•Notícia

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) col·labora amb l'empresa CEFLOT S.L., que ha dissenyat i desenvolupat un prototip de central elèctrica flotant per extreure l'energia procedent de les onades del mar. Aquesta instal·lació flotant i totalment automatitzada, emplaçada a alta mar, en una zona que tingui un fons superior als 50 metres, podria produir entre 150 i 400 MW de potència nominal. Amb 150 MW/hora n'hi hauria prou per proveir d'energia neta a una població d'uns 300.000 habitants, és a dir, unes 100.000 famílies.
L'equip tècnic que desenvolupa el projecte està format per Felip Prats, Ricard Prats, Joan Carles Rueda, Pere Maluquer, Oswaldo López, de l'empresa CEFLOT S.L., i Antoni Creus, professor del Departament de Projectes d'Enginyeria de la UPC, a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).

Aquest primer prototip d'assaig, que s'està posant a prova al canal hidràulic del Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC per validar-ne el funcionament, és una plataforma d'uns 90 metres de diàmetre en mòduls que s'ensamblen entre sí, en forma de rusc d'abella i que estaran ancorats al fons del mar. La plataforma està dotada de punts de fondeig amarrats a diferents alçades i equipada amb 49 flotadors que es mouen amb les onades: 30 adossats al voltant de la plataforma i 19 més a l'interior de la mateixa. Cada mòdul de la plataforma conté un o varis generadors i un equip mecànic normalitzats que generen electricitat amb el moviment harmònic dels seus flotadors aprofitant la pujada i la baixada de les onades.
El projecte està pensat perquè l'energia produïda en aquesta central flotant sigui transportada per cable submarí fins a una central ubicada a terra ferma. Però convertir el moviment de l'onatge directament en electricitat, tenint en compte la variació i la irregularitat de l'onatge, suposa un repte i un encariment de la inversió, ja que cal mantenir un rang de freqüència estable de l'energia per introduir-la a la xarxa elèctrica de distribució pública.
Les onades que es produeixen a la superfície del mar són provocades pels vents, dels que es recull i emmagatzema l'energia. Degut a que els vents no són constants ni en velocitat ni en direcció, les onades produïdes no són regulars i, per tant, és bastant complexe determinar l'energia que transporten. Segons dades del Ministeri d'Indústria i Energia, el potencial energètic a les costes espanyoles el 1979 era aproximadament d'uns37.650 MW, amb uns valors mitjans de potència d'uns 25kW/m a l'oceà Atlàntic i menys d'11 kW/m al mar Mediterrani. La central flotant pot desenvolupar com a potència nominal 30 Kw/m.

Producció d'hidrogen
Per superar l'inconvenient de l'estabilitat de la freqüència, i amb l'objectiu d'aprofitar al màxim la gran quantitat d'energia que es pot generar en una central d'aquest tipus, es preveu que la nova instal·lació converteixi l'energia produïda en hidrogen per electròlisis, un procés per generar hidrogen i oxigen mitjançant l'electricitat i l'aigua.
L'hidrogen es produirà amb l'aprofitament total del màxim rendiment energètic, sense que s'hagi de considerar la qualitat de l'energia generada. Quan al mar es produeixin onades de baixa o elevada alçada, l'energia seguirà transformant hidrogen a la planta adequada per aquest fi. L'hidrogen generat s'emmagatzemarà i es transportarà fins als punts on estiguin emplaçats els grups productors d'electricitat, que introduiran l'energia a la xarxa elèctrica de distribució.

L'equip d'investigació preveu que una planta flotant d'aquest tipus podria generar energia durant 4.117 hores a l'any, la qual cosa equivaldria a 617.580 MW/hora l'any, una producció superior a la d'altres sistemes mitjans d'energia renovable. Si bé el cost d'inversió per construir-la, uns 60 milions d'euros, resulta més car que el cost d'altres instal·lacions, el preu mitjà per kW és més econòmic: 370 euros per kW, en comparació amb el ratio constructiu. Aquesta previsió s'ha fet a partir de l'estudi de les dades d'onatge (alçades, freqüències i incidències de les onades i dels vents) del litoral gallec, obtingudes durant l'any 1999 a través de ports de l'Estat.
La central flotant té un sistema de seguretat que la protegeix contra els temporals: si es produeixen vents huracanats, de més de 70 nusos, i onades de més de 14 metres, condicions que no són favorables per a la producció elèctrica, la central disposa d'un sistema automàtic per submergir-se de manera controlada al fons del mar i reflotar-se quan passi el temporal.Ç
Aquest nou tipus de generació d'energia renovable, a mig termini, no suposaria cap mena d'alteració de la xarxa de distribució elèctrica. A més, evitaria la necessitat de transportar-la a través de línies d'alta tensió i la conseqüent pèrdua d'energia habitual en el transport a llargues distàncies, tot enriquint, així, la xarxa local. Per a futures adaptacions del nou sistema, es preveu sincronitzar l'energia elèctrica d'enllaç entre ciutats via ràdio.
Una subestació elèctrica actual disposa d'una mitjana de 200 MW d'energia per distribuir. El nou sistema de generació d'energia elèctrica proposat funcionaria mitjançant turboreactors, que funcionarien amb combustible hidrogen i oxigen, no contaminant, ja que només expulsaria vapor d'aigua o aigua destil·lada. Aquests turboreactors, de mides reduïdes, s'instal·larien en zones centre urbanes sota terra i s'insonoritzarien per evitar la contaminació acústica.

Desalinització d'aigua
A banda de ser d'utilitat per generar energia elèctrica neta, l'equip de treball considera que aquest tipus de central pot servir per extraure aigua potable mitjançant un procés d'òsmosi inversa (separació de l'aigua potable de la salada a través d'una membrana) o bé per compressió de vapor. El fet d'estar ancorada a una profunditat superior als 50 o 80 metres permet disposar de la pressió necessària per al procés d'extracció d'aigua dolça. Amb l'energia produïda per la central, el cabal de bombeig podria ser important i, mitjançant un emissari submarí, l'aigua dolça s'enviaria a la superfície i fins a la costa.Així mateix, aquesta plataforma modular marina pot tenir aplicacions industrials, d'investigació, per a heliports o tallers de treball per a la pesca.
El projecte inclou un estudi biològic i ambiental de l'emplaçament de la central flotant, per conèixer l'impacte que pugui tenir la instal·lació del medi marí, i un programa de vigilància ambiental. Els experts consideren que el soroll de la central en funcionament no serà superior al de les onades i vents circumdants. També es preveu que l'impacte visual des de la costa sigui el mínim.
L'equip de treball també ha previst disposar d'una unitat d'observació submarina (ROV, Remote Operated Vehicle) per a inspeccions de manteniment de la central. Des del punt de vista de la seguretat de la navegació, la central estarà senyalitzada, d'acord amb les normes del Dret Marítim Internacional.
Aquest projecte va rebre una menció honorífica al VI Congrés Internacional de Projectes d'Enginyeria, celebrat a finals d'octubre a Barcelona.