•Notícia

Un estudi del Centre de Política del Sòl i Valoracions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) descriu el perfil de les set principals àrees metropolitanes espanyoles i el seu posicionament internacional. De l'informe, que especifica les debilitats i les oportunitats de cadascuna de les àrees estudiades així com del seu conjunt, se'n deriven comparacions sobre aspectes territorials, demogràfics, socials, econòmics, culturals, de transport i comunicacions i de l'estructura metropolitana. Aquests indicadors donen una nova visió del sistema metropolità espanyol en el seu conjunt, en l'àmbit europeu i internacional.
L'estudi s'ha realitzat per al Ministeri de Medi i Ambient i forma part d'un treball més ampli sobre la prospecció del sistema urbà del sudoest europeu, en el marc del programa europeu Interreg-IIC. L'objectiu del projecte global ha estat comparar, en certs termes, les àrees metropolitanes de Madrid, Barcelona Bilbao, València, Màlaga, Saragossa i Sevilla amb altres àrees homònimes de Portugal (Lisboa i Porto) i del sud de França (Aquitaine, Midi-Pyrénées y Languedoc-Roussillon), tot i que en aquest últim cas de França encara no s'ha completat.
Dirigit per Josep Roca Cladera i coordinat per Malcolm C. Burns, l'estudi comparatiu de les set principals àrees metropolitanes de l'Estat (que abasten 653 municipis) s'estableix a partir de paràmetres com ara el número de municipis, la població, els llocs de treball i la superfície que permeten obtenir dades sobre la densitat de població, la densitat d'ocupació o la capacitat econòmica. En aquesta radiografia també es detecta com són els models d'organització espacial i la mobilitat i fluxos de treball origen destí.

Així, pel que fa a la població, les àrees més habitades són Madrid (més de 5 milions d'habitants), Barcelona (4,4 milions) i València (gairebé un milió i mig). Si es compara amb l'espai sudoest europeu, Lisboa (2,9 milions d'habitants) i Porto (2,3 milions) se situen tot seguit de Barcelona en la llista de ciutats més poblades. Per darrera es troben València, Sevilla, Burdeus, Toulouse i Bilbao amb poblacions entre 1 i 1,5 milions d'habitants, i Màlaga, Montpellier i Saragossa, cada una amb menys d'1 milió d'habitants.

També Madrid ocupa el primer lloc en temes d'ocupació (llocs de treball) seguida de l'àrea de Barcelona. En extensió, Madrid compta amb una superfície territorial més extensa (7.392 Km2) dins del territori espanyol, però en aquest cas seguida de Sevilla (6.672 Km2). Comparat amb el sudest europeu, per davant de Madrid se situen Burdeus (11.600 Km2), Toulouse (9.200 km2) i Lisboa (8.200 Km2). Pel darrera es troben Sevilla (6.700 Km2) i Barcelona (4.600 Km2).
Barcelona apareix en primer lloc del rànking d'àrees amb més densitat de població (956,02 habitants/Km2), seguida de Madrid (690 habitants/Km2) i Bilbao (580 habitants/Km2). En comparació amb les altres àrees del sudoest europeu estudiades, Porto (615 habitants/Km2) se situa entre Madrid i Bilbao, i València és l'únic altre cas que supera els 500 habitants/Km2. La densitat de Montpellier queda molt a prop de la de Sevilla, la més baixa dels casos espanyols. Burdeus, amb 125 habitants/Km2, mostra la densitat més baixa, 8,5 cops més inferior que la de Barcelona.Ç
Pel que fa a la tipologia o model d'organització espacial, les àrees metropolitanes espanyoles mostren dos models diferenciats: les que tenen una tipologia monocéntrica (concentració dels municipis de gran tamany a l'entorn d'un potent municipi central), típiques dels sistemes urbans com Madrid, Màlaga, Sevilla, València i Saragossa, on gairebé tots els fluxos de mobilitat per motius de treball graviten cap el municipi capçalera i que determinen uns recorreguts radials bastant llargs. I, en contrapartida, les àrees que tenen una tipologia més descentralitzada, com és el cas de Barcelona (grans municipis repartits per l'interior de l'àrea i la part litoral), i, en menor mesura, Bilbao. L'àrea de Barcelona és l'únic cas espanyol en què s'identifica clarament un entorn metropolità constituït per diversos subcentres autònoms, definits per la mobilitat obligada per motius de feina, que implica unes distàncies de desplaçament inferiors i potencialment més sostenibles. En el cas de Madrid, els deplaçaments per motius de feina són més llargs i, per tant, generen més despeses energètiques.

