•Notícia
Dos estudiants de la UPC, premiats en el II Concurs de Projectes de fi de carrera sobre Cooperació per al Desenvolupament
El disseny de la Universitat de la Chiquitania a Bolívia, d'un estudiant de l'ETSAB, i un projecte per millorar les xarxes de serveis urbans a Yaoundé, la capital del Camerun, d'un estudiant de l'ETSECCPB, han estat seleccionats entre 35 projectes de tot l'Estat.
L'acte de lliurament dels premis del II Concurs de Projectes de fi de carrera sobre Cooperació per al Desenvolupament tindrà lloc dijous, 20 de febrer, a les 18 h, a l'Aula Màster del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), al carrer Jordi Girona, 1-3, mòdul A-3. Durant l'acte de lliurament de premis, el director general d'Intermón Oxfam, Ignasi Carreras, impartiràla conferència Els reptes de la cooperació per al desenvolupament avui. També hi seran presents el rector de la UPC, Josep Ferrer; el president del Consell General de Col·legis Oficials d'Enginyers Industrials, Àngel Llobet; el director del Centre Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la UPC, Josep Casanovas, i el president d'Enginyeria Sense Fronteres (ESF), Agustí Pérez.
El concurs, que enguany arriba a la segona edició, ha estat organitzat i coordinat per Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i els Centres de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de les universitats politècniques de Catalunya (UPC), Madrid (UPM) i València (UPV), amb el suport dels Col·legis Oficials d'Enginyers Industrials, de Camins i de Telecomunicacions. El concurs estava obert a totes les Escoles d'Enginyeria i Arquitectura -tècniques i superiors- de tot l'Estat Espanyol.
El projecte Universitat
de la Chiquitania Educación para el desarrollo
ha estat dissenyat per Sandra Bestraten, estudiant de
l'Escola
Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
(ETSAB), i dirigit pel professor d'aquesta escola,
Lluís Cantallops. Sandra Bestraten és
actualment becaria-professora de l'assignatura de lliure
elecció (ALE) "Habitatge i Cooperació"
de l'ETSAB que des de fa tres anys construeixen escoles
i aules a la regió de la Chiquitania de Bolívia.
En total, els estudiants que han format part de l'ALE
han construït més de 2.000 m² de solidaritat
repartits en cinc escoles, aules-taller, una escola
bressol, una biblioteca i una escola per a persones
amb discapacitats.
Sandra Bestraten va viure l'experiència de cooperar
amb Bolívia com alumne de l'ALE i va creure necessari
per al desenvolupament i progrés de la regió
dedicar el projecte de fi de carrera a la creació
de la Universitat de San Ignacio de Velasco, a Bolívia.
Per Sandra Bestraten, la creació d'un centre
educatiu que promogui els estudis universitaris també
evitarà la continuada emigració dels joves
de la zona cap a les gran capitals de Bolívia
com Santa Cruz, Sucre, Cochabamba i La Paz, les úniques
ciutats on es poden accedir a estudis superiors i poc
accessibles per les famílies que viuen a la zona
de la Chiquitania perquè els desplaçaments
dels fills suposen molta despesa econòmica.
El repte de Sandra Bestraten va ser projectar l'edifici
de la universitat utilitzant els materials de construcció
autòctons de la zona i aprofitant la tecnologia
de l'entorn. Així, l'edifici està dissenyat
amb fusta i murs de terra. L'estructura de la universitat
es basa en mòduls (ja que la seva construcció
es realitzarà en diferents fases) que dibuixen
l'anomenada espina de peix, que permet créixer
a la universitat en diferents fases, afegint els mòduls
necessaris sense desfer l'estructura base.
Actualment, el projecte està molt a prop de fer-se
realitat, perquè el Govern de Bolívia
està a les portes de donar els permisos per realitzar
la construcció de la universitat. El projecte
ha comptat amb el suport del Centre de Cooperació
per al Desenvolupament (CCD) de la UPC, i d'institucions
públiques, com la Diputació de Barcelona,
l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat, el Col·legi
d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona,
i empreses privades com ALMAR Productos Cerámicos,
S.A.
