•Notícia
L’arquitectura de la IN-DIFERÈNCIA: pensadors, arquitectes i antropòlegs es reuneixen a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de la UPC per analitzar la dicotomia entre l’arquitectura de la indiferència i l’arquitectura responsable
Els arquitectes Rogelio Salmona, Mikko Heikkinen i Juha Leiviskä, l’antropòleg Amos Rapoport, el psicòleg Jaan Valsiner i el filòsof Víctor Gómez Pin són alguns dels experts internacionals que participaran al congrés.
Del 30 de juny al 3 de juliol tindrà lloc, a la sala d’actes de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB),c/ Diagonal, 649, el Congrés Internacional Arquitectura 3000 sota el títol l’Arquitectura de la In-Diferència, organitzat pel Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’ETSAB. El congrés té com a objectiu analitzar des de diversos punts de vista la diferència entre l’arquitectura contemporània, preocupada per la seva pròpia forma i indiferent al context cultural, en contraposició a l’arquitectura responsable, que crea espais sensibles a la vida social i al medi ambient.
Per analitzar aquestes diferències participaran al congrés experts en arquitectura, ciències socials i filosofia de renom internacional interessats en els espais construïts per una arquitectura sensible a les diferències socials. Alguns dels participants a la nova edició del Congrés són l’arquitecte Rogelio Salmona, que va col·laborar a París amb Le Corbusier; els finlandesos Mikko Heikkinen i Juha Leiviskä, referents de l’arquitectura finlandesa en construccions compromeses amb la societat en la que viuen; l’antropòleg i arquitecte Amos Rapoport, un dels experts internacionals més importants en el camp de l’antropologia; el psicòleg Jaan Valsiner, que treballa l’aprenentatge de l’espai en nens a partir de la percepció que tenen de la seva ciutat; i el filòsof Víctor Gómez Pin, que ha treballat l’espai des del punt de vista de la filosofia i la matemàtica.
La inauguració del congrés serà avui dimecres, 30 de juny, a les 18:30 h, a la sala d’actes de l’ETSAB, a càrrec del director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Ramon Vilaseca; el vicerector adjunt d’Edificacions de la UPC, Joan Ramon Rosell; el degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Jesús Alonso; el director de l’ETSAB, Jaume Sanmartí, i el president del congrés, Josep Muntañola.
El congrés està compost per conferències i grups de treball que desenvoluparan aspectes diferents de la relació entre l’educació, la psicologia o la filosofia amb l’arquitectura. Dijous, 1 de juliol, sota el leit motiv de Ment, l’arquitecte de la Universitat de Montreal Pierre Boudon, tractarà el significat semiòtic de l’arquitectura; el filòsof Víctor Gómez Pin, de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà sobre la ciutat ideal i la relació entre la filosofia i les construccions arquitectòniques, i el científic de la Universitat College de Londres Mel Slater desenvoluparà la interacció de la realitat virtual amb l’arquitectura per treballar en simulacions futuristes sobre el creixement de les ciutats.
Divendres, 2 de juliol, sota el títol Territori, els arquitectes Rogelio Salmona, Mikko Heikkinen i Juha Leiviskä explicaran les seves realitzacions arquitectòniques com a exemple d’una arquitectura compromesa i al servei de la societat. Dissabte, 3 de juliol, psicòlegs i antropòlegs seran els protagonistes de la jornada que girarà entorn a la Societat. El psicòleg Jaan Valsiner, tractarà sobre l’organització humana de l’espai, i l’antropòleg Amos Rapoport, de la Universitat de Wisconsin-Milwaukee, relacionarà l’arquitectura amb el seu entorn social, cultural i ambiental.
Els grups de treball que es desenvoluparan per les tardes tractaran sobre la simbologia de l’arquitectura; la filosofia de l’espai; la regeneració del teixit urbà desprès de catàstrofes ambientals; la importància de la realitat virtual a l’arquitectura per poder fer simulacions sobre l’evolució i el creixement d’un nucli urbà; la responsabilitat moral dels arquitectes; les construccions sostenibles; la influència en els nens de l’entorn construït i com els ajuda a formar la seva identitat; la rehabilitació i la remodelació de formes urbanes amb valor arquitectònic, com els cascos antics de nuclis urbans importants; la identificació dels grups socials amb les construccions arquitectòniques que es realitzen al seu voltant; l’arquitectura des del punt de vista de la dona i els elements i la història del paisatgisme.