S'observa que a Màlaga i Barcelona la proporció de sòl urbanitzat de baixa densitat és superior al d'alta densitat, cosa que passa al revés en les altres cinc àrees.

Sobre els usos del sòl, els autors de l'estudi estimen que a part dels casos de Barcelona i Madrid, on el sòl urbanitzat contribueix a 12,6% i 8,9% dels seus territoris respectius, en els altres casos el sòl urbanitzat varia entre 3 i 6,5% dels entorns metropolitans. Així mateix s'observa una diferència important entre les set àrees metropolitanes a través de la seva ubicació geogràfica i la seva corresponent pertinença a les zones classificades com a regions menys desenvolupades (Màlaga, Sevilla i València) i les zones amb deficiències estructurals (Barcelona, Madrid, Bilbao i Saragossa) per la Unió Europea.

Quant a l'evolució de la població, les àrees portugueses han augmentat la població (6,67%) més que les àrees espanyoles (2,20%) durant la dècada dels 90, període estudiat. Els municipis capçalera dels casos espanyols es caracteritzen per una clara descentralització de la població durant els anys estudiats i una pèrdua de població: Barcelona (-8,39%), Madrid (-4.28%), Bilbao (-3,07%) i València (-1,79%). Màlaga (5,72%) i Sevilla (6,12%) són els únics casos espanyols que han experimentat creixement de població en aquest període, similar al que passa amb Lisboa (5,07%) i Porto (8,77%).

Lligat amb aquest fet, també s'ha analitzat l'envelliment de la població i els diferents grups d'edat, de la qual cosa es desprèn que, de tot Espanya, Barcelona és el municipi amb una població més envellida (21,5% major de 64 anys), seguida dels municipis de Bilbao (18,9%) i de Madrid (18,8%). Màlaga (amb 17,1% de població menor de 15 anys) i Sevilla (15,7%) són els municipis amb proporció de població més jove. Comparat amb les àrees portugueses, per davant de tot se situa el concelho central de Lisboa, com el més que té una major proporció de població envellida (22,1% major de 64 anys). En canvi, l'àrea metropolitana de Porto té la proporció més alta de persones joves, en el grup menor de 15 anys (18,9%).

La diversificació social, un altre aspecte estudiat, també presenta diferències importants. En el cas espanyol s'observa que Sevilla és, en primer lloc, l'àrea metropolitana més diversa, seguida de Màlaga, València, Saragossa i Bilbao. Al darrera se situen Barcelona, àrea en la qual les classes sòcioprofessionals més qualificades es distribueixen a Barcelona-Sant Cugat, l'eix del Maresme i del Garraf, i Madrid, àrea amb municipis socialment qualificats al nord i un front de municipis de perfil mig o mig-baix al sud. Bilbao, d'altra banda, presenta un sistema en el qual predominen les classes altes i mig-altes.

Pel que fa a la taxa d'atur, la desocupació és significativament més alta a Espanya (9,20%) que a Portugal (4,40%). I per àrees metropolitanes, les que presenten una xifra d'atur més alta són Sevilla (13,26%) i Màlaga (12,50%), mentre la taxa de Barcelona (6,30%) és la més baixa de l'Estat i és la que s'apropa més a les xifres portugueses de Lisboa (5,55%) i Porto (4,69%). D'altra banda en el cas d'Espanya la desocupació afecta molt més les dones (13,67%) que els homes (6,19%).

Diversificació econòmica
Quant a l'estructura de l'ocupació, en conjunt, les àrees metropolitanes espanyoles ofereixen més del 71,2% dels seus treballs locals en el sector terciari, seguit per la indústria (18,3%), la construcció (8,9%) i l'agricultura (1,6%). De totes maneres, segons dades de l'any 2000, Madrid concentra un 77,9% de llocs de treball en el sector de serveis i té una representació inferior en el sector de la indústria (12,8%). Aquesta àrea metropolitana és una de les que presenta menys diversitat econòmica i més especialització en els sectors punters de les noves tecnologies. Els treballs locals en el sector industrial també són baixos en les àrees de Sevilla (12,2%) i Màlaga (8,6%), on hi ha una forta representació en el sector agrícola:10,3% i 6%, respectivament.

