•Notícia

El projecte Moonlight, desenvolupat per quatre estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha guanyat un dels sis premis especials del 1er. concurs Aurora de disseny de projectes d'investigació espacial, convocat per l'Agència Europea de l'Espai (ESA). Moonlight proposa el disseny un gran reflector o mirall orbital desplegable per il·luminar la Lluna amb energia solar, en el cas que s'hi estableixi una base robòtica o humana. Aquest és un dels 17 projectes finalistes al Premi Aurora. Els projectes guanyadors del concurs, que serviran per definir properes missions d'investigació espacial europees, s'han fet públics dimarts, 9 de setembre, al Campus Nord de la Politècnica.

L'equip d'estudiants de la UPC —que gaudirà d'una estada al port espacial de Kourou, a la Guaiana francesa— ha dissenyat un gran reflector desplegable especial que, posat en òrbita al voltant de la Lluna en un satèl·lit o aeronau, pot reflectir la llum del sol i il·luminar, així, punts concrets d'una possible base lunar quan es queda fosca (oculta als rajos del sol). El grup està format per Lluís Acero, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona; Mª Àngels Aragón, estudiant de la Universitat de Barcelona que cursa el doctorat a l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels; Xavier Giró, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona, i Xavier Prats, que és professor d'Enginyeria Aeronàutica a l'Escola de Castelldefels.

La Lluna té un període de rotació, tant sobre el seu propi eix com al voltant de la Terra, de 28 dies. Tant el dia com la nit lunar duren 14 dies, és a dir, 24x14=336 hores consecutives de llum seguides de 336 hores consecutives de foscor. Aquest fet representa un problema per a qualsevol intent d'establir una base permanent a la Lluna, ja sigui humana o robòtica, per diverses raons: no hi ha llum per treballar, ni per generar energia a través de cèl·lules fotovoltaiques (per tant, cal una altra font d'energia, que ha de ser nuclear, amb els problemes que això comporta), la temperatura de la superfície de la Lluna arriba als -170ºC, i cal energia per generar llum artificial i calor per mantenir els equipaments (bateries i electrònica).

Amb aquest sistema, es podria disposar de llum el 40% de la nit lunar, és a dir, 130 hores més a les actuals. I si es sincronitzen dos o més satèl·lits, l'increment encara és major. A més, el satèl·lit utilitzat per a la missió també es pot emprar de repetidor per a les comunicacions.

Antecedent rus
El projecte Moonlight (Llum de Lluna) recupera, en part, la idea d'un experiment rus anomenat Znamya, que pretenia fer servir un reflector en òrbita al voltant de la Terra per il·luminar certes zones d'altes latituds on a l'hivern sempre és de nit. L'experiment va fracassar i el projecte es va cancel·lar el 1999. L'equip de la UPC li ha aplicat les noves tecnologies desenvolupades els darrers anys, principalment la del reflector desplegable del satèl·lit ETS-8 de la NASDA, l'Agència Espacial Japonesa.

Presentat dins la categoria de noves tecnologies, el projecte Moonlight és un dels 80 que han concorregut al 1er. concurs Aurora, en el qual hi han participat més de 200 joves investigadors d'Europa i Canadà, i que s'emmarca dins el programa Aurora de l'ESA per impulsar missions científiques d'exploració humana i robòtica del sistema solar. Amb aquesta primera convocatòria del concurs, l'ESA ha volgut promoure entre els universitaris el disseny de conceptes avançats per a missions de nova generació en aquest àmbit. L'equip de la UPC és l'únic català i el segon a tot l'Estat, juntament amb un grup d'estudiants de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), que s'ha presentat al concurs.

Al concurs s'hi han presentat projectes en les cinc categories convocades: missions de suport, missions insígnia, missions tripulades, noves tecnologies i robots de superfície. El primer premi de cada categoria consisteix en una estada al Centre d'Investigació i Tecnologia Espacial Europeu de l'ESA (ESTEC) a Holanda. El premi especial consisteix en una estada al port espacial de Kourou, a la Guaiana francesa.

Juntament amb l'equip de la UPC i de la UPM, havien quedat finalistes altres grups d'universitats de Finlàndia, Itàlia, el Regne Unit, França, Suïssa, Àustria, Alemanya i Irlanda.

Guanyadors del 1er. Premi Aurora
Primer premi per categories:
Missions de suport: Universitat de Tecnologia de Helsinki (Finlàndia)
Missions insígnia: Politecnico di Milano (Itàlia)
Missions tripulades: Universitat de Cranfield (Regne Unit)
Noves tecnologies: Swiss Federal Institute of Technology de Zurich (Suïssa)
Robots de superfície: equip format per la Universitat de Leicester (Regne Unit) i la Universitat d'Hamburg (Alemanya).

6 premis especials:
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Tres equips del Politecnico de Milano (Itàlia)
Universitat Internacional de l'Espai d'Strasbourg (França)
Universitat de Kingston (Regne Unit)

Els grups i projectes classificats es van presentar el dia 8 de setembre, a l'auditori de l'edifici Vèrtex de la UPC (plaça Eusebi Güell, 6. Barcelona) durant unes jornades de la Future Space Exploration Academia Network (FUSE), on van assistir els màxims representants de l'ESA i investigadors de prestigi internacional.
La xarxa científica FUSE, integrada per universitats tècniques europees i coordinada per l'equip del professor Ignasi Casanova, de la UPC, està impulsada per l'ESA i s'integra dins el programa Aurora. De moment, la Universitat Politècnica de Catalunya és, juntament amb la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), l'única representació espanyola en aquesta xarxa.