•Notícia
Es presenta l'estudi, elaborat per experts de la UPC i la UB, que determina el mapa de contaminació lumínica de Catalunya
Segons el mapa de contaminació lumínica a Catalunya, elaborat per encàrrec del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la dispersió de flux lumínic instal·lat suposa a l'any un malbaratament d'energia equivalent a 500 MPTA.
Un informe sobre
la contaminació lumínica a Catalunya, elaborat pel Grup
d'Estudis Luminotècnics de la Universitat Politècnica
de Catalunya (UPC), juntament amb investigadors del Departament
d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona (UB),
revela que anualment a Catalunya s'emeten a l'atmosfera unes 12.000 tones
de diòxid de carboni (CO2), 249 tones d'òxid de carboni
(CO) i 600 tones d'òxids de nitrogen per contaminació lumínica.
Aquest consum energètic representa un cost anual de 500 milions
de pessetes.
L'estudi, coordinat per Ramon San Martin, de l'Escola Tècnica Superior
d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), es titula Pla pilot
per a l'avaluació i reducció de la contaminació lumínica
a Catalunya, i s'ha desenvolupat per encàrrec del Departament
de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Amb el suport
d'un grup d'experts i professionals, entre els quals s'inclouen els investigadors
de la UPC i la UB, aquest Departament ha preparat un avantprojecte de
llei per regular la contaminació lumínica, que està
en tràmit al Parlament i que s'ha d'aprovar abans de l'estiu. Catalunya
és, doncs, la primera comunitat autònoma en preveure una
legislació específica sobre la contaminació lumínica.
Aquest estudi, que ha servit per conèixer la problemàtica
actual en tota la geografia catalana i planificar les possibles accions
futures, serà la base per redactar el reglament que desenvolupi
la llei.
Per fer l'estudi s'han avaluat les instal·lacions d'enllumenat
artificial, considerades com a font d'origen de la contaminació
lumínica, tant públiques (enllumenat públic) com
privades (rètols, façanes d'edificis, aparadors de comerços)
o singulars (instal·lacions esportives, àrees de serveis,
àrees comercials). També s'ha considerat la dispersió
del flux lumínic deguda a l'emissió directa de flux hemisfèric
superior (llums tipus bola i similars), així com de l'emissió
reflectida per paviments, façanes i altres elements il·luminats.
El
Barcelonès, l'àrea més contaminada
A partir de les mesures efectuades al llarg de l'any 2000, els investigadors
han detectat que en espais naturals hi ha nivells d'il·luminació
entre tres i 15 vegades superiors als nocturns habituals (naturals). També
s'ha observat que l'àrea amb una contaminació lumínica
més elevada és la del Barcelonès i les comarques
dels voltants, amb més de 2.300.000 kilolumens. El resplendor d'aquesta
lluminària es pot veure des d'Osona, que dista a una distància
de 60 Km.
Amb una densitat mitjana
de contaminació es troba la franja costanera, mentre que les comarques
de l'interior i el nord de Catalunya són les menys contaminades,
amb 10.000 kilolumens a l'Alta Ribagorça. En aquestes zones, però,
s'observa l'aparició de símptomes de degradació (algunes
instal·lacions altament contaminants) que auguren el ràpid
deteriorament de les condicions actuals, si no s'apliquen accions urgents.
S'ha fet una anàlisi
més complert en aquells espais d'interès natural, com Santa
Pau, a la Garrotxa, i en les àrees pròximes a punts d'observació
astronòmica, com és el cas de Seva, a la comarca d'Osona,
i continuarà en el cas del Montsec, on actualment hi ha una estació
meteorològica i està previst instal·lar-hi un observatori
astronòmic.
Per reduir la contaminació
actual l'informe proposa, i el projecte de llei així ho recull,
aplicar algunes mesures de correcció. Pel que fa únicament
a l'enllumenat públic, algunes de les mesures proposades són:
eliminar les lluminàries amb elevada emissió de flux hemisfèric
superior i instal·lar aquelles que tinguin un major rendiment;
recomanar els nivells d'il·luminació que aconsellen els
organismes oficials com a correctes, introduint el caràcter de
màxim, no només el de mínim, i reduir els nivells
d'il·luminació excessius, utilitzar l'ús de làmpades
de vapor de sodi, menys contaminants.
Per a l'enllumenat exterior
singular (gasolineres, grans superfícies, discoteques, instal·lacions
esportives, autopistes) i l'enllumenat comercial (rètols i aparadors),
es recomana controlar la direcció de la il·luminació
i el nivell de lluminària de disseny. Quant a l'enllumenat privat,
i en casos extrems, es recomana instal·lar persianes i proteccions
especials.
Amb l'entrada en vigor de la llei, i amb les actuacions que se'n derivaran,
es podran estalviar l'equivalent a 2.000 milions de pessetes de consum
energètic. Això significaria multiplicar per quatre l'estalvi energètic
i equivaldria a reduir l'emissió de 48.000 tones anuals de CO2, 1.000
tones anuals de CO i 2.400 tones anuals d'òxids de nitrogen.
2001-03-30
Segueix-nos a Twitter
