•Notícia
L’arquitectura de la IN-DIFERÈNCIA: pensadors, arquitectes i antropòlegs es reuneixen a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de la UPC per analitzar la dicotomia entre l’arquitectura de la indiferència i l’arquitectura responsable
Els arquitectes Rogelio Salmona, Mikko Heikkinen i Juha Leiviskä, l’antropòleg Amos Rapoport, el psicòleg Jaan Valsiner i el filòsof Víctor Gómez Pin són alguns dels experts internacionals que participaran al congrés.
Del 30 de juny al 3 de juliol tindrà lloc, a la sala d’actes de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB),c/ Diagonal, 649, el Congrés Internacional Arquitectura 3000 sota el títol l’Arquitectura de la In-Diferència, organitzat pel Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’ETSAB. El congrés té com a objectiu analitzar des de diversos punts de vista la diferència entre l’arquitectura contemporània, preocupada per la seva pròpia forma i indiferent al context cultural, en contraposició a l’arquitectura responsable, que crea espais sensibles a la vida social i al medi ambient.
Per analitzar aquestes diferències participaran al congrés experts en arquitectura, ciències socials i filosofia de renom internacional interessats en els espais construïts per una arquitectura sensible a les diferències socials. Alguns dels participants a la nova edició del Congrés són l’arquitecte Rogelio Salmona, que va col·laborar a París amb Le Corbusier; els finlandesos Mikko Heikkinen i Juha Leiviskä, referents de l’arquitectura finlandesa en construccions compromeses amb la societat en la que viuen; l’antropòleg i arquitecte Amos Rapoport, un dels experts internacionals més importants en el camp de l’antropologia; el psicòleg Jaan Valsiner, que treballa l’aprenentatge de l’espai en nens a partir de la percepció que tenen de la seva ciutat; i el filòsof Víctor Gómez Pin, que ha treballat l’espai des del punt de vista de la filosofia i la matemàtica.
La inauguració del congrés serà avui dimecres, 30 de juny, a les 18:30 h, a la sala d’actes de l’ETSAB, a càrrec del director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Ramon Vilaseca; el vicerector adjunt d’Edificacions de la UPC, Joan Ramon Rosell; el degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Jesús Alonso; el director de l’ETSAB, Jaume Sanmartí, i el president del congrés, Josep Muntañola.
El congrés està compost per conferències i grups de treball que desenvoluparan aspectes diferents de la relació entre l’educació, la psicologia o la filosofia amb l’arquitectura. Dijous, 1 de juliol, sota el leit motiv de Ment, l’arquitecte de la Universitat de Montreal Pierre Boudon, tractarà el significat semiòtic de l’arquitectura; el filòsof Víctor Gómez Pin, de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà sobre la ciutat ideal i la relació entre la filosofia i les construccions arquitectòniques, i el científic de la Universitat College de Londres Mel Slater desenvoluparà la interacció de la realitat virtual amb l’arquitectura per treballar en simulacions futuristes sobre el creixement de les ciutats.
Divendres, 2 de juliol, sota el títol Territori, els arquitectes Rogelio Salmona, Mikko Heikkinen i Juha Leiviskä explicaran les seves realitzacions arquitectòniques com a exemple d’una arquitectura compromesa i al servei de la societat. Dissabte, 3 de juliol, psicòlegs i antropòlegs seran els protagonistes de la jornada que girarà entorn a la Societat. El psicòleg Jaan Valsiner, tractarà sobre l’organització humana de l’espai, i l’antropòleg Amos Rapoport, de la Universitat de Wisconsin-Milwaukee, relacionarà l’arquitectura amb el seu entorn social, cultural i ambiental.
