•Notícia

• Programa de la jornada

El professors de la Universitat Politècnica de Catalunya, Joan García i Jordi Morató, del Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental i del Laboratori de Microbiologia Sanitària i Mediambiental respectivament, juntament amb el professor Josep Maria Bayona, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), han establert quins han de ser els criteris de disseny i construcció per aconseguir els resultats òptims en els aiguamolls artificials de depuració natural de les aigües residuals. Aquests resultats són fruit d’un projecte de recerca realitzat a un aiguamoll construït a Les Franqueses del Vallés (Vallès Oriental) i que tracta les aigües residuals de l’ urbanització Can Suquet.

L’objectiu d’aquestes instal·lacions és eliminar la matèria orgànica de les aigües residuals per evitar la contaminació al medi ambient. La seves dimensions i característiques converteixen els aiguamolls construïts en una alternativa als sistemes convencionals de depuració per al municipis amb menys de 2.000 habitants, que fins l’any 2006, hauran d’adaptar-se a les noves directives europees sobre sanejament, que els obliga a construir un sistema de neteja de les aigües residuals abans d’abocar-les al medi.

La construcció de Les Franqueses té una extensió de 400 m2 i està composta per 8 aiguamolls de 50 m2 cadascun i diferents en mida, profunditat i grava per estudiar l’efecte d’aquestes variables en la qualitat de l’aigua tractada. El projecte revela que per aconseguir els millors resultats aquests tipus de construccions han de tenir una superfície d’aproximadament 5 m2 per habitant i una profunditat de 30 centímetres. La forma i el medi granular són variables menys condicionants en els resultats.

Per comprovar l’eficàcia, s'han analitzat en mostres d’aigua d’entrada i de sortida el nivell de contaminants de l’aigua com tensioactius aniònics (alquilsulfats, LAS), àcids volàtils i compostos amb sofre, responsables de la mala olor de les aigües (com l’isovalèric i l’acètic), o bacteris d'origen fecal. Dels resultats, els investigadors conclouen que la profunditat ideal són 30 centímetres. Així, per exemple, els aiguamolls amb aquesta profunditat eliminen fins el 55% del DMS (dimetilsulfur); el 70% de l'àcid acètic, i el 90% de l’isovalèric (enfront dels aiguamolls de 50 cm, que depuren el 25% del DMS, el 60% de l'àcid acètic i el 80% de l’isovalèric). Una menor profunditat afavoreix la transferència d'oxigen de l'atmosfera a l'aigua, la quantitat de rizomes i arrels en contacte amb l'aigua i, en conseqüència, augmenta l'eficàcia del sistema. En el cas de patògens d'origen fecal, s'aconsegueix una reducció d'entre 10 i 500 vegades, similar a la de depuradores convencionals, però a un cost molt menor.

La presentació d’aquestes conclusions es faran a la jornada tècnica titulada Aiguamolls construïts per la depuració d’aigües residuals, que tindrà lloc el proper divendres, 16 de juliol, a l’edifici Consorci Besòs de Granollers (avgda. St. Julià, 241). Organitzada pels experts de la UPC i del CSIC que han treballat conjuntament en el projecte, amb el suport del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, la jornada pretén analitzar els aspectes sobre el disseny, la construcció i l’explotació d’aquest tipus de sistemes i donar-ho a conèixer als professionals del sector.

Els aiguamolls són sistemes passius de depuració construïts amb aigua, poc profunds, normalment de menys d’un metre de profunditat, amb plantes pròpies de zones humides, i dissenyats per potenciar la degradació de la matèria orgànica amb mecanismes que es donen de forma espontània en la naturalesa.
L’aigua circula a través d'un llit de grava en el que creix un biofilm de bacteris, que degrada els contaminants de l'aigua residual. Aquesta acció es complementa amb la que exerceixen les arrels de les plantes que afavoreixen el desenvolupament del biofilm. L’aigua contaminada arriba a la bassa a través d’un sistemes de canalització, entra en contacte amb la grava, les arrels i els microorganismes que viuen a l’aiguamoll i desprès d’uns dies, l’aigua surt amb més del 85 per cent de matèria orgànica eliminada, i apta per a ser abocada al medi. A més, l’aigua que surt d’aquests tipus d’aiguamolls, gestionada de forma adequada a través d’un altre procés de depuració i regeneració, es pot reutilitzar.

Actualment, s’està avaluant també el nivell d’eliminació de fàrmacs. Els resultats preliminars indiquen que aquestes depuradores naturals tenen una bona capacitat en l'eliminació d’analgèsics com l’ibuprofè i de reguladors lipídics com l'àcid clofíbric (fàrmacs per aprimar-se). Els avantatges d’aquests tipus d’aiguamolls són la menor incidència de les males olors, ja que l’aigua flueix de forma subterrània, i el baix risc d’aparició d’insectes. A més, el baix consum energètic en comparació a depuradores convencionals, una baixa producció de residus; un baix impacte ambiental sonor i una bona integració en el paisatge rural són característiques que converteixen a aquest tipus de sistema per depurar aigües de forma natural en una alternativa tecnològica ecològica als sistemes convencionals de depuració.