•Notícia

El treball l’han publicat Joan Aymamí, del Departament d’Enginyeria Química de la UPC, i Miquel Coll, del Consell Superior d’Investitacions Científiques (CSIC), a les revistes científiques Nature Structural Biology i Nature Reviews Drug Discovery. Els investigadors han descobert que aquesta substància, obtinguda d’un extracte de les arrels de la Cryptolepsis sanguinolenta, una planta usada tradicionalment a l’Àfrica occidental contra la malària, actúa sobre l’ADN d’una forma desconeguda fins ara, ja que té capacitat d’eliminar cèl·lules cancerígenes resistents a altres fàrmacs.

S’ha observat com la forma asimètrica del fàrmac fa que es pugui enganxar, sense enllaços, a una seqüència determinada de lletres diferents de l’ADN. Fins ara, els fàrmacs antitumorals actuaven introduint-se entre les lletres de l’alfabet genètic. És el primer cop que s’observa com un fàrmac intercalador també pot col·locar-se entre lletres iguals. Aquesta investigació obre la possibilitat de dissenyar nous fàrmacs antitumorals i antimalàrics, més específics, de manera que només afectin a les cèl·lules que es volen eliminar i no les cèl·lules sanes, amb la finalitat que siguin més efectius.