•Notícia
L'Escola d'Arquitectura del Vallès, de la UPC, intervé en la construcció d'una rèplica en cartró del monestir romànic de Sant Cugat
Demà dissabte, 19 d'octubre, a les 11 hores, es col·locarà oficialment el primer bloc de la gran maqueta, que es muntarà dins un pavelló inflable al costat mateix del monestir de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). El projecte del "Monestir dels infants" és una iniciativa impulsada per l'Ajuntament de Sant Cugat, dins els actes commemoratius del mil·lenari del conjunt romànic, en la qual hi participaran escolars d'entre 6 i 12 anys d'arreu de Catalunya, a partir del 21 d'octubre.
El dissabte,          19 d'octubre, a les 11 hores, tindrà lloc la col·locació          oficial del primer bloc de construcció d'una rèplica ó          del monestir de Sant Cugat del Vallès. Aquesta maqueta gegant es          construirà, amb blocs de cartró, al costat mateix del monestir          a partir d'un projecte elaborat per un equip de l'Escola          Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV),          de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i s'emmarca dins          la iniciativa didàctica El Monestir dels infants impulsada          per l'Ajuntament          de Sant Cugat, la qual forma part dels actes de commemoració          del mil·lenari de la concessió d'una butlla pontifícia          al monestir romànic. 
         A partir del          dia 21 d'octubre els escolars de primària de tot Catalunya participaran          en la construcció d'aquesta rèplica. L'equip de l'ETSAV,          coordinat per Josep Ramon Fernández, arquitecte i professor del           Departament          d'Expressió Gràfica Arquitectònica I, ha          definit els requeriments constructius, estructurals i logístics          per executar el projecte, que reproduirà el conjunt de l'església          i el claustre del monestir, i ha definit el pla de muntatge, del qual          en seguirà tot el procés. Per fer-ho s'ha desenvolupat un          model virtual en 3D, amb totes i cadascuna de les peces, obra de l'estudiant          d'arquitectura Laura Mans Vallès. La resta de l'equip de treball          l'han integrat Manuel Martí, Ronda Quetglas i David Brufau.
         
         
         La maqueta es          construirà a escala 1:5, és a dir, cinc vegades més          petita del que és la construcció en pedra, de manera que          el campanar tindrà una alçada de 8 metres. El muntatge es          farà dins d'un pavelló inflable construït a l'efecte,          segons projecte del professor Ramon Sastre i Sastre, instal·lat          al costat mateix del monestir.
         El material          base escollit per a la realització ha estat el cartró, per          ser un material lleuger, reciclable i d'un color gris que no requerirà          ser pintat. Aquesta mateixa lleugeresa ha aconsellat la disposició          d'una estructura auxiliar de llistons de fusta que donarà rigidesa          a la construcció i en garantirà, per tant, l'estabilitat          i la solidesa.
         Amb la intenció          de fer visible l'interior de la maqueta, i davant la impossibilitat d'accedir-hi          per les portes, la maqueta ha estat seccionada, habilitant-hi un pas que          permetrà la circulació dels visitants.
En          el projecte, que es durà a terme al llarg de quatre mesos, hi participaran          uns 5.000 escolars d'entre 6 i 12 anys de tot Catalunya, en sessions de          dues o tres classes diàries. El procés de construcció          es podrà seguir virtualment des dels diferents centres escolars,          connectats via Internet al taller de treball. La instal·lació          podrà ser visitada els caps de setmana. 
         Aquesta iniciativa s'inspira en els recursos didàctics emprats          pel pedagog Francesc Flos i Calcat per ensenyar geometria a l'escola.          En el cas del monestir dels infants, l'objectiu és facilitar la          implementació de continguts didàctics relacionats, tant          amb el món medieval, com amb l'arquitectura i aspectes relacionats          amb les tècniques constructives de l'època.
Segueix-nos a Twitter
 
        
         
         
         
       
                 
                 
                 
             
        
     
             
             
             
                 
	   
						 
						 
						
 
            

