•Notícia
Un nou tractament de teixit permet fabricar benes compressives de màxima elasticitat per al tractament de fissures
Una estudiant de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Terrassa (ETSEIT) ha guanyat el segon premi del Pan European ITECH Contest amb la investigació d'un nou sistema de recobriment de l'elastano, fibra de gran elasticitat que es fa servir per a la fabricació de benes sanitàries, fent-la 150 vegades més flexible sense perdre les seves propietats compressives. El treball s'ha dirigit des del Departament d'Enginyeria Tèxtil i Paperera del Campus de la UPC a Terrassa.
Lestudiant
Claudia Hernández ha presentat el seu projecte,
dirigit pel doctor Arun Naik, del Departament
dEnginyeria Tèxtil i Paperera del Campus
de la UPC a Terrassa, al Pan European ITECH Contest,
un concurs dels millors projectes europeus presentats
per les universitats especialitzades en làmbit
de lenginyeria tèxtil. En ledició
denguany shan presentat al certamen un total
de 10 projectes duniversitats de França,
Itàlia, Alemanya i Espanya, que han estat valorats
per un jurat de 10 experts internacionals. Claudia Hernández,
que actualment cursa estudis de doctorat al Campus de
la UPC a Terrassa, sha endut el segon premi, que
va ser lliurat el 30 de setembre en un acte al qual
van assistir més de 500 persones, moltes delles
representants de la indústria tèxtil europea.
El treball de Hernández destaca per la innovació
en la manera de filar lanomenat elastano, fibra
de gran elasticitat que es fa servir per fabricar les
benes sanitàries per al tractament de lesions
traumàtiques a les extremitats Per aconseguir-ho,
lestudiant ha fet una sèrie de modificacions
tècniques a la maquinària de filar que
li han permès cobrir la fibra amb cotó
i llana en quasi un 100% de la seva totalitat. Això
li confereix a aquesta fibra una major comfortabilitat,
millor acabat i, el que és més important,
un 150% més delasticitat a lacabat
final, sense perdre la seva capacitat compressiva.
Les aplicacions daquest nou sistema, segons el
professor Naik, són, duna banda, convencionals,
per a la fabricació de roba de vestir (texans
elàstics, banyadors, etc...), i permeten una
productivitat molt millor (25 metres per minut davant
dels 4 per minut que es podien produir fins ara). Però,
sobretot, el sistema és interessant per a aplicacions
no convencionals o dortopèdia, com són
les benes compressives per al tractament de fissures.
I es que, a partir dara, amb el treball de Claudia
Hernández es podran fabricar mànigues
tubulars de diferents mides, segons les necessitats
del pacient, per immobilitzar membres lesionats, la
qual cosa permetrà la mobilitat del mateix i
el canvi diari o periòdic del tubular.
Aquestes mànigues tubulars
també seran més confortables per al pacient,
ja que podran ser de cotó o de llana, per adequar-se
a les condicions climàtiques de lestiu
i lhivern. Un altre avantatge és que ja
no serà necessària lesterilització
de laplicació compressiva. Per tant, i
per a determinades lesions, els metges podran substituir
lescaiola tradicional pel nou material delastano
amb el nou sistema de filat.
Actualment, ja hi ha una empresa interessada en fabricar
benes compressives aplicant lestudi de Claudia
Hernández i també shi han interessat
metges i altres professionals del sector sanitari.
Daltra banda, Claudia Hernández desenvolupa
actualment la seva tesi doctoral sobre aquest mateix
sistema amb lobjectiu daprofundir més
en lestudi daquesta nova aplicació
tèxtil. La tesi la dirigeix també el professor
Arun Naik.
Escola Tècnica Superior dEnginyeria Industrial de Terrassa (ETSEIT)*Departament dEnginyeria Tèxtil i Paperera*Campus de la UPC a Terrassa
2003-11-30
Segueix-nos a Twitter
