•Notícia

Estudiants de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han desenvolupat diverses propostes arquitectòniques i urbanístiques per a la transformació de la ciutat de Madrid si es designada finalment com a seu de la celebració dels Jocs Olímpics l'any 2012. Els treballs, realitzats en el curs 2001-2002 en el marc de la Càtedra Blanca de la UPC, s'han publicat en un llibre, titulat Madrid en joc i editat per la UPC amb la col·laboració de la Gerència Municipal d'Urbanisme de l'Ajuntament de Madrid, l'empresa CEMEX Espanya i l'ETSAB.
L'objectiu d'estudi ha estat trobar solucions perquè Madrid esdevingui un model de ciutat no només més gran, sinó sobretot millor pels seus ciutadans, un Madrid contemporani i sense límits. Aquestes propostes es presentaran en una exposició que tindrà lloc a Madrid el mes de maig juntament amb les noves propostes que enguany la Càtedra continua desenvolupant i que amb l'elecció de Madrid com a possible ciutat olímpica cobren més actualitat.
Les propostes recollides en aquest llibre, coordinat per Carles Ferrater i Albert Peñín, s'han desenvolupat sobre tres grans pilars: completar, relacionar i activar. En conjunt, doncs, són iniciatives per equipar zones de la ciutat, acabar-les correctament des del punt de vista funcional i morfològic, intents d'unir i posar en relació barris inconnexes, de revitalitzar els terrenys més inhòspits de la ciutat, i, finalment, propostes que es decanten per activar allò que està més consolidat de la ciutat amb noves formes d'entendre l'espai i de reconèixer-lo.
Aquestes propostes recobren més força ara que Madrid ha estat seleccionada pel Comitè Olímpic Espanyol com a ciutat espanyola candidata per ser seu olímpica l'any 2012.

Completar Madrid
Les intervencions que proposen completar la ciutat van des d'un modern centre de producció agrícola que serveixi com a tapís productiu assentat sobre la llera del riu Manzanares, a un centre cultural al barri de Canillejas construït en un edifici modern que aconsegueix relacionar els diferents teixits i que resol amb naturalitat el seu funcionament, mitjançant un recorregut continu intern. L'entrada des de la Nacional II és aprofitada en un altre projecte per ubicar-hi un hotel en un edifici d'altura i uns apartaments a la base, que configuren un accés diferent a la ciutat.

Relacionar la ciutat
Un dels cavalls de batalla de la ciutat són les infraestructures, per la qual cosa els alumnes de la Càtedra Blanca han escollit grans nodes de comunicació, de carreteres, estacions de tren i intercanviadors com a tema d'intervenció. En aquesta línia de projectes que busquen relacionar i cohesionar diferents parts de la ciutat, destaca un projecte que aborda la problemàtica d'un gran node de carreteres a la M-40, aprofitant d'una manera intel·ligent i contemporània aquests espais robats a la ciutat. Altres projectes proposen construir un sistema i un edifici pont que travessin la M-40 i que actuïn com a pioners per a la colonització de la ciutat al costat Est de la ronda, o bé, seguint la tradició mediterrània, un mètode per unir els diferents barris de la ciutat mitjançant una rambla, la qual acull diferents equipaments: zona d'aparcament, hivernacles, parades d'autobús, espais a l'aire lliure, locals d'ús mixt i edificis públics.
Altres estudiants proposen convertir un espai residual en un complex i suggerent món estratificat en diferents alçades que funciona com a via de tren, façana a l'autopista i espai per a vivendes. L'atenció a l'espai domèstic i la investigació de noves formes d'habitar també és tema de reflexió en un treball que proposa un conjunt de cases, construïdes amb materials d'última generació, travessades en alçada per una columna estructural i d'instal·lacions. El projecte crea les relacions en una ciutat vertical, molt propera a les lectures que ja va fer l'arquitecte Rem Koolhaas, de Nova York, als any 80.

Activar i transformar parts de la ciutat
Finalment, dins la família de projectes que es decanten per activar i transformar zones ja existents de la ciutat, s'inclou un programa de "vitamines" (espais mòbils transportables a qualsevol zona de la ciutat), que recorren i envaeixen la ciutat construïda, desplegant els seus serveis en qualsevol punt. En aquest cas es tracta de tres mòduls de vitamines, construïts amb materials d'última generació, amb zones per a activitats, nuclis de comunicació, zones de connexió i zones multimèdia, que fan possible relectures d'espais com el Retiro, la M-30, la plaça Castilla o l'estació d'Atocha.
Un mecanisme similar és el que es proposa en un altre projecte, que planteja estructures plegables construïdes sobre radis geomètrics. Aquestes estructures o pavellons circulen per tota la ciutat presentant informació i modificant la mirada sobre el que ja existeix.
Amb el mateix esperit aventurer, es proposa la creació d'un futurista sistema intercanviador de transport metre-tren-automòbil en la zona dels nous ministeris i al costat d'un gran centre comercial. En aquest projecte les qualitats espacials, lumíniques i programàtiques tenen tant de protagonisme com les estrictament funcionals.
Així mateix, de l'anàlisi del Retiro, sorgeix una intervenció irònica en el cor de Madrid, una proposta que planteja relectures del parc mitjançant instal·lacions efímeres, recorreguts elevats i nous espais.
L'estudi del buit té el seu màxim exponent en la proposta per a la ubicació del parc olímpic de Madrid. En aquest projecte, que també proposa revitalitzar un nou territori de la ciutat, des de la instal·lació estratègica d'uns aparcaments, neixen cintes i plecs, que construeixen recorreguts, amaguen edificis i proposen ombres.

Recuperar la Casa de Campo
D'altra banda, el llibre Madrid en juego també recull un conjunt de propostes arquitectòniques i paisatgístiques per recuperar i revitalitzar la Casa de Campo de Madrid, un espai verd situat a la cornisa històrica de la ciutat que alhora és el cor de la metròpoli, però que actualment pateix grans problemes de funcionament i marginació social. Els treballs, imaginatius, suggerents i en algun cas surrealistes, van ser realitzats el curs passat pels alumnes del Màster Càtedra Blanca del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC, que va tenir lloc a l'ETSAB, sota la direcció de l'arquitecte Josep Muntañola.
Les diferents estratègies de recuperació d'aquest entorn proposen recorreguts diversos a l'interior del parc: des d'un sistema de plataformes semiocultes que emergeixen en forma de miradors naturals al llarg del parc, o una passarel·la que neix de diferents llocs de la ciutat i es desplega a la Casa de Campo (per a la qual cosa es recuperen diversos carrers de Madrid com si aquests fossin els vasos capil·lars del parc), fins a la construcció d'un conjunt de piscines que plantegen un interessant diàleg entre allò natural i allò artificial i que generen ambients gairebé onírics.
Des d'un punt de vista més gaudinià, una altra de les propostes planteja un diàleg entre el cel, la terra i el subsòl mitjançant plecs de formigó que passen de ser parets a terra. Combinat amb pavimentats de diferents materials, apareix un sistema de camins que anuncia una altra forma d'actuar en el parc
Una intervenció que requereix pocs elements però assoleix un resultat ric i subtil és la que proposa un catàleg de materials i solucions combinats per produir una xarxa de camins: parets de pedra en sec engabiades de diferents alçades, lloses de formigó, paviments de diferents colors, etc. Aquestes i altres propostes configuren el conjunt de treballs que s'han desenvolupat amb la voluntat de retornar la casa de Campo a la ciutat de Madrid.