•Notícia

Si ens preguntessin el nom d’alguna científica important en tota la història de la Humanitat segurament recordaríem, només, el de Marie Curie. Però el fet és que les dones no son una excepció en la recerca i el coneixement científic al llarg de la Història.

L’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona ha cedit al campus de la UPC a Terrassa l’exposició titulada “Autoritat Femenina, autoritat científica. Les dones i la ciència”. Aquesta exposició, emmarcada en les activitats de la Setmana de la Ciència 2004, està dedicada principalment als joves, amb l’objectiu de donar-los a conèixer les importants contribucions de les científiques en la ciència al llarg de la Història; contribucions que tenen doble valor afegit, ja que sovint, les condicions en que moltes de les científiques van treballar eren de prohibició o de burla per part de la societat.

L’exposició consta de 15 cartells, 8 dels quals estan dedicats a fer un recorregut cronològic des dels principis de la civilització fins al segle XX: Edat de pedra, Grècia, Roma, Època Medieval, Renaixement, Il·lustració, Positivisme i el nostre Segle. En aquest recorregut es podran veure els exemples de dones científiques com ara Hipàtia d’Alexandria, la científica més famosa de l’antiguitat; o Hildegarda Bingen (anomenada Sibil.la del Rhin), que va viure al segle XII i que va ser la primera científica de la que es conserven tots els seus treballs intactes. Avançant cap els segles XVI i XVIII ens trobem científiques com la francesa Marie Sophie (1776-1831), típic exemple d’una científica que no va poder assolir tot el seu potencial perquè els sistema estava en mans dels homes; la britànica Mary Wortely (1689-1762) introductora a tota Europa de la tècnica que immunitzava contra la verola o la italiana Maria Gaetana Agnesi, autora d’un complex anàlisi en càlcul integral fet abans de complir els 30 anys . Entrant en el segle XIX destaca, per exemple, l’alemanya Caroline Herschel ( 1750-1848), que als 75 anys va acabar un immens treball sobre les posicions de gairebé 2500 nebuloses, i pel qual va ser guardonada amb la medalla d’or de la Reial Societat d’Astronomia. I així fins trobar 37 noms propis de científiques que il·lustren la participació femenina al coneixement científic al llarg de la història.

El segle XX constitueix el període en el que les dones han començat a afirmar, de forma definitiva, el seu paper al mon de la investigació científica i tecnològica. En aquest sentit, l’exposició mostra les figures de 12 dones guardonades amb el Premi Nobel.

La resta de cartells es centra en diversos temes relacionats amb el motiu central de l’exposició: Les contribucions de les dones a la filosofia de la ciència; feminisme, ecologia i tecnologia; la tria d’estudis a la Universitat i dades estadístiques interessants, com ara que el percentatge de dones professores titulars a les universitats europees és del 5%, o que el percentatge de dones membres de l’Acadèmia Europea de la Ciència per països , en el millor dels casos, arriba al 6,2% en el cas de Gran Bretanya. ( Dades de 1996)

L’exposició, que es va presentar per primer cop al 1996 a la Setmana Europea de la Cultura Científica i Tecnològica, és obra d’un grup de socis d’arreu d’Europa : L’Instituto per la difussione e la valorizzazione della cultura scientifica (IDIS); L’ASSTS (Association Sciencie Technologie Societé, de Paris) ; La British Association for the Advancement of Sciencie, London; El Museu de la Ciència de la Fundació “La Caixa”; la Universitat Pompeu Fabra; l’Instituto Italiano per gli studi Filososfici de Nàpols. Compta amb la col·laboració del Ministeri d’Afers Exteriors Italià; de la Radio Televisione Italiana (RAI) i de L’institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona

Les explicacions del cartells estan escrites en llengua anglesa però amb la seva traducció al català.