Els grups de treball que es desenvoluparan per les tardes tractaran sobre la simbologia de l’arquitectura; la filosofia de l’espai; la regeneració del teixit urbà desprès de catàstrofes ambientals; la importància de la realitat virtual a l’arquitectura per poder fer simulacions sobre l’evolució i el creixement d’un nucli urbà; la responsabilitat moral dels arquitectes; les construccions sostenibles; la influència en els nens de l’entorn construït i com els ajuda a formar la seva identitat; la rehabilitació i la remodelació de formes urbanes amb valor arquitectònic, com els cascos antics de nuclis urbans importants; la identificació dels grups socials amb les construccions arquitectòniques que es realitzen al seu voltant; l’arquitectura des del punt de vista de la dona i els elements i la història del paisatgisme.
Paral·lelament a les conferències i grups de treballs tindrà lloc, al vestíbul de l’ETSAB, una exposició dels treballs dels arquitectes participants en el congrés i també hi ha previstes visites a la Sagrada Família, guiades pel director de l’obra, l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol.
Alguns currículums
Rogelio Salmona. Arquitecte nascut a Bogotà
(1929). Va iniciar estudis d'Arquitectura a la Universitat
de Colòmbia i els va interrompre en 1948 per
a viatjar a París, on va treballar en l'estudi
de Le Corbusier durant gairebé deu anys. La primera
de les seves obres va ser el conjunt d'apartaments El
Pol, projectat conjuntament amb l'arquitecte Guillermo
Bermúdez Umaña (1959). A la dècada
dels setanta Salmona va desenvolupar a Bogotà
una sèrie de projectes de caràcter exploratori,
entre els quals destaquen el Col·legi de Batxillerat
de la Universitat Lliure (1962), el conjunt d'habitatges
Fundació Cristiana (1963) i la seu per a la Societat
Colombiana d'Arquitectes (1961-1970). Entre 1964 i 1970
va projectar la seva primera obra de repercussió
internacional: el conjunt d'apartaments El Parc. A la
casa Alba (Bogotà, 1969), Salmona va iniciar
l'estudi de les possibilitats organitzatives, espacials
i estètiques del pati. Altres obres són
la Casa Franm, a Tabio, Cundinamarca a Colòmbia
(1977); el projecte per al Centre Jorge Eliécer
Gaitán (1983), encara sense concloure; el Museu
Quimbaya a Armènia (Colòmbia, 1984), obra
distingida amb el Premi Nacional d'Arquitectura en 1988;
La Casa d'Hostes Il·lustres a Cartagena, projectada
entre 1978 i 1982, va ser reconeguda com el projecte
llatinoamericà més important realitzat
en la dècada dels vuitanta. La Casa d'Hostes
va obtenir el Premi Nacional d'Arquitectura en 1986.
La seu per a Fundació per a l'Educació
Superior (FES) a Cali, obra projectada conjuntament
amb els arquitectes Pedro Alberto Mejía, Raúl
H. Ortiz i Jaime Vélez, va obtenir el Premi Nacional
d'Arquitectura en 1990.
Juha Leiviskä. Nascut l'any 1936 a Hèlsinki, Finlàndia. Arquitecte per la universitat de Tecnologia d'Hèlsinki el 1963. Va col·laborar amb l'arquitecte Bertel Saarnio entre 1964 i 1968, i té oficina pròpia des de 1967. Treballa amb l'arquitecte Vilhelm Helander des de 1978. Conferenciant a diverses universitats d'arreu del món. Les seves últimes obres són: centre parroquial, hotel i edifici d'oficines a Kotka; centre d'activitats per a la congregació de Nokia; Església i centre parroquial de Myyrmäki, Vanita; centre parroquial de Kirkkonummi; oficina central de Nokia; extensió dels grans magatzems Stockmann's, Hèlsinki; ambaixada d'Alemanya a Hèlsinki; església de Männistö, Kuopio; centre per a exhibicions temporals, Hèlsinki; i centre multiusos i oficines, Alemanya.