Paral·lelament a les conferències i grups de treballs tindrà lloc, al vestíbul de l’ETSAB, una exposició dels treballs dels arquitectes participants en el congrés i també hi ha previstes visites a la Sagrada Família, guiades pel director de l’obra, l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol.
Alguns currículums 
                          
                          Rogelio Salmona. Arquitecte nascut a Bogotà 
                          (1929). Va iniciar estudis d'Arquitectura a la Universitat 
                          de Colòmbia i els va interrompre en 1948 per 
                          a viatjar a París, on va treballar en l'estudi 
                          de Le Corbusier durant gairebé deu anys. La primera 
                          de les seves obres va ser el conjunt d'apartaments El 
                          Pol, projectat conjuntament amb l'arquitecte Guillermo 
                          Bermúdez Umaña (1959). A la dècada 
                          dels setanta Salmona va desenvolupar a Bogotà 
                          una sèrie de projectes de caràcter exploratori, 
                          entre els quals destaquen el Col·legi de Batxillerat 
                          de la Universitat Lliure (1962), el conjunt d'habitatges 
                          Fundació Cristiana (1963) i la seu per a la Societat 
                          Colombiana d'Arquitectes (1961-1970). Entre 1964 i 1970 
                          va projectar la seva primera obra de repercussió 
                          internacional: el conjunt d'apartaments El Parc. A la 
                          casa Alba (Bogotà, 1969), Salmona va iniciar 
                          l'estudi de les possibilitats organitzatives, espacials 
                          i estètiques del pati. Altres obres són 
                          la Casa Franm, a Tabio, Cundinamarca a Colòmbia 
                          (1977); el projecte per al Centre Jorge Eliécer 
                          Gaitán (1983), encara sense concloure; el Museu 
                          Quimbaya a Armènia (Colòmbia, 1984), obra 
                          distingida amb el Premi Nacional d'Arquitectura en 1988; 
                          La Casa d'Hostes Il·lustres a Cartagena, projectada 
                          entre 1978 i 1982, va ser reconeguda com el projecte 
                          llatinoamericà més important realitzat 
                          en la dècada dels vuitanta. La Casa d'Hostes 
                          va obtenir el Premi Nacional d'Arquitectura en 1986. 
                          La seu per a Fundació per a l'Educació 
                          Superior (FES) a Cali, obra projectada conjuntament 
                          amb els arquitectes Pedro Alberto Mejía, Raúl 
                          H. Ortiz i Jaime Vélez, va obtenir el Premi Nacional 
                          d'Arquitectura en 1990.
Juha Leiviskä. Nascut l'any 1936 a Hèlsinki, Finlàndia. Arquitecte per la universitat de Tecnologia d'Hèlsinki el 1963. Va col·laborar amb l'arquitecte Bertel Saarnio entre 1964 i 1968, i té oficina pròpia des de 1967. Treballa amb l'arquitecte Vilhelm Helander des de 1978. Conferenciant a diverses universitats d'arreu del món. Les seves últimes obres són: centre parroquial, hotel i edifici d'oficines a Kotka; centre d'activitats per a la congregació de Nokia; Església i centre parroquial de Myyrmäki, Vanita; centre parroquial de Kirkkonummi; oficina central de Nokia; extensió dels grans magatzems Stockmann's, Hèlsinki; ambaixada d'Alemanya a Hèlsinki; església de Männistö, Kuopio; centre per a exhibicions temporals, Hèlsinki; i centre multiusos i oficines, Alemanya.
Amos Rapoport
                          Professor emèrit de l'Escola d'Arquitectura de 
                          Wisconsin (Xicago). Arquitecte i antropòleg de 
                          reconegut prestigi en Estats Units, Austràlia 
                          i Gran Bretanya. En els tres països és membre 
                          honorari de les associacions d'arquitectes. Ha donat 
                          classes en les universitats de Melbourne i Sydney (Austràlia), 
                          la Universitat de Califòrnia de Berkeley i el 
                          University College de Londres. Ha estat professor visitant 
                          a Israel, Turquia, Bretanