•Notícia

El 40% dels instrumentistes de vent pateixen problemes als llavis, la seva eina principal de treball; i més del 75% dels músics pateixen algun tipus de malaltia relacionada amb las seva professió.
El Dr. Jaume Roset, director de la Fundació Ciència i Art i metge a l'Institut de Fisiologia i Medecina de l'Art-Terrassa (l'únic centre d'aquest tipus a Espanya) va plantejar el problema a l'equip de la UPC: necessitava mesurar científicament la força del múscul orbicular del llavi, que és el que ens permet tensar i moure els llavis. Un grup format pels professors i enginyers Xavier Àlvarez, Antonio Viedma i Josep Maria Aulí, dels departaments d'Enginyeria Mecànica i de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de la UPC, amb seu a l'ETSEIT, van començar a treballar-hi per tal de donar-ne solució.
El resultat, després d'un any d'investigacions, és el TEDEL 4, un transductor extensiomètric per a la detecció d'esforços labials. Aquest aparell permet valorar la força màxima que el pacient aconsegueix fer amb els seus llavis i el valor mitjà d'aquesta força després que aquest s'hagi sotmès a la prova diverses vegades. D'aquesta manera es calcula el 80% del valor mig de l'esforç i el pacient torna a provar-ho, tot intentant mantenir el mateix nivell d'esforç el màxim de temps possible. Això permet determinar dos paràmetres: la força màxima i la resistència.
Atès que la força que fa el llavi és relativament petita —d'uns 400 grams-força, segons els investigadors de la UPC— es necessitava un aparell sensible, precís i estable. Després de dissenyar diferents prototips, els investigadors de l'ETSEIT van optar per la solució òptima, des del punt de vista tecnològic, i completa d'acord amb els objectius i els resultats, tal i com afirma Xavier Àlvarez.
Amb l'existència del TEDEL 4, el Dr. Jaume Roset i la clínica que dirigeix disposen d'una eina que permet diagnosticar objectivament, aplicar el tractament pertinent i seguir l'evolució del pacient, ja que el sistema està dotat d'un programa amb capacitat bio-feeback, que fa possible visualitzar l'esforç del pacient mitjançant l'ordinador, i conseqüentment emmagatzemar la informació obtinguda.
L'estudi, però, no es queda només aquí. També s'han establert els paràmetres normals per a cadascun dels instruments de vent. Per exemple, un clarinetista genera entre 800 i 1.000 microdeformacions i un trompetista entre 1.000 i 1.300 microdeformacions.
TEDEL 4 ja està en tramitació de patent tot i que, de moment, els autors de l'aparell no tenen intenció de comercialitzar-lo. L'objectiu del projecte ha estat dotar d'una eina útil de diagnosi i tractament a l'Institut de Fisiologia i Medecina de l'Art-Terrassa.

Lesions més habituals
Les malalties més freqüents entre els instrumentistes de vent són ruptures del múscul labial, sobrecàrregues del llavi i hematomes. Les causes de les lesions venen donades per accidents convencionals (ferides, accidents de trànsit, etc. ) que afecten el llavi i després es tracten mèdicament, en general, sense tenir en compte la professió de l'afectat i deixant seqüeles greus; per sobreesforços en el moment de tocar l'instrument o per canvis d'hàbit en el músic, que pot passar d'actuar tres hores a la setmana a, de sobte, per exigències d'agenda, entrenar més de 4 hores diàries. Aquesta és la causa principal que provoca la malaltia.
Evidentment, el col·lectiu que més pateix aquest mal és el professional, però també afecta els alumnes d'escoles de música.

El disseny del TEDEL 4 és un exemple d'interdisciplinarietat entre la medicina i l'enginyeria mecànica, o el que s'anomena biomecànica. L'Institut de Fisiologia i Medecina de l'Art i el Departament d'Enginyeria Mecànica de l'ETSEIT ja estan estudiant la possibilitat de col·laborar conjuntament en altres projectes, com en el disseny d'un aparell per mesurar la intensitat i l'esforç amb el qual els instrumentistes de corda polsen les cordes amb la mà esquerra per tocar les notes.

Un altre estudi conjunt podria ser la recerca d'un sistema que atenuï la intensitat acústica que pateixen els músics a les orquestres. Aquests nivells sonors superen, sovint, els índex màxims saludables i molts professionals de la música acaben sords o amb pèrdues parcials d'oïda. Per a aquest projecte es comptarà amb la col·laboració del Laboratori d'Acústica de la UPC, que pertany al Departament d'Enginyeria Mecànica del campus de Terrassa.

L'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art
L'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art-Terrassa neix l'agost de 1999 impulsat per tres professionals de la medicina que ja treballaven conjuntament en l'àmbit de la medicina de l'art a l'Hospital General de Manresa des de 1994 (hi van crear la Unitat Medicoquirúrgica de l'Art, encara en funcionament en l'actualitat).
És un dels pocs centres de l'Estat on s'atenen exclusivament artistes escènics (músics, cantants, ballarins i actors) des d'un vessant pluridisciplinar (hi intervenen fins a 12 especialistes diferents) i s'ofereix diagnòstic, tractament i seguiment dels problemes que afecten aquest col·lectiu.
Actualment, les dues institucions treballen conjuntament en projectes d'investigació, formació i divulgació en col·laboració amb institucions públiques i també amb el sector privat.