En canvi, Barcelona és l'àrea que presenta més diversitat de l'activitat econòmica, amb forta presència de la indústria tèxtil i la química, i certa especialització, dins les activitats terciàries, en el sector de la informàtica. El sector de serveis ocupa un 66,34% dels treballs locals, un 25% el representa el sector industrial (xifra molt més alta que a la resta d'àrees espanyoles), un 9% de llocs de treball són al sector de la construcció i un 0,58% al sector agrícola. Pel darrera de Barcelona se situen Bilbao, València i Saragossa, com àrees amb un perfil més divers que la resta. Madrid és, en canvi, l'àrea on es registra menys diversitat econòmica.

Madrid, en primer lloc, seguit de Barcelona, Bilbao i Saragossa mostren el PIB per càpita per sobre del corresponent a la mitjana estatal, mentre que València, Sevilla i Màlaga estan per sota d'aquest nivell estatal.

L'estudi de la UPC mesura el desenvolupament econòmic de les àrees estudiades a partir d'indicadors com la densitat d'ocupació (llocs de treball/Km2) i la capacitat econòmica (llocs de treball/habitants). En ambdós casos l'àrea metropolitana de Barcelona ocupa el primer lloc, seguida de Madrid, Bilbao i València.

Un altre indicador analitzat és el de la taxa d'activitat, on Barcelona i Saragossa mostren les xifres més altes (61,60%), tot i que molt per sota de la mitjana europea, seguits per Madrid (61,27%). En conjunt tenen taxes d'activitat superior a la mitjana estatal, cosa que a Portugal s'observa a l'inrevès.

Posicionament
Els autors de l'estudi conclouen que malgrat Espanya ocupa una posició perifèrica dins l'entorn europeu, algunes de les seves àrees metropolitanes tenen una funció molt important a l'escala europea i internacional. Madrid i Barcelona ocupen les dos primeres posicions de les nou àrees metropolitanes del sudoest europeu, seguides de Lisboa. Aquestes dues àrees, considerades capitals europees, mostren unes trajectòries de desenvolupament favorables i indiquen perspectives molt positives cap el futur.

Existeixen diferències fonamentals entre les dues i l'estudi de la UPC en destaca les principals: en recursos humans, Madrid ocupa la primera posició, però en activitat econòmica Barcelona supera a Madrid. Alhora, Madrid està en primera posició en aspectes d'internacionalització, però Barcelona és la sisena ciutat europea per a la localització d'empreses, segons un informe de Healey and Baker (2001), davant de Madrid, que figura en el vuitè lloc en aquest informe.

Madrid és la capital de l'Estat i està ubicada al centre del territori espanyol, mentre que Barcelona està ubicada en una posició costanera, té un perfil de "porta" al Mediterrani i és un important punt de connexió aeri i marítim europeu i internacional. Barcelona genera el 22,4% de les exportacions espanyoles i Madrid en genera l'11,1%. Ambdós àrees tenen un paper important en celebració de fires i d'exposicions internacionals, l'any 2001 Madrid en va organitzar un 33,5% i Barcelona un 30,3% del total espanyol.

Malgrat les diferències existents, l'estudi també conclou que aquestes dues àrees i també la resta d'àrees estudiades, haurien de funcionar buscant la complementarietat, en lloc de la competitivitat, entre elles i per això els autors de l'informe creuen necessària una estratègia conjunta en aquest sentit.

D'altra banda, hi ha un segon bloc de ciutats secundàries -Sevilla, Màlaga, València, Bilbao i Saragossa- que per les seves característiques geogràfiques i per estar dotades d'importants infraestructures de comunicació (aeroports i ports) així com per les prestacions culturals, també tenen el potencial d'actuar com a ciutats-porta, és a dir, punts de contacte internacional. Especialment, les àrees de Màlaga i Sevilla tenen el repte de facilitar la integració econòmica entre els països veïns d'Europa i del nord d'Àfrica.