El projecte de l'estudiant
Sergio Oliete, de l'Escola
Tècnica Superior d'Enginyeria de Canals, Camins
i Ports de Barcelona (ETSECCPB), dirigit pel professor
Francesc Magrinyà, del departament d'Infraestructura
del Transport i del Territori de la UPC, estudia com
millorar el sanejament dels barris marginals o de teixit
informal a Yaoundé, la capital del Camerun.
La seva col·laboració amb l'ONG Enginyers
sense Fronteres el va portar al Camerun durant sis mesos
per tenir les suficients dades per realitzar el seu
projecte. L'objectiu era cercar, tenint en compte la
conca hidrogràfica on s'ubicaven els barris,
els sistemes i tecnologies per depurar de forma provisional
les aigües residuals i que fossin compatibles amb
la resta de sanejaments existents als barris de classe
mitjana i alta colindants.
El projecte té present que la millora de la xarxa
ha de ser un procés progressiu, amb poca inversió,
baix cost de producció, però sobretot
de baix cost de manteniment i del personal qualificat
que hi treballi en la construcció. La millora
suposarà un gran benefici social, perquè
una renovació en aquest sentit dinamitzarà
el moviment social dels barris de teixit informal.
Les millores en la xarxa de sanejaments ja s'està
realitzant, i Sergio Oliete espera poder importar el
seu projecte a altres zones de la capital del Camerun
on les condicions socials i ambientals siguin les mateixes
que la conca hidrogràfica estudiada en el seu
projecte.
L'últim treball premiat per la segona edició
del concurs ha estat Infraestructuras de transporte
en el medio rural de Congeda (Nicaragua) para la sostenibilidad
del desarrollo territorrio, de Manuel Gómez de
la Membrillera, de l'Escola Tècnica Superior
d'Enginyers de Camins de la Universitat Politècnica
de València.
Mencions especials
El projecte Disseny d'una planta modular de potabilització
i depuració d'aigües per a països subdesenvolupats
i zones aïllades, de Lluís Gasulla,
de l'Escola
Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
(ETSEIB), ha rebut la menció del jurat a
l'eficiència energètica; i Ignasi Villa,
de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de
Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), la menció
a l'excel·lència tècnica al projecte
Abastecimiento de agua a la comunidad de Huisisilapa,
en el departamento La Libertad, en El Salvador.
La menció a la innovació tecnològica
ha recaigut en el projecte d'Antonio Omaña Prieto,
de la Universitat Pontifica Comillas (ICAI), per un
Sistema experto para el diagnóstico de desastres.
I la menció a la implicació amb la realitat
sociocultural és pel projecte Caracterización
química y polínica de miel y polen corbicular
de comunidades de concentración mapuche de las
regiones Araucania y Los Lagos (Chile), de José
Miguel Pérez Galarreta, de la Universitat Pública
de Navarra.
Projectes de tot l'Estat
Al concurs es van presentar un total de 35 projectes
d'enginyeria industrial, d'enginyeria de camins, de
telecomunicacions, d'agronomia, d'enginyeria geològica,
d'enginyeria tècnica forestal, d'industrial i
agrícola, d'arquitectura i de la llicenciatura
en tècniques ambientals, per part d'estudiants
de les universitats politècniques de Catalunya,
Madrid i València, i de les universitats de Valladolid,
Pública de Navarra i A Corunya.
Amb el concurs, s'ha volgut estimular el treball en
l'àmbit de la cooperació dels futurs professionals
de l'enginyeria. A més, s'ha volgut reconèixer
i difondre els resultats que tinguin un major interès
en l'àmbit de la cooperació per al desenvolupament.
I contribuir a la consolidació de la Universitat
com un actor protagonista en les estratègies
de lluita contra la pobresa i a favor del desenvolupament
humà.
El CCD és una entitat sense finalitat de lucre, que neix el 1992, a iniciativa del Consell Social de la UPC. És un centre integrat a la Universitat, des d'on s'impulsa i es dóna suport a iniciatives de cooperació de tots els membres de universitat. Canalitza la solidaritat dels membres de la comunitat universitària cap a països on les situacions de desigualtat són més notòries. I des d'on es comparteix el bagatge de coneixements científics, tècnics i socials de la universitat a fi d'estimular un progrés equilibrat i sostenible.