•Notícia
Conveni per potenciar l'ús del sincrotró en la conservació del patrimoni arqueològic i cultural
Potenciar la col.laboració científica i el desenvolupament d'aplicacions tècniques de la llum de sincrotró a l'estudi i conservació del patrimoni cultural són els principals objectius del conveni de col.laboració signat entre la UPC, la UB, i el Daresbury Laboratory de Cheshire (Regne Unit), el 19 de setembre a la Sala de Juntes de Rectorat a l'Edifici Històric de la UB. A l'acte han participat el rector de la UPC, Josep Ferrer Llop, el rector de la UB, Joan Tugores i Hywel Price i John R. Helliwell del Council for the Central Laboratory of the Research Councils (CCLRC) al Daresbury Laboratory, entre altres personalitats.
El nou conveni té una vigència de cinc anys, i potenciarà les recerques en ciència de la radiació sincrotró (SRS) que desplegarà al Daresbury Laboratory el grup de recerca PATRIMONI UB-UPC, un consorci científic de caràcter multidisciplinari encapçalat pels investigadors Trinitat Pradell del Departament de Física Aplicada de la UPC i Màrius Vendrell del Departament de Cristal.lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la UB.
Creat el 1984, PATRIMONI UB-UPC té per finalitat fomentar la col.laboració d'experts en la recerca bàsica i aplicada sobre conservació del patrimoni arqueològic i cultural —ipus de materials, mecanismes de degradació, protecció, etc— amb un especial interès en la transferència de resultats i la resolució de problemàtiques que afecten els sectors productius més implicats en intervencions de restauració o conservació preventiva del patrimoni.
La llum de sincrotró és un tipus de radiació electromagnètica emesa pels electrons que circulen a velocitats relativistes en trajectòries curvilínies sota un intens camp magnètic. De gran interès per a la investigació bàsica i aplicada avui dia, la radiació sincrotró (SR) és un element clau per a l'estudi de les propietats estructurals i electròniques de la matèria, i és utilitzada en múltiples fronts de la recerca i la tecnologia més actuals com són la biologia, biotecnologia, farmacologia, nous materials, nanotecnologies, ciència de superfícies, entre altres. A més, també té un destacat interès per al desenvolupament tecnològic en àmbits industrials ben diferents, amb diverses aplicacions en un ampli espectre de sectors empresarials. Pel que fa a la recerca sobre materials i ciència de superfícies, la radiació sincrotró permet aprofundir en aspectes de la investigació fins ara no abordables amb les tecnologies més convencionals.
A Europa hi ha 15 fonts de llum de sincrotró en actiu, localitzades preferentment en les àrees del centre i nord. A més, Espanya figura com l'Estat de la Unió Europea amb major nombre d'investigadors que són usuaris de llum de sincrotró a les instal·lacions estrangeres. El març últim el consell de ministres del govern central va aprovar el projecte de construcció d'una font de llum de sincrotró a Catalunya, el qual preveu la construcció a partir del 2003 d'un accelerador de partícules d'última generació al Parc Tecnològic del Vallès, finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i la Generalitat de Catalunya.
Així, Espanya serà el quart país europeu que disposa d'un sincrotró d'última generació i l'únic país al sud d'Europa dotat d'aquesta instal·lació científica i tecnològica.
Segueix-nos a Twitter
