•Notícia

El projecte de Bürgi consisteix en quatre intervencions a la muntanya suïssa de Cardada, partint d'una fascinació per la natura que pot comportar un respecte més gran pel nostre entorn. Així, s'ha creat una plaça per l'arribada del funicular; un espectacular observatori geològic situat al cim, a 1.670 metres d'alçada; una senda lúdica de 1.200 metres de recorregut i un promontori del paisatge, un corredor metàl·lic suspès en l'aire que porta fins una plataforma-mirador.

El Jardí Botànic de Burdeus és un singular espai estret, però de 600 metres de longitud, que enllaça el nou barri de la Bastide amb la part vella de la ciutat. Els tres espais més importants del jardí, inaugurat el passat mes de maig, són l'avinguda de les plantes, un passeig que presenta diversitat d'espècies; el camp de cultiu, que cerca una aproximació etno-botànica del visitant, i la galeria dels hàbitats, centrada en les dinàmiques ecològiques dels hàbitats naturals de la conca de la regió.

Per últim, el projecte islandès, reconegut amb una menció, ha creat unes grans estructures en forma de mur destinades a desviar possibles allaus de neus a Siglufjordor, una petita localitat envoltada per muntanyes de 1.000 metres d'alçada. A banda del seu paper protector, aquestes estructures han esdevingut el límit meridional de la ciutat i un espai per a diferents activitats d'oci dels seus habitants.

Aquest any s'han realitzat alhora, per primera vegada, la Biennal Europea del Paisatge, sota el títol Només amb natura, i el Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, organitzats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), la titulació de paisatgisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), el màster d’Arquitectura del Paisatge del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori (DUOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’Associació d’Amics de la UPC i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV).

El Premi Rosa Barba distingeix els millors projectes de paisatge realitzats a Europa en els darrers quatre anys (1998-2002) i aquest any ha rebut gairebé 500 candidatures de tot el continent. El premi té una dotació de 15.000 euros, aportats per l'Associació d'Amics de la UPC. Els projectes finalistes s'exposen, fins a l'11 de desembre, al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Plaça Nova, 5, Barcelona).

El jurat internacional va haver de triar entre 14 obres finalistes, entre les quals es troben cinc projectes realitzats a l’Estat espanyol: la plaça del Desert de Barakaldo, d’Eduardo Arroyo; el parc del Turó del Mar de Montgat, de Carles Llinàs; la senda del Pinar de l’Algaida al Port de Santamaria, de Ramon Pico i F. Javier López Rivera; l’estadi d’atletisme Tussols-Basil a Olot, de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta i l’enjardinament del claustre de l’Escola Politècnica de Gandia, d’Elisabeth Quintana i Pablo Peñín. França, amb dos projectes (el Jardí Botànic de Bordeux i el Parc dels Ocells a Villars des Dombes, Suècia (Parc Dania a Malmö), Dinamarca (Horns Rev Wind Farm), Suïssa (Cardada), Portugal (Parc fluvial a Alamal), Alemanya (Zentrum für Gartenkust und Landschaftskultur Schloss Dyck), Islàndia (Projecte de protecció contra allaus a Siglufjordur) i Itàlia (Parc Todi a la Umbria) completen el mapa on es localitzen els finalistes entre els quals hi sortirà el guanyador.

Fotografies i plànols dels 14 projectes finalistes integren l’exposició que recull aquests projectes. Dissenyada pel l’estudi Aubergine, l’exposició va ser inaugurada oficialment a les 22 h del vespre de dijous 20 de novembre i permet veure, a més, imatges de més de 300 obres triades en una primera selecció d’entre totes les presentades, que són eprojectades en tres grans pantalles de plasma d’1.20 metres cedides per l’empresa Pioneer.

El jurat internacional ha estat integrat per prestigiosos arquitectes europeus com ara Michel Corajud, Lars Nyberg, Peter Latz (guanyador de la primera edició del certamen), Marc Claramunt, Gary Hilderbrand, Robert Schäfer i Gustave Lange, per la darrera guanyadora del certamen, la catalana Isabel Benassar, i pels quatre membres del comitè organitzador de la Biennal del Paisatge: Jordi Bellmunt, Alfred Fernández de la Reguera, Maria Goula i Enric Batlle.

