•Notícia
Dos estudis de la UPC analitzen l’evolució dels sistemes urbans de Catalunya i de les principals àrees metropolitanes espanyoles
Dirigits pel professor Josep Roca Cladera, del Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC, els treballs presenten una radiografia dels fluxos de la població catalana i les seves repercussions en la distribució territorial de Catalunya, així com la comparativa estructural de les àrees metropolitanes més importants de l’Estat.
Des de dimecres, 28 de juliol, es pot consultar a Internet l'estudi Evolució dels sistemes urbans a Catalunya. 1996-2001, presentat el passat 8 de juliol a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) junt amb les conclusions de l'estudi Les àrees metropolitanes espanyoles. Evolució 1991-2001. Els projectes han estat realitzats pels investigadors del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la UPC Josep Roca Cladera, Montserrat Moix i Malcolm Burns, amb l’assessorament de Joaquim Clusa.
L’estudi Evolució dels sistemes urbans a Catalunya.1996-2001 analitza els fluxos de la població de Catalunya, les causes que incideixen en la distribució espacial i la delimitació dels sistemes urbans de Catalunya a partir dels desplaçaments que es produeixen entre el lloc de residència i el municipi de treball. Per la seva banda, el treball Les àrees metropolitanes espanyoles. Evolució 1991-2001 delimita les àrees metropolitanes més importants d’Espanya (Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Bilbao i Màlaga), ja que és la primera vegada que es disposa de les dades censals de desplaçaments de la població entre el lloc de residència i el municipi de treball a nivell estatal. A més, el treball analitza la evolució geogràfica d’aquestes àrees metropolitanes i compara les seves diferències estructurals.
L’increment moderat de la població de Catalunya i de les persones que treballen fóra del seu municipi de residència; el creixement de Tarragona-Reus, de Girona i d’altres sistemes urbans enfront a l’estancament de Barcelona (l’expansió de la qual ha sigut pràcticament irrellevant); la constatació de la gran extensió de Madrid i les seves diferències estructurals amb altres capitals espanyoles són algunes de les conclusions dels treballs que es presentaran a la roda de premsa.
Segueix-nos a Twitter
