•Notícia

Estudiant de l'últim curs del pla antic de l'EUPB, Javier Jara ha dedicat els tres últims anys a estudiar a fons l'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona al seu projecte final de carrera, un projecte que l'ha fet mereixedor d'un 10. Al treball es barregen la memòria descriptiva, la constructiva, l'estudi de les patologies d'aquest espai i els aspectes històrics. En un principi, la temàtica històrica no era una prioritat de l'estudiant, però quan més es ficava en la història del recinte, major interès li despertava. Així, Marià Claret, sant Josep Oriol i l'enginyer Ferdinand de Lesseps eren visitants habituals d'aquest oratori. I, fins i tot, Antoni Gaudí anava cada tarda quan finalitzava la seva feina a la Sagrada Família. De fet, aquest últim va ser atropellat per un tramvia, i va morir, quan es dirigia al citat espai.

L'arquitecte català estava fascinat per les llunetes de la nau central de Sant Felip Neri, ja que aquestes eren parabòliques, malgrat que a les esglésies la seva forma habitual és el semicercle. Un total de vuitanta plànols formen part d'aquesta anàlisi, tasca a la qual Javier Jara va dedicar dos dels tres anys que ha estat estudiant l'oratori. Abans només havia trobat un plànol a la Corona d'Aragó, datat l'any 1748, sobre el qual s'han produït bastants canvis, especialment a la casa del costat de l'església. La memòria constructiva del projecte es basa en l'edificació típica del segle XVIII a la ciutat de Barcelona.

La memòria descriptiva, en canvi, explica el per què de l'orientació cap al nord de l'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona, i també el per què de la seva distribució i de la connectivitat entre la casa, l'església i tot el seu entorn. L'estudi de les patologies del recinte ha deixat clar que Sant Felip Neri està molt millor del que pot semblar a simple vista, i més si tenim en compte que estem parlant d'una església que es va construir entre els anys 1721 i 1752, i d'un oratori que es va edificar entre 1752 i 1796.

El problema més greu és purament estructural a la nau central. Així, al primer tram, entrant des de la façana, la volta de canó té fissures perquè l'arc de reforçament ha cedit un poc, i això ha provocat que se separin els pilars una mica. Encara que no hi ha perill, no estaria de més fer alguna actuació per evitar que l'arc de reforçament continuï baixant. A més, hi ha les típiques esquerdes provocades pel pas del temps i alguns problemes d'humitat a les fusteries originals.

Altres temes a tractar serien el deteriorament de les balconades del segle XVIII, cremades pel sol; i les tribunes barroques, de les quals es conserven molt poques a Catalunya. La manca de manteniment a una comunitat que ha dividit considerablement el nombre dels seus residents sembla ser la culpable de la situació actual a una construcció que es va començar a aixecar fa tres segles. Javier Jara creu que es tracta d'un problema fonamentalment econòmic i, fins i tot, s'atreveix a valorar les despeses d'un manteniment mínim del temple en uns 200 milions de pessetes.