•Notícia

Del 30 de juny al 3 de juliol tindrà lloc, a la sala d’actes de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB),c/ Diagonal, 649, el Congrés Internacional Arquitectura 3000 sota el títol l’Arquitectura de la In-Diferència, organitzat pel Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’ETSAB. El congrés té com a objectiu analitzar des de diversos punts de vista la diferència entre l’arquitectura contemporània, preocupada per la seva pròpia forma i indiferent al context cultural, en contraposició a l’arquitectura responsable, que crea espais sensibles a la vida social i al medi ambient.

Per analitzar aquestes diferències participaran al congrés experts en arquitectura, ciències socials i filosofia de renom internacional interessats en els espais construïts per una arquitectura sensible a les diferències socials. Alguns dels participants a la nova edició del Congrés són l’arquitecte Rogelio Salmona, que va col·laborar a París amb Le Corbusier; els finlandesos Mikko Heikkinen i Juha Leiviskä, referents de l’arquitectura finlandesa en construccions compromeses amb la societat en la que viuen; l’antropòleg i arquitecte Amos Rapoport, un dels experts internacionals més importants en el camp de l’antropologia; el psicòleg Jaan Valsiner, que treballa l’aprenentatge de l’espai en nens a partir de la percepció que tenen de la seva ciutat; i el filòsof Víctor Gómez Pin, que ha treballat l’espai des del punt de vista de la filosofia i la matemàtica.

La inauguració del congrés serà avui dimecres, 30 de juny, a les 18:30 h, a la sala d’actes de l’ETSAB, a càrrec del director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Ramon Vilaseca; el vicerector adjunt d’Edificacions de la UPC, Joan Ramon Rosell; el degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Jesús Alonso; el director de l’ETSAB, Jaume Sanmartí, i el president del congrés, Josep Muntañola.

El congrés està compost per conferències i grups de treball que desenvoluparan aspectes diferents de la relació entre l’educació, la psicologia o la filosofia amb l’arquitectura. Dijous, 1 de juliol, sota el leit motiv de Ment, l’arquitecte de la Universitat de Montreal Pierre Boudon, tractarà el significat semiòtic de l’arquitectura; el filòsof Víctor Gómez Pin, de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà sobre la ciutat ideal i la relació entre la filosofia i les construccions arquitectòniques, i el científic de la Universitat College de Londres Mel Slater desenvoluparà la interacció de la realitat virtual amb l’arquitectura per treballar en simulacions futuristes sobre el creixement de les ciutats.

Divendres, 2 de juliol, sota el títol Territori, els arquitectes Rogelio Salmona, Mikko Heikkinen i Juha Leiviskä explicaran les seves realitzacions arquitectòniques com a exemple d’una arquitectura compromesa i al servei de la societat. Dissabte, 3 de juliol, psicòlegs i antropòlegs seran els protagonistes de la jornada que girarà entorn a la Societat. El psicòleg Jaan Valsiner, tractarà sobre l’organització humana de l’espai, i l’antropòleg Amos Rapoport, de la Universitat de Wisconsin-Milwaukee, relacionarà l’arquitectura amb el seu entorn social, cultural i ambiental.

Els grups de treball que es desenvoluparan per les tardes tractaran sobre la simbologia de l’arquitectura; la filosofia de l’espai; la regeneració del teixit urbà desprès de catàstrofes ambientals; la importància de la realitat virtual a l’arquitectura per poder fer simulacions sobre l’evolució i el creixement d’un nucli urbà; la responsabilitat moral dels arquitectes; les construccions sostenibles; la influència en els nens de l’entorn construït i com els ajuda a formar la seva identitat; la rehabilitació i la remodelació de formes urbanes amb valor arquitectònic, com els cascos antics de nuclis urbans importants; la identificació dels grups socials amb les construccions arquitectòniques que es realitzen al seu voltant; l’arquitectura des del punt de vista de la dona i els elements i la història del paisatgisme.

Paral·lelament a les conferències i grups de treballs tindrà lloc, al vestíbul de l’ETSAB, una exposició dels treballs dels arquitectes participants en el congrés i també hi ha previstes visites a la Sagrada Família, guiades pel director de l’obra, l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol.

Alguns currículums
Rogelio Salmona. Arquitecte nascut a Bogotà (1929). Va iniciar estudis d'Arquitectura a la Universitat de Colòmbia i els va interrompre en 1948 per a viatjar a París, on va treballar en l'estudi de Le Corbusier durant gairebé deu anys. La primera de les seves obres va ser el conjunt d'apartaments El Pol, projectat conjuntament amb l'arquitecte Guillermo Bermúdez Umaña (1959). A la dècada dels setanta Salmona va desenvolupar a Bogotà una sèrie de projectes de caràcter exploratori, entre els quals destaquen el Col·legi de Batxillerat de la Universitat Lliure (1962), el conjunt d'habitatges Fundació Cristiana (1963) i la seu per a la Societat Colombiana d'Arquitectes (1961-1970). Entre 1964 i 1970 va projectar la seva primera obra de repercussió internacional: el conjunt d'apartaments El Parc. A la casa Alba (Bogotà, 1969), Salmona va iniciar l'estudi de les possibilitats organitzatives, espacials i estètiques del pati. Altres obres són la Casa Franm, a Tabio, Cundinamarca a Colòmbia (1977); el projecte per al Centre Jorge Eliécer Gaitán (1983), encara sense concloure; el Museu Quimbaya a Armènia (Colòmbia, 1984), obra distingida amb el Premi Nacional d'Arquitectura en 1988; La Casa d'Hostes Il·lustres a Cartagena, projectada entre 1978 i 1982, va ser reconeguda com el projecte llatinoamericà més important realitzat en la dècada dels vuitanta. La Casa d'Hostes va obtenir el Premi Nacional d'Arquitectura en 1986. La seu per a Fundació per a l'Educació Superior (FES) a Cali, obra projectada conjuntament amb els arquitectes Pedro Alberto Mejía, Raúl H. Ortiz i Jaime Vélez, va obtenir el Premi Nacional d'Arquitectura en 1990.

