•Notícia

L'Agència Espacial Europea (ESA) ha acreditat la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) com una de les principals institucions de recerca de referència d'Europa reconeguda per participar en la missió Mars Express, que s'iniciarà el juny del 2003.

La missió consistirà a enviar una nau espacial al planeta roig per explorar-ne l'atmosfera i la superfície des d'una òrbita polar i estudiar-ne les possibilitats de vida present i passada. L'objectiu de la Mars Express és la recerca d'aigua en el subsòl marcià i el descens d'un lander sobre la superfície de Mart. Un conjunt d'instruments científics a bord de la nau orbital realitzaran experiments remots dissenyats per estudiar l'atmosfera marciana, l'estructura del planeta i la seva història geològica.

L'ESA reconeix, amb aquesta acreditació, tres dels equips d'investigació de la UPC que treballen en l'àmbit aerosespacial: el Grup d'Exploració Planetària, que lidera Ignasi Casanova; el Grup d'Enginyeria Electromagnética i Fotònica, coordinat per Antoni Broquetas; i el Grup d'Astronomia i Geomàtica, representat per Jaume Sanz. Aquests grups han constituït el Laboratori de Tecnologies d'Exploració Terrestre i Planetària per coordinar les investigacions europees en aquest camp. El Laboratori, que participa amb l'ESA juntament amb altres 9 grups de recerca europeus, s'encarregarà entre d'altres qüestions de crear un sistema d'arxiu i distribució de dades de missions espacials, al qual podran accedir investigadors i estudiants, d'analitzar i investigar aquestes dades, d'impulsar la integració de les ciències planetàries i de la Terra mitjançant estudis experimentals, i d'organitzar activitats científiques i divulgatives relacionades amb Mars Express.

El projecte implicarà la incorporació a curt termini d'investigadors joves, per a la qual cosa la UPC haurà de buscar fonts de finançament. Les àrees d'investigació del Laboratori de Tecnologies d'Exploració Terrestre i Planetària se centraran en les tres línies en les quals fins ara treballen els tres grups de recerca esmentats:

Ionosfera marciana: es tracta de desenvolupar estudis multidisciplinars de l'atmosfera i la superfície del planeta Mart. Com a conseqüència de la ionització produïda pel Sol, la ionosfera -la capa de l'atmosfera carregada elèctricament- produeix retards variables als senyals electromagnètics la travessen. En aquest àmbit es poden aprofitar els senyals en dues freqüències que enviarà la Mars Express sobre la superfície marciana, per determinar la distribució d'electrons lliures a la ionosfera, aplicant tècniques similars a les que es fan servir a la Terra amb senyals de sistemes de navegació per satèl·lit i altimetria. Això pot representar un ajut important, no només per la calibració d'aquesta missió i pel coneixement de la atmosfera del planeta, sinó també per la caracterització d'aquesta font d'errors en futures missions a Mart.

Propietats radar de la superfície i el subsòl marcians: una de les poques maneres d'identificar l'existència d'aigua líquida al subsòl de Mart des d'una plataforma orbital és mitjançant tècniques radar. Es tracta d'aprofitar les propietats elèctriques de la superfície marciana per obtenir mapes d'informació de la mateixa i també de la superfície de la Terra. Aquests mapes serviran en futures missions per localitzar els punts on hi pot haver vida al planeta roig.

Estudis de la composició química de la superfície de Mart: s'analitzen les dades obtingudes mitjançant el conjunt d'instruments que portarà a bord la nau de la missió Mars Express per determinar amb més resolució l'existència de zones químicament adients, com poden ser les de roca calcària, on hi hagi indicis d'activitat biològica.

En aquest àmbit també s'està dissenyant, en cooperació amb una universitat d'Itàlia, l'Agència Espacial Italiana i una empresa italiana, el prototip d'un difractòmetre de RX miniaturitzat. Aquest instrument, serveix per determinar la composició mineralògica dels sòls a través de raig X. En el marc de cooperació internacional en l'exploració del planeta Mart, es preveu incloure el minidifractómetre en una propera missió (de NASA o ESA). Un globus aerostàtic el dipositaria sobre la superfície planetària i, mitjançant un braç robòtic, recolliria pols mineralògica de la superfície marciana. Aquesta pols seria analitzada in situ per l'aparell i les dades serien enviades i processades a la Terra. Un cop finalitzat l'anàlisi, el globus transportaria el minidifractòmetre a altres punts de la superfície marciana per recollir-ne altres mostres diferents. El projecte clourà, segons es preveu, l'any 2005.