlett-Packard a 
        Palo Alto, Califòrnia, i coordina el Laboratori d'investigació 
        en estructures quàntiques, fundat el 1995. És un dels pioners 
        en el camp de la química moderna, que inclou la síntesis 
        de nous materials amb aplicacions òptiques o electròniques. 
        La seva tasca de recerca més recent ha estat en les àrees 
        de la producció i el processament de materials nanoestructurats. 
        Actualment, Williams lidera una iniciativa dels laboratoris de Hewlett-Packard 
        l'objectiu de la qual és crear les bases de la tecnologia electrònica 
        del proper segle.
Resum de la conferència Nanoelectrònica molecular tolerant a fallades, Stanley Williams
L'era de la miniaturització 
        dels xips -circuits integrats basats en dispositius semiconductors-, arribarà 
        a un punt de saturació cap el 2010. Però les lleis fonamentals 
        de la física indiquen la possibilitat de construir computadors 
        amb una eficiència energètica mil milions de vegades superior 
        que l'electrònica actual basada en el silici, amb avenços 
        espectaculars tant en la velocitat de computació com en la complexitat 
        i la reducció del consum. Per assolir aquestes prestacions és 
        necessari fabricar els dispositius amb una mida molt més petita 
        que la que permet la tecnologia actual (denominada CMOS, Complementary 
        Metal Oxide Semiconductors).
        
        El repte actual dels investigadors és inventar nous tipus de dispositius 
        i circuits electrònics que siguin més potents i tinguin 
        dimensions de nanòmetres (milionèssimes de milímetre), 
        similars a les estructures moleculars. 
Així mateix, seran necessàries noves tècniques de fabricació amb capacitat per fer i connectar de forma barata aquests dispositius en grans quantitats. Els experts afirmen que els avenços que es desenvoluparan en aquest àmbit suposaran una revolució comparable a la que va protagonitzar el descobriment del transistor (basat en substituir els tubs de buit i l'èlectrònica cablejada per una nova tecnologia basada en interruptors d'estat sòlid de fabricació basada en fotolitografia).
Hi ha dos camins complementaris d'investigació rellevants en l'àmbit d ela tecnologia basada en dispositius nanomètrics: el desenvolupament d'un dispositiu que commuti entre estats quàntics i el disseny d'un sistema que s'acobli a si mateix un cop els seus components individuals s'hagin reunit. Amb la finalitat de satisfer ambdues propietats alhora, és necessari el treball conjunt d'investigadors en les àrees de física, química, tecnologia electrònica i arquitectura d'ordinadors.
Una proposta recent per a la construcció d'un ordinador basat en dispositius moleculars nanomètrics incorpora explícitament en el seu disseny la tolerància als defectes, que és la capacitat del sistema d'operar perfectament fins i tot en presència de defectes de fabricació en els circuits electrònics que componen l'ordinador. Aquest requisit ve imposat pel fet que els processos químics que generen els dispositius moleculars no seran capaços de produir les estructures perfectes i altament complexes en les que es basen els circuits integrats actuals. En el seu lloc apareixeran sistemes altament ordenats però inevitablement amb un cert nombre de defectes. Tot i així, si es construeix una jerarquia de comunicació adequada, es pot definir un sistema de complexitat arbitrària mitjançant una xarxa de commutadors que permetin evitar els defectes definint de forma apropiada l'estat d'aquests interruptors. El repte de la nanoelectrònica és trobar interruptors d'escala molecular i els cables d'escala nanomètrica necessaris per connectar-les entre si.
Un grup d'investigadors de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles (UCLA), i els laboratoris de Hewlett-Packard han demostrat recentment que és possible construir interruptors moleculars en un dispositiu d'estat sòlid que pugui controlar-se i llegir-se electrònicament. El treball segueix en aquest àrea per a l'obtenció d'interruptor reversibles, i de sistemes autoensamblables basats en matrius de nanocables que permetin una reconfiguració total del sistema en presència de defectes. Tot i que els interruptors i els cables són passes importants cap a la nanoelectrònica, el següent pas ha de ser integrar ambdós tipus d'element en estructures més complexes que realitzin funcions útils.
Hi ha un progrés molt real en molts fronts diferents, però encara queden per realitzar innovacions significatives abans que la nanoelectrònica sigui una realitat, amb la qual cosa és un camp que ofereix grans oportunitats.
Stanley Williams
Stanley Williams 
        es va graduar en Física Química a la Rice University de 
        Califòrnia i posteriorment en Química Física a la 
        Universitat de Berkeley, Califòrnia. Del 1978 al 1980 va ser membre 
        de l'equip tècnic dels laboratoris de l'empresa de telefonia AT&T.; 
        També va ser professor del Departament de Química a la Universitat 
        de Califòrnia, a Los Angeles (UCLA).
        Williams, pioner en l'evolució 
        de la tecnologia electrònica, ha rebut diferents guardons per la 
        seva tasca científica i acadèmica, i ha estat assessor de 
        diverses empreses, així com membre fundador del Defense Science 
        Study Group i conseller del Defense Science Board, dins el Programa de 
        Recerca de l'Institute for Physics and Chemistry Research del Japó.
        Durant la seva estada a 
        la Universitat de Califòrnia (UCLA), el grup de recerca que dirigia 
        va publicar 150 articles en revistes de referència. Molts dels 
        seus deixebles actualment són professors en universitats d'arreu 
        del món, treballen en laboratoris d'investigació governamentals 
        i empreses de renom internacional o fins i tot han fundat les empreses 
        pròpies.
        La seva àrea de recerca 
        és la física i la química en estat sòlid i 
        ha contribuït a desenvolupar el coneixement en aquest àmbit.
        Per a més informació 
        es pot consultar a les adreces d'Internet:
http://www.hp.com/ghp/features/nano/index.html http://www.hpl.hp.com/features/stan_williams_interview.html http://www.techreview.com/articles/oct99/qa.htm
2000-05-30
Segueix-nos a Twitter
 
        
         
         
         
       
                 
                 
                 
             
        
     
             
             
             
	   
						 
						 
						
 
            