Juha Leiviskä. Nascut l'any 1936 a Hèlsinki, Finlàndia. Arquitecte per la universitat de Tecnologia d'Hèlsinki el 1963. Va col·laborar amb l'arquitecte Bertel Saarnio entre 1964 i 1968, i té oficina pròpia des de 1967. Treballa amb l'arquitecte Vilhelm Helander des de 1978. Conferenciant a diverses universitats d'arreu del món. Les seves últimes obres són: centre parroquial, hotel i edifici d'oficines a Kotka; centre d'activitats per a la congregació de Nokia; Església i centre parroquial de Myyrmäki, Vanita; centre parroquial de Kirkkonummi; oficina central de Nokia; extensió dels grans magatzems Stockmann's, Hèlsinki; ambaixada d'Alemanya a Hèlsinki; església de Männistö, Kuopio; centre per a exhibicions temporals, Hèlsinki; i centre multiusos i oficines, Alemanya.

Amos Rapoport
Professor emèrit de l'Escola d'Arquitectura de Wisconsin (Xicago). Arquitecte i antropòleg de reconegut prestigi en Estats Units, Austràlia i Gran Bretanya. En els tres països és membre honorari de les associacions d'arquitectes. Ha donat classes en les universitats de Melbourne i Sydney (Austràlia), la Universitat de Califòrnia de Berkeley i el University College de Londres. Ha estat professor visitant a Israel, Turquia, Bretanya, Argentina, Brasil, Canadà, Puerto Rico, Índia i Suïssa, entre d'altres, i conferenciant convidat en tot el món. És un dels fundadors de Environment-Behavior Studies. El seu treball s'ha centrat principalment en el rol de les variables culturals, estudis interculturals, i el desenvolupament i síntesi de la teoria.
Va ser editor d'Urban Ecology, editor associat d'Environment and Behavior i el 1980 va rebre el premi EDRA Distinguished Career

Mikko Heikkinen
Nascut el 1949 en Savonlinna, Finlàndia. Va rebre el seu màster de ciència en arquitectura a la universitat de Tecnologia d'Hèlsinki en 1975. Aquest any va fundar una societat amb Markku Komonen sota el nom de Heikkinen-Komonen Architects. Els seus treballs inclouen el museu de ciència finlandès Eureka (1988), l'ambaixada de Finlàndia a Washington (1994), la terminal de l'aeroport de Rovaniemi (1992), el col·legi de cinema europeu de Dinamarca (1993), l'institut Max Plank de biologia molecular i genètica de Dresden (2001), així com cases prefabricades i escoles a Guinea (1994-99). Mikko Heikkinen ha donat classes a Virginia Tech, a Blacksburg (Estats Units), a Frankfurt (1995), i a la Kunstakademiets Arkitektskole de Copenhaguen (1998). Ha estat professor convidat de la universitat de Washington i a St. Louis (2002). Ha rebut el Finland Award (1996) i el premi Aga Khan d'arquitectura (2001). El 2003 va ser nomenat Artist Professor pel Arts Council de Finlàndia.

Jaan Valsiner
Es va graduar per la universitat de Tartu el 1976 i va completar el seu treball de postgrau el 1979. Ha estat a la Universitat de Clark des de 1997 i a més està afiliat al programa Comunicació i Cultura. Va guanyar el premi d'investigació alemany Alexander-von-Humboldt en 1995, i està afiliat a grups d'investigació de Brasil, dels Països Baixos, Austràlia i Estònia. Està implicat activament en el Forum Qualitative Sozialforschung.
Els seus interessos generals se centren en l'organització cultural de processos mentals i afectius en el desenvolupament humà. També està interessat en història psicològica com a font d'idees per a l'avanç contemporani de la disciplina, així com en models teòrics de desenvolupament humà. Actualment, les seves investigacions inclouen l'estudi dels processos autodialògics en joves adults. És l'editor de Culture and Psychology i From Past to Future, així com de la sèrie de monografies Advances in Child Development Within Culturally Structured Environments.

Víctor Gómez Pin
Filòsof, nascut a Barcelona, és va doctorar a la Universitat de la Sorbona de París amb una tesis sobre l'ordre aristotèlic. Va ser professor durant tres anys a França i va obtenir la càtedra de Filosofia a la Universitat del País Basc amb un treball de recerca sobre els aspectes filosòfics del Càlcul Diferencial. Actualment, és catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Autor de més de vint obres filosòfiques entre les quals destaquen Ordre et Substance, El Drama de la Ciudad Ideal i Filosofia. Víctor Gómez és coordinador del Congrés Internacional d'Ontologia que des de 1993 se celebra amb el patrocini de la UNESCO.

Congrés Internacional Arquitectura 3000 sota el títol l’Arquitectura de la In-Diferència
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)
Departament de Projectes Arquitectònics
2004-06-30