•Notícia

Un estudi desenvolupat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Terrassa (ETSEIT), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), demostra que la fibra de polietilè d'ultra alta massa molecular és un material idoni per construir bicicletes de competició de muntanya de descens, per la seva lleugeresa i tenacitat.
En les competicions de bicicleta de muntanya, i sobretot en la disciplina de descens, és imprescindible que l'aparell pesi poc i sigui resistent als impactes. Per això, la utilització d'un material molt rígid i més lleuger que l'aigua com és la fibra de polietilè d'ultra alta massa molecular per construir l'estructura de la bicicleta representa tota una novetat en aquest àmbit esportius. Aquesta recerca és fruit de nou mesos d'investigació, els que ha invertit Carles Álvarez, estudiant d'Electromecànica a l'Escola d'Enginyeria Industrial de Terrassa, per al seu projecte de fi de carrera.
El projecte, coordinat pel professor Pere Pagès, del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica, s'ha centrat a dissenyar i calcular un quadre de bicicleta amb polietilè d'ultra alta massa molecular, un material de poca densitat i que, segons Álvarez, "té unes característiques mecàniques òptimes pera a aquest tipus de bici".

Aquest material és relativament nou al mercat, es comercialitza des de fa només cinc anys, i encara no s'ha expandit gaire fora del sector de productes esportius, on es fa servir, per exemple, per a cascos de moto, planxes de windsurf, guants de protecció, productes per a hoquei i parapent. Tot i això, fins ara no s'havia fet servir mai per construir bicicletes de muntanya.

Amb l'ajut de programes de simulació d'elements finits s'ha calculat la geometria, l'estàtica i la dinàmica del material (UHMWPE), per analitzar-ne les propietats i el comportament. També s'han estudiat les situacions que ha de suportar una bicicleta d'aquest tipus, com ara el pes, el pedaleig, l'impacte per una caiguda sobre la roda posterior en un angle de 30º o el cop d'una pedra sobre l'estructura. Els resultats de l'estudi mostren que el material ofereix propietats superiors i un pes més reduït que l'alumini o la fibra de carboni, utilitzats habitualment en la fabricació de bicicletes.

Carles Álvarez, que tot just ha acabat la carrera i ja s'ha col·locat al departament de Projectes de Hewlett Packard, veu ara amb satisfacció el resultat del seu treball, matrícula d'honor, presentat el pasta mes d'octubre. A més d'entrevistar-se amb fabricants i esportistes, com ara el campió d'Espanya amateur en bicicleta de descens, "que m'ha ajudat molt", el treball lli ha servit "per aprofundir sobre diferents materials i comprovar que la fibra de polietilè és un material que pot donar molt de si". Però, sobretot, li ha estat útil per conèixer d'aprop el complicat món del càlcul per elements finits. Ara li cal trobar finançament per fer-ne un prototipus.