•Notícia

El congrés, que es realitza cada dos anys, ha tingut enguany una assistència de 110 participants i una aportació de 55 comunicacions, que es van exposar de forma oral o en cartell. Es va estructura en quatre grans temes: les noves tecnologies en el control de males herbes; la biologia i l’ecologia de males herbes; el maneig de poblacions, i els mètodes de control i impacte ambiental.

A més, al llarg del congrés es va realitzar una taula rodona-col·loqui sobre l’aplicació de les noves tecnologies per al control de les males herbes, en la qual es va ressaltar la necessitat d’adaptar els volums d’aplicació i dosi de producte als condicionants de la parcel·la, de la zona o, fins i tot, de l’individu en concret, mitjançant l’ús, adaptat, de les tecnologies de la informació i de la comunicació que ja estan disponibles.

La conferència inaugural va ser a càrrec de Dave Mortensen, del Department of Crop and Soil Sciences, de la Universitat de Pennsylvania (USA), que va fer una dissertació sobre la influència de l’heterogeneïtat del paisatge agrícola en les poblacions de males herbes i el seu maneig. Altres conferenciants convidats van ser Esperanza Romero, del Departament d’Agroecologia i Protecció Vegetal de l’Estació Experimental de Zaidí, del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a Granada, que va parlar sobre el comportament dels herbicides en el sòl; i també Ramon M. Masalles, catedràtic de Botànica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, que va parlar sobre la diversitat i la classificació de les comunitats arvenses.

Les principals conclusions assolides al llarg de les diferents sessions del congrés van ser les següents:

1. Seria desitjable implicar molt més directament el sector productiu (empresaris agraris, distribuïdores, cooperatives, ATRIA´s, ADV´s i serveis oficials en general) tant en la definició dels objectius prioritaris d’investigació com en l’avaluació de l’aplicació pràctica dels resultats de la mateixa. La Societat Espanyola de Malherbologia hauria d’incrementar els seus esforços per aconseguir l’apropament dels sectors productiu i d’investigació.

2. El ràpid desenvolupament de les noves tecnologies aplicades a l’agricultura afectarà d’una manera molt important als sistemes de maneig de males herbes. L’adopció d’aquestes tècniques pot facilitar una reducció de costos i una racionalizació en l’ús dels productes. No obstant, aquesta adopció exigirà un considerable esforç d’adaptació tant del sector productiu com del sector de la recerca.

3. En cultius menors com plantes aromàtiques, tabac o cultius d’horta cal investigar en mètodes que permetin un millor control de les males herbes.

4. Amb la finalitat d’evitar problemes mediambientals, és imprescindible un bon maneig del cultiu, així com de la collita obtinguda, aplicant les bones pràctiques agrícoles i fent un ús dels herbicides d’acord amb les instruccions de l’etiqueta. En aquests últims anys s’han obtingut resultats que faciliten l’ús d’herbicides de forma més racional, aconseguint un menor impacte en el medi. Per altra banda, s’observa un creixent interès pels sistemes no químics de maneig del cultiu, que permeten un control de l’erosió, afavoreixen la infiltració d’aigua i mantenen la densitat de males herbes un nivell raonable.

5. En relació als estudis sobre biologia i ecologia de males herbes, s’observa un canvi apreciable en els temes d’investigació abordats. Encara que els estudis descriptius de les comunitats arvenses segueixen rebent una certa atenció, es van incrementant els estudis funcionals sobre diversos aspectes espacial i temporals de les poblacions de determinades espècies.

6. Referent a la investigació sobre herbicides, els mètodes in vitro de detecció de sensibilitat de les males herbes o cultius als herbicides, combinats amb la seva validació en el camp, s’han manifestat com una eina ràpida, senzilla i segura pera l’avaluació de toleràncies i resistències.

7. Malgrat que l’ús de cultius tolerants als herbicides encara no està introduït comercialment a l’Estat espanyol, l’interès per aquests cultius continua en augment. De l’anàlisi de les diverses conseqüències del seu ús s’ha conclòs que una utilització adequada dels mateixos ajuda a racionalitzar el control de les males herbes

D’entre tots els treballs presentats en les sessions de noves tecnologies, van destacar els relatius a l’aplicació de la teledetecció i l’espectroscopia de camp per determinar la presència de males herbes, amb la finalitat de realitzar els tractaments de manera localitzada. També van destacar els treballs relatius a l’aplicació d’herbicides a dosi reduïdes.

En les sessions de biologia y ecologia, va destacar per la seva novetat un treball sobre el paper de les collitadores en la disseminació de Lolium rigidum en camps de cereal, així com la presentació de la problemàtica que tenen en Portugal amb una mala herba aquàtica invasora, el jacint d’aigua, en els canals i conques baixes dels rius d’aquest país.

Pel que fa a les qüestions de maneig, van destacar un parell de treballs sobre la detecció de resistències a herbicides mitjançant tècniques de cultiu in vitro, així com un altre parell de treballs on es reflectia el paper de les plantes espontànies com reservori de fauna útil o font d’inócul de malalties.

En les sessions de mètodes de control i impacte ambiental, va sobresortir la presentació en públic per primer cop dels treballs realitzats per Repsol-YPF en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Madrid sobre les aplicacions del gas liquat del petroli i les barreges de propà i butà en el control de la flora arvense i la desinfecció de substrats; també es van presentar diverses comunicacions referents al control de males herbes en cultius menors (plantes medicinals, cardo), cultius sobre els quals es té molt poca informació en relació a aquest tema.