•Notícia
Edicions UPC presenta el Llibre blanc de l’accessibilitat d’Enrique Rovira-Beleta, arquitecte
El proper 29 de setembre tindrà lloc a les 20.00 h, a la Sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Plaça Nova, 5 (Av. de la Catedral), la presentació del 'Llibre blanc de l’accessibilitat', d’Enrique Rovira-Beleta.
A la presentació del llibre, co-editat per Edicions UPC i Mútua Universal, hi seran presents, a més de l’autor, Jesus Alonso, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; Josep Ferrer Llop, rector de la UPC; Pere Teixidó Campás, apoderat general de Mútua Universal; Miquel Torres, director de la Fundació Barcelona Olímpica; Joan Ganyet, director general d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya; el regidor de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà i l’arquitecte Oriol Bohigas.
El manual recull, en cada tema estudiat, la normativa vigent i les suggerències a aquesta per fer-la més assequible a tots els tècnics i els dissenyadors. De fet, el que proposa aquest llibre són solucions pràctiques i de conciliació entre allò que seria el més ideal i allò realitzable. El llibre incorpora gràfics aclaridors i fotografies d’actuacions realitzades intentant sempre aconseguir solucions que tot el món utilitza, i aptes també per a persones amb mobilitat reduïdes i/o amb limitacions sensorials.
El Llibre blanc de l’accessibilitat s’estructura en una sèrie de capítols en els quals s’estudia la millora de l’accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòniques.
S’entén per accessibilitat la característica de l’urbanisme, l’edificació, el transport o els mitjans de comunicació que permeten a qualsevol persona la seva utilització i la màxima autonomia personal.
Les barreres arquitectòniques són aquelles traves, impediments o obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de moviments i autonomia de les persones.
Amb aquesta finalitat, el llibre s’estructura en quatre grans àrees. La primera descriu que és l’accessibilitat, que són les barreres arquitectòniques, quins són els grups de persones amb mobilitat reduïda o limitacions sensorials i quines són les dificultats amb que es troben aquestes persones siguin de maniobra, per superar desnivells, d’abast i de control de l’equilibri.
En aquesta part també es defineixen els paràmetres antropomètrics, que són aquells que s’han de tenir en compte per dissenyar els espais, les vivendes, els edificis, el transport, els sistemes de comunicació i el mobiliari, d’una manera accessible pensant en tots els usuaris.
La segona part està dedicada a l’accessibilitat urbanística i descriu molt detalladament com haurien de ser cadascun dels elements que configuren l’espai públic, des de tots els itineraris possibles (només vianants, mixtes vianants i vehicles), espais i punts d’aturada i de pas (guals, pas de vianants, escales, rampes), passant per l’accessibilitat a les platges i als espais verds. També defineix les característiques dels ascensors o altres mecanismes elevadors, del mobiliari urbà, dels aparcaments adaptats reservats, i dels serveis higiènics accessibles.
El tercer apartat és l’anàlisi de l’accessibilitat en l’edificació, un anàlisi on és donen totes les característiques de com haurien de ser els edificis, començant per l’entrada fins a tots els seus exteriors. De l’interior de l’edifici es donen les pautes d’uns bons itineraris interiors (portes, finestres...), elements de comunicació horitzontal (il·luminació, senyalització...), elements de comunicació vertical (rampes, escales, ascensors...), espais higiènics i vestuaris. També s’analitza l’accessibilitat dels dormitoris en edificis públics així com l’aplicació d’aquestes mesures en edificis de vivendes i en plans d’emergència i d’evacuació.
Finalment, el manual dedica l’última part als equipaments esportius, a partir de com es va enfocar l’accessibilitat en els passats Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona l’any 1992 amb un annex dedicat al transport accessible.
El Llibre blanc de l’accessibilitat és el resultat d’una iniciativa del Comitè Olímpic Internacional i la Fundació Barcelona Olímpica, destinada a analitzar l’accessibilitat als Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona’92. Moltes de les situacions que s’analitzen fan referència a l’esdeveniment olímpic però poden ser aplicades al disseny d’espais i edificis laborals, i al traçat i la millora de, per exemple, polígons industrials, pobles i ciutats i futures ciutats olímpiques i paralímpiques.
Enrique Rovira-Beleta és arquitecte. Va ser responsable de l’àrea d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics i dels Jocs Paralímpics de Barcelona’92. És el consultor d’accessibilitat de les construccions efímeres del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004. També va ser membre del Comitè Assessor de la Presidència de la Generalitat de Catalunya per a la Integració Social de les Persones amb Disminució; del Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques, i és vocal de la Junta Rectora de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució de l’Ajuntament de Barcelona.
Segueix-nos a Twitter