•Notícia

El treball, titulat Efectes dels camps electromagnètics en els éssers vius, descriu els estudis científics elaborats fins ara sobre els efectes dels camps electromagnètics provinents d'aparells com ara forns de microones, terminals d'ordinadors, receptors de televisió, telèfons mòbils i altres sistemes de comunicacions, així com de les estacions base de telefonia mòbil i les línies d'alta tensió.

L'informe, que s'anirà actualitzant, indica que dels resultats obtinguts fins el moment, que són escassos en alguns àmbits i en molts casos contradictoris i inconsistents, és difìcil extreure'n conclusions. Però afegeix que, tot i que no es pugui justificar una relació raonablement establerta entre camps electromagnètics i efectes adversos sobre la salut, això no vol dir que no es pugui descobrir en el futur. En qualsevol cas, l'investigador Pere J. Riu destaca que la qüestió és saber quina és la probabilitat que una determinada dosi d'energia electromagnètica d'unes certes característiques augmenti el risc relatiu de contraure una determinada malaltia de forma significativa.

Una de les conclusions de l'informe és la necessitat d'investigar més en aquest camp i de definir línies de recerca multidisciplinàries que enfoquin el problema des d'un punt de vista global i involucrin la participació dels organismes i investigadors adients. Per això, proposa centrar la recerca en els àmbits següents: sitemes d'exposició i dosimetria, per conèixer l'exposició a la que se sotmeten les mostres i la dosi; estudis biològics in vitro (amb cultius cel.lulars ) i en viu (amb animals i humans en condicions controlades), i estudis epidemiològics. Aquests últims es consideren crucials ja que són l'única manera de determinar riscos amb exposicions reals.

L'informe Efectes dels camps electromagnètics, que inclou un llistat de bibliografia sobre el tema, descriu els mecanismes d'interacció i els efectes observats en els darrers anys. Els efectes adversos de tipus tèrmic provenen de l'elevació de temperatura que es pugui provocar sobre el cos. Tot i que no se sap amb certesa quin és el llindar d'increment de temperatura que pot ser perjudicial pel cos, com a guia, l'informe indica que un increment de 5º C estaria al límit del que és tolerable mentre que un increment de 10º C és clarament perjudicial. S'ha fet la hipotesis que és possible dipositar molta potencia en una zona molt petita del cos i generar un "punt calent" .

Però, segons indica l'informe, l'elevació de temperatura no depèn exclussivament de la deposició de potència sinó tambè de factors ambientals externs i dels mecanismes de termoregulació del cos humà. Per considerar un escalfament puntual significatiu en una estructura del tamany d'una cel·la animal la deposició de potencia hauria de ser més de 6 ordres de magnitud superior a la de l'entorn. En el seu treball, el professor Riu recull les normatives internacionals i nacionals de protecció, tant del públic general com de treballadors que estan en ambients d'exposició controlada, en front dels camps electromagnètics.


Del que s'ha investigat sobre els camps de baixa freqüència, es pot concloure que els valors del risc relatiu són petits i tenen poca significació estadística, malgrat tot, s'especifica que segons alguns grups de científics els camps de 50/60 Hz són possibles cancerigens pels humans. En l'àmbit dels efectes tèrmics dels camps de ràdiofreqüència, que en la seva major part provenen de sistemes de comunicacions, no hi ha possiblitat d'incrementar la temperatura corporal de manera siginifativa si considerem les distàncies habituals a les que el públic es troba de les antenes.

Una excepció remarcable és la utilització de telèfons mòbils cel.lulars. Tot i que no és clar que puguin provocar un increment de temperatura perjudicial, els telèfons mòbils poden dipositar potències per sobre dels valors límits a les normes. A més, l'informe especifica que el que més s'ha estudiat fins el moment són els efectes tèrmics però no altres tipus d'efectes. Un altre dels aspectes esmentats és el que fa referència a les estacions repetidores de telefonia mòbil, que en els darrers any han proliferat molt en ambients urbans.

Les potències emeses per aquest tipus d'estacions depenen de la cobertura desitjada i solen oscil·lar d'entre uns pocs watts per cel·les urbanes fins alguns centenars de watts. L'informe de Pere J. Riu explica que "a pocs metres de les antenes i en la direcció de màxima radiació, les densitats de potència han disminuït fins a nivells molt per sota dels que s'estableixen com a límit a les normes". A més, afirma que "el disseny de l'antena fa que la radiació en la direcció vertical sigui pràcticament nul·la, per tant l'exposició que patiran els habitants d'edificis on s'instal·lin les estacions serà, en principi, molt petita".

D'altra banda, el document especifica que en treballadors que usen aparells industrials d'escalfament per radiofreqüència s'han detectat casos d'efectes tèrmics i afegeix que "sembla plausible que es puguin produir, atesa la gran potència que utilitzen i la proximitat dels operaris a les fonts". Sobre els efectes no tèrmics dels camps de ràdiofreqüència, no sembla clar que es pugui establir una relació causal entre aquests tipus de camps i la iniciació de càncer o altres malaties, segons afirma l'autor.