•Notícia

La capacitat d'integració que permetran els dispositius basats en electrònica molecular permet fer volar la imaginació sobre els aparells que seran possibles en el futur. Si en comptes de fer servir un transistor féssim servir una molècula a la punta més petita de la mina d'un llapis cabrien totes els ordinadors de totes les universitats del país. Xips més complexes i potents Durant les últimes dècades la tendència a la miniaturizació dels circuits integrats ha dut la tecnologia electrònica a garantir els nivells de prestacions que es coneixen en els circuits actuals. Aquesta tendència progressarà en els propers anys i s'aproparà a nivells crítics de viabilitat. Les anomenades nanotecnologies pretenen prosseguir la miniaturització de dispositius a escala de nanòmetre i substituir als xips de silici. Una de les possibilitats estudiades consisteix a que els dispositius bàsics siguin molècules. Aquest concepte dóna origen a l'electrònica molecular. Actualment, el professor Mark Reed ocupa la plaça Harold Hodgkinson en Enginyeria i Ciències Aplicades a la Universitat de Yale, on és professor i director del Departament d'Enginyeria Elèctrica. Les seves àrees de treball són: la física d'electrònica quàntica, l'electrònica molecular i diferents alternatives de nanoelectrònica on els circuits passen a ocupar una dimensió atòmica. Mark Reed és pioner en aquest camp. En el seu laboratori s'ha construït el primer interruptor molecular reversible. Des d'aleshores, ha estat millorant els dispositius i anunciant la construcció dels primers diodes, transistors i memòries fetes amb molècules. El camí cap a circuits més complexes ja està obert.


Article divulgatiu de Mark Reed a la versió electrònica de Scientific American, amb enllaços de refèrencia sobre el tema:
2002-01-31