Amos Rapoport
Professor emèrit de l'Escola d'Arquitectura de
Wisconsin (Xicago). Arquitecte i antropòleg de
reconegut prestigi en Estats Units, Austràlia
i Gran Bretanya. En els tres països és membre
honorari de les associacions d'arquitectes. Ha donat
classes en les universitats de Melbourne i Sydney (Austràlia),
la Universitat de Califòrnia de Berkeley i el
University College de Londres. Ha estat professor visitant
a Israel, Turquia, Bretanya, Argentina, Brasil, Canadà,
Puerto Rico, Índia i Suïssa, entre d'altres,
i conferenciant convidat en tot el món. És
un dels fundadors de Environment-Behavior Studies. El
seu treball s'ha centrat principalment en el rol de
les variables culturals, estudis interculturals, i el
desenvolupament i síntesi de la teoria.
Va ser editor d'Urban Ecology, editor associat d'Environment
and Behavior i el 1980 va rebre el premi EDRA Distinguished
Career
Mikko Heikkinen
Nascut el 1949 en Savonlinna, Finlàndia. Va rebre
el seu màster de ciència en arquitectura
a la universitat de Tecnologia d'Hèlsinki en
1975. Aquest any va fundar una societat amb Markku Komonen
sota el nom de Heikkinen-Komonen Architects. Els seus
treballs inclouen el museu de ciència finlandès
Eureka (1988), l'ambaixada de Finlàndia a Washington
(1994), la terminal de l'aeroport de Rovaniemi (1992),
el col·legi de cinema europeu de Dinamarca (1993),
l'institut Max Plank de biologia molecular i genètica
de Dresden (2001), així com cases prefabricades
i escoles a Guinea (1994-99). Mikko Heikkinen ha donat
classes a Virginia Tech, a Blacksburg (Estats Units),
a Frankfurt (1995), i a la Kunstakademiets Arkitektskole
de Copenhaguen (1998). Ha estat professor convidat de
la universitat de Washington i a St. Louis (2002). Ha
rebut el Finland Award (1996) i el premi Aga Khan d'arquitectura
(2001). El 2003 va ser nomenat Artist Professor pel
Arts Council de Finlàndia.
Jaan Valsiner
Es va graduar per la universitat de Tartu el 1976 i
va completar el seu treball de postgrau el 1979. Ha
estat a la Universitat de Clark des de 1997 i a més
està afiliat al programa Comunicació i
Cultura. Va guanyar el premi d'investigació alemany
Alexander-von-Humboldt en 1995, i està afiliat
a grups d'investigació de Brasil, dels Països
Baixos, Austràlia i Estònia. Està
implicat activament en el Forum Qualitative Sozialforschung.
Els seus interessos generals se centren en l'organització
cultural de processos mentals i afectius en el desenvolupament
humà. També està interessat en
història psicològica com a font d'idees
per a l'avanç contemporani de la disciplina,
així com en models teòrics de desenvolupament
humà. Actualment, les seves investigacions inclouen
l'estudi dels processos autodialògics en joves
adults. És l'editor de Culture and Psychology
i From Past to Future, així com de la sèrie
de monografies Advances in Child Development Within
Culturally Structured Environments.
Víctor Gómez Pin
Filòsof, nascut a Barcelona, és va doctorar
a la Universitat de la Sorbona de París amb una
tesis sobre l'ordre aristotèlic. Va ser professor
durant tres anys a França i va obtenir la càtedra
de Filosofia a la Universitat del País Basc amb
un treball de recerca sobre els aspectes filosòfics
del Càlcul Diferencial. Actualment, és
catedràtic de la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB). Autor de més de vint obres
filosòfiques entre les quals destaquen Ordre
et Substance, El Drama de la Ciudad Ideal
i Filosofia. Víctor Gómez és
coordinador del Congrés Internacional d'Ontologia
que des de 1993 se celebra amb el patrocini de la UNESCO.
Congrés Internacional Arquitectura 3000 sota el títol l’Arquitectura de la In-Diferència
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)
Departament de Projectes Arquitectònics
2004-06-30
Segueix-nos a Twitter