•Notícia

Un equip de tres enginyers industrials, dos d'ells recent titulats per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i en col·laboració amb aquesta universitat, intenten des del 24 de juliol i fins el 14 d'agost batre el rècord del món de velocitat a vela amb 50 Kt, una embarcació que han dissenyat i construït. Les temptatives per assolir el rècord, que s'han de fer a mar obert i sense corrents marines, i en les quals intentaran recórrer una distància de 500 metres a una velocitat superior als 46,52 nusos nàutics (Kt), es realitzen a la platja de Sotavento, a l'illa de Fuerteventura (Canàries).
L'embarcació 50 Kt, que haurà de superar el rècord aconseguit anteriorment, l'any 1993, pel vaixell australià Yellow Pages Endeavour amb una velocitat de 46.52 Kt, és una evolució i optimització d'un windsurf, amb mesures tecnològiques innovadores al casc, a la vela i a l'aleta, i té un gran rendiment aerodinàmic. L'organisme certificador d'aquesta prova, en la qual està prohibit incorporar qualsevol element motor artificial, és el World Speed Sailing Record Council (WSSRC).

Equip de treball
L'equip que ha dissenyat el prototipus està format pels enginyers industrials Leandre Sitjà (coordinador), de l'equip espanyol que va participar a la Copa Amèrica 2000 i membre de l'equip olímpic espanyol de vela de 1992, Marc Vilanova i Santi Ripollès, ambdós recent titulats per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC. Aquest equip prové d'un grup de 14 estudiants de l'ETSEIB que van començar a realitzar el projecte com a treball final de carrera.
L'equip de navegants que pilotaran el prototipus està encapçalat per Björn Dunkerbeck, 12 vegades campió del món de windsurf i considerat un dels millors windsurfistes del món, i Roddy Lewis, actual posseïdor del rècord mundial de velocitat a windsurf.
El prototip 50 Kt s'ha provat sobre l'aigua prèviament en diferents ocasions, i amb unes condicions de vent de força 6-7, al Golf de Roses i al Delta de l'Ebre, a més de Fuerteventura.

Característiques tècniques del 50 Kt
El projecte 50 Kt consisteix en l'evolució i l'optimització d'un windsurf amb un rendiment aerodinàmic augmentat. El treball s'ha centrat en tres línies tecnològiques: la vela, el casc i l'aleta.

La vela
La vela està governada pel tripulant i la seva funció és aprofitar la força del vent per impulsar l'embarcació. L'optimització de la vela ha consistit a realitzar un disseny geomètric asimètric que aporta menor resistència al vent i major força motora. Per altra banda, l'estructura ha de permetre una flexibilitat ajustada a les condicions de vent per les que s'ha dissenyat l'embarcació. La vela, de 5 m2 de superfície, és semirígida i s'ha construït amb materials d'altes propietats mecàniques i molt lleugers. D'aquesta manera s'aconsegueix que es pugui mantenir l'alt rendiment de la vela als límits de la força del tripulant.
La construcció s'ha dut a terme a partir de la tecnologia i l'experiència acumulada de les ales de les avionetes. Per això s'han utilitzat materials com l'abedul (és una fusta amb molt bones propietats mecàniques i no es veu afectada per l'aigua) per a les costelles que donen la forma a la vela, tub de carboni-epoxi com caixa de torsió, i un entelat de dacron (teixit de poliester amb elongacions de fins el 15%).
En el disseny també s'ha tingut molt en compte l'ergonomia del tripulant, tant amb vista a reduir les forces de resistència a l'avanç que aquest provoca, com per optimitzar els seus esforços segons la seva posició sobre el casc.

El casc
La missió del casc és fer planejar l'embarcació sobre el mar. Per una banda, s'ha optimitzat la geometria per reduir les resistències hidro-aerodinàmiques i, per l'altra, s'ha millorat el principal problema del windsurf, que és l'estabilitat. El casc té dos punts de recolzament a l'aigua, amb una estructura similar a la del catamarà però amb unes dimensions més petites (2,60 m d'eslora i 80 cm de màniga), i al mateix temps una geometria asimètrica optimitzada únicament per al sentit de navegació.
Els materials utilitzats per a la construcció del casc són espumes de PEE i de PVC. Les primeres, de baixa densitat, que s'encarreguen de donar cos al casc, mentre que les de PVC donen la rigidesa necessària tant per donar les geometries dissenyades com per preparar la superfície per al posterior laminat amb teixits de fibres de carboni i resines d'epoxi.

L'aleta
L'aleta té la funció de contrarestar la força de deriva provocada per la vela. Les millores introduïdes es troben en el perfil asimètric escollit i en el perímetre, que optimitzen molt el rendiment i permeten disminuir la resistència i la cavitació a alta velocitat. L'aleta s'ha ajustat per contrarestar a la precisió la força de bolcada de la vela i, al mateix temps, minimitzar les forces pròpies de resistència a l'avanç que provoca. S'ha col·locat l'aleta inclinada uns 14º enrera i 3º inclinada a estribord, de manera que el rendiment total millora enormement. Per a la construcció s'han mecanitzat, mitjançant tecnologia de control numèric, aletes d'alumini d'altes prestacions amb un postanoditzat dur per millorar la corrosió marina; i amb monolítics de teixits de carboni-epoxi amb cintes unidireccionals.
El projecte 50 Kt ha rebut el suport principalment de l'Autoritat Portuària de Barcelona i l'Institut Català d'Energia de la Generalitat de Catalunya (ICAEN), a més de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona de la UPC, les empreses Rücker, Axson, Park Risck i CM Polaris, la Federació Catalana de Vela i el Politecnico de Torino.