•Notícia

Els virus informàtics viuen més temps del que teòricament està prescrit, en alguns casos pot ser fins a tres anys. Malgrat l'ús de vacunes, els virus informàtics poden revifar i resultar fàcilment endèmics a la xarxa. Aquestes són les principals conclusions d'una investigació realitzada pel científic Romualdo Pastor, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en col·laboració amb Alessandro Vespignani, de l'International Center for Theoretical Physics d'Itàlia.
Internet, un mitjà molt útil per a l'intercanvi d'informació, afavoreix la dispersió dels virus informàtics. Un dels més recents, I love you, va causar pèrdues valorades en 6,7 bilions de dòlars en danys i temps de treball perdut. Els científics han estudiat la dispersió dels virus informàtics fent servir tècniques epidemiològiques, preses del món biològic. L'estudi, iniciat el juny passat, indica que els virus informàtics es poden estendre per Internet i afectar de manera continuada, en una reacció en cadena, infinitat d'ordinadors. El treball s'ha publicat a la prestigiosa revista New Scientist i a Physical Review Letters (http://arXiv.org/abs/ccond-mat/, codi 0010317).

Virus que persisteixen
Fins ara, hi havia models estàndard d'epidèmies informàtiques i cada virus es caracteritzava per la virulència amb què actuava. L'epidemiologia biològica prediu l'existència d'un llindar epidèmic, per sota del qual els virus tendeixen a morir ràpidament i no poden produir un estat endèmic. Només alguns virus, altament infecciosos, podrien estendre's per morir després amb l'acció de l'antivirus corresponent. Per sobre d'aquest llindar, els virus tendeixen a expandir-se exponencialment i a infectar. Però els resultats de la recent investigació canvien radicalment algunes de les conclusions convencionals de l'epidemiologia dels virus informàtics.
Segons els experts, els antivirus usuals no estan pensats per tenir en compte les complexes propietats de connectivitat d'Internet, és a dir, la complexa estructura de les connexions entre ordinadors. Els investigadors han dissenyat un model numèric per simular l'expansió dels virus, que té en compte explícitament la complexa estructura d'Internet. S'ha simulat l'evolució d'epidèmies informàtiques, i també s'ha obtingut una descripció teòrica de l'evolució dels virus a la gran xarxa. Amb això s'ha observat que els virus a Internet, fins i tot els de més baixa virulència, tendeixen a expandir-se i a persistir, sense acabar de morir mai, perquè sempre hi haurà algun ordinador individual que no estigui protegit amb un software antivirus, i que contagiï els altres a través de la xarxa.
S'ha analitzat la incidència estadística de més de 800 virus informàtics, representatius dels tres principals tipus que es coneixen, i la seva evolució durant quatre anys, del 1996 al 2000. Els virus es classifiquen en diferents tipus: file, que afecten un programa o una aplicació; boot, que a més d'afectar un programa es copien al sector d'arrencada del disc dur i s'activen cada cop que s'engega l'ordinador; macro, que no infecten programes sinó arxius de text, i poden fondre l'ordinador. Aquests són els que més es transmeten via e-mail i tenen tendència a créixer. S'estima que la mitjana de vida de cada tipus de virus varia entre un i dos anys.
Els resultats d'aquest treball de recerca són un pas endavant en l'estudi de mètodes optimitzats per a la immunització d'Internet, així com per ajudar a dissenyar antivirus avançats i eficients que minimitzin les epidèmies digitals, un problema que afecta els usuaris informàtics des de fa més de deu anys. El que en biologia real correspondria al descobriment de noves medicines i vacunes per a cada agent patològic específic.
Ara, els científics fan servir el mateix mètode d'anàlisi basat en tècniques de física estadística per estudiar altres sistemes complexos, com poden ser les tasses de mutació dels virus biològics. En aquest cas, l'objectiu és veure com es reprodueixen els virus, com la sida o la grip, per exemple, en les cèl·lules de l'ésser humà.