El Premi Europeu de Paisatge porta el nom de Rosa Barba en memòria de la persona que va aconseguir la graduació del segon cicle universitari amb titulació pròpia de paisatgista i va ser impulsora de la I Biennal Europea del Paisatge. La Universitat Politècnica de Catalunya el va reconèixer com a títol propi en el curs 1998-99. L’any 1994, Rosa Barba Casanova va començar a dirigir amb entusiasme i dedicació el Màster de Paisatgisme a la UP, fundat per Manuel Ribas Piera en 1984 i dirigit per ell mateix fins a la seva jubilació, deu anys després. Des de 1971, Rosa Barba va formar equip professional amb Ricard Pié, amb qui va redactar diversos plans d’urbanisme, estudis i projectes d’ordenació de la costa, del turisme i del paisatge. Així mateix, va organitzar i participar en diversos cursos i ha deixat publicats llibres i articles en revistes especialitzades sobre temes de paisatge i ordenació del territori. Rosa Barba va morir a Barcelona el 13 de febrer de 2000, als 51 anys.

Simposi "Només amb natura" al COAC i a l'ETSAB
Sota aquest explícit lema, aquesta tercera Biennal va desenvolupar un programa de ponències i conferències del 27 al 29 de novembre que vol posar de manifest de forma pràctica que el paisatge és, amb tota seguretat, una de les millors i més adequades aproximacions per tal de reinventar la relació dels éssers humans amb la natura. La primera jornada, que es es va desenvolupar la sala d’actes del COAC, va comptar amb una conferència inaugural de l’artista plàstic Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957), autor de la decoració dels 8 medallons del sostre del Liceu i dels tres plafons situats sobre l’arc del prosceni. L’artista va parlar sobre la seva singular concepció del paisatge, fruit de la barreja de múltiples llenguatges de creació artística, com ara la literatura, la pintura i la fotografia. Després d’aquesta conferència es van succeir les intervencions de la pràctica totalitat del finalistes al Premi Rosa Barba, que van presentara el seus projectes en el decurs del dia. L’arquitecte francès Dominique Perrault, autor dels projectes de la Biblioteca Nacional de París i de la Torre Nova Diagonal a Barcelona, va realitzarla ponència de tancament d’aquesta jornada.

El segon dia, la Biennal es va traslladar a l’ETSAB, on van intervindre prestigiosos paisatgistes internacionals com ara el nord-americà Gary Hilderbrand, els francesos Henri bava, Michel Desvigne i Bertrand Le Boudec, l’holandès Martin Knuijt, el portuguès Joao Gomes da Silva, Maria Goula i l’italià Paolo Bürgi. Posteriorment, a partir de les 21.30 hores es v portara terme l’acte de lliurament del tercer Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba a l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella.

Pel que fa la jornada de tancament, que va tornar a desenvolupar-se a la sala d’actes del COAC, el filòsof José Antonio Marina va ser l’encarregat de fer la ponència inicial. Marina ha escrit nombroses obres en les que ha desenvolupat la seva teoria de la intel·ligència, com ara Teoria de la inteligencia creadora, Dictámenes sobre Dios o La lucha por la dignidad. Desprès van intervindre Joan Forgas, responsable del projecte de reordenació de Montjuïc; Beth Galí, Teresa Galí-Izard i els francesos Catherine Mosbach i Alain Richert.

Una taula rodona amb la participació d’alguns dels membres del jurat internacional del Premi Rosa Barba, com ara Marc Claramunt, Peter Latz, Robert Schäfer, Michel Corajud, Gustav Lange i Jordi Bellmunt, i moderada per Alfred Fernández de la Reguera va servir per tancar el programa d’aquesta tercera Biennal Europea del Paisatge abans de la cloenda oficial a càrrec de representants del COAC i de l’Ajuntament de Barcelona.

Un arxipèlag a la plaça Nova
Com s’ha fet en les dues edicions anteriors, la Biennal també ha comptat quest any amb una exposició complementària exterior situada a la plaça Nova (de la Catedral), creada exclusivament amb elements naturals. En aquesta edició aquest muntatge ha estat càrrec de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona i està format per 4 illes de vegetació instal·lades a prop de l’entrada del COAC.

De fet, dos d’aquestes illes, aproximadament d’un metre d’alçada i fetes íntegrament amb elements naturals com ara prat autòcton i diversos tipus de gramínies, gairebé s’enganxen a la façana del propi Col·legi, travessant fins i tot l’entrada de forma conceptual per integrar l’edifici en aquesta mena d’insòlit arxipèlag verd que s'estèn sobre la plaça Nova.

Patrizia Falcone, cap de Projectes i Obres de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, és la responsable del muntatge que concreta la col·laboració d’aquesta entitat municipal amb aquesta tercera Biennal del Paisatge.

El programa de la Tercera Biennal del Paisatge es va complementar amb dues exposcions al vestíbul de l'ETSAB; la 3a Mostra de treballs d'escoles de paisatge europees i l'exposició 20 anys del Màster d'Arquitectura del Paisatge , que es van poder veure fins al 30 de novembre.

3a Biennal Europea de Paisatge i Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba*Fotografies dels projectes finalistes al Premi Europeu Rosa Barba*Associació d’Amics de la UPC*Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)*Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV)
2003-11-30