•Notícia

Un grup de científics del Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el qual coordina la Xarxa de Dinàmica de Fluids i Turbulència Geofísica, i que està liderat per l'investigador José Manuel Redondo, investiga la dinàmica de les aigües del mar Baleàric català i la detecció de vessaments de cru a mar obert, en el marc dels projectes Clean Seas i ERS-1/2 SAR, de l'Agència Espacial Europea (ESA). Segons els resultats de les investigacions, la zona del mar baleàric català és on s'han detectat un major nombre de vessaments de cru que en les zones situades al mar Bàltic i al mar del Nord.
En aquests projectes s'ha fet una anàlisi exhaustiva d'una sèrie d'imatges de satèl·lit tipus SAR (Radar d'Apertura Sintètica) del litoral de diferents àrees europees: el mar Bàltic, el mar del Nord i el Mediterrani noroccidental. Aquestes imatges dels satèl·lits científics ERS-1/2 de l'Agència Espacial Europea, obtingudes entre 1996 i 1999, gràcies als seus avantatges tècnics i l'àmplia cobertura, premeten detectar les taques de productes petroquímics en la superfície del mar, a qualsevol hora del dia o de la nit i fins i tot amb nuvolositat atmosfèrica. Aquests vessaments de cru apareixen com a múltiples taques fosques de diferents formes i mesures, que es deformen progressivament degut als corrents marins.
Per avaluar qualitativament i quantitativa l'estat de contaminació de la superfície marina de les proximitats de les costes de Catalunya i del golf de Lleó, s'han analitzat prop de 300 imatges només en l'àrea marítima del Mediterrani noroccidental, incloent el mar Baleàric català, el delta de l'Ebre, el cap de Creus, el golf de Lleó, Marsella i les illes Balears.

Neteja clandestina a la costa catalana
Els resultats de l'anàlisi d'imatges dels anys 1996-98 ressalten les rutes marítimes habituals dels vaixells petrolers que netegen clandestinament els seus tancs a les aigües de la zona econòmica de la Unió Europea. Aquestes mateixes dades indiquen l'alta freqüència dels traçats dels petrolers al mar Baleàric català i, especialment, al litoral de Catalunya, prop de Barcelona.
A alta mar s'observen clarament les rutes marítimes habituals dels petrolers degut a les taques i esteles de petroli, olis i/o substàncies petroquímiques similars. Durant aquest període, tots els abocaments produïts a mar obert han ocupat en total una massa de 407 Tm i un àrea de 1.521 km2 (tenint en compte que una massa de cru de 0,267 Tm ocupa 1 km2 de la superfície marina). Com que la persistència mitjana d'una taca de petroli sobre el mar acostuma a ser d'uns tres dies i degut a la baixa freqüència de pas del satèl·lit, la massa i l'àrea total d'aquest petroli s'han de multiplicar per 10 o 11 vegades.

Control a la costa francesa
Prop de la costa francesa, principalment en les rutes marítimes que es dirigeixen a Marsella, no es va detectar un nombre tan gran de vessaments com a les proximitats de Barcelona. Aquest fet és degut a l'existència d'un control aeri sistemàtic realitzat pel Govern francès sobre aigües costaneres, que permet multar als capitans i armadors dels bucs infractors.
Si es comparen les taques de petroli detectades entre els anys 1996 i 1998 prop de Marsella i les de la costa de Barcelona, s'observa un gran augment de la contaminació i del nombre de vessaments detectats en la costa catalana, amb un màxim detectat en una franja entre 40 i 60 km. A la costa de Marsella, el màxim de fuel abocat es va detectar a una distància d'uns 140 km de la costa, la qual cosa evidencia l'existència d'un important control sistemàtic mediambiental. Un altre dels resultats és que el riu Llobregat és una de les fonts d'aigües residuals de la zona costanera de Catalunya.

L'impacte de la neteja clandestina
L'anàlisi comparatiu estadístic entre les dades històriques sobre grans naufragis de petrolers al llarg de 34 anys (entre 1966 i 1999) en les costes d'Europa i la quantitat de petits vessaments que hi han tingut lloc de manera habitual, basat en els resultats del projecte Clean Seas, que ha analitzat més de 800 casos, mostra una relació potencial a escala logarítmica entre la quantitat de casos de vessaments i la seva mida. En realitat, els danys més greus acumulatius els provoquen els petits abocaments de cru clandestins, contaminació marina invisible, procedents de la neteja habitual efectuada pels petrolers a mar obert.
Una altra de les conclusions de l'estudi és que resulta més important la contaminació marina provocada per petits vessaments, fins i tot els que ocupen tan sols uns metres, ja que són més freqüents i tenen una massa total bastant més gran que un abocament produït per un accident, ja que és molt més freqüent. Per tant, el perill, tant d'abocaments petits com grans, resideix en la incorporació dels hidrocarburs en la cadena alimentària.

Control via satel·lit
La tecnologia moderna d'anàlisi d'imatges de satèl·lit, incloent l'anàlisi multifractal, permet detectar els vessaments i distingir aquells que són fruit d'un accident d'aquells que formen part de la neteja clandestina. Les aplicacions analítiques i les imatges del SAR obtingudes de manera periòdica serveixen com una eina pràctica per a les necessitats actuals de monitorització, policia espacial, seguiment dels vessaments al mar i detecció de fonts de contaminació tant a alta mar com prop de la costa.
Amb el llançament del satèl·lit ENVISAT que va fer l'ESA el mes de març passat, equipat amb un nou dispositiu avançat ASAR, s'han millorat les possibilitats de la monitorització de la superfície marina i de la detecció dels vessaments. Els dispositius SAR poden ser instal·lats a bord d'un helicòpter o d'un avió per realitzar les observacions de l'àrea marítima amb una major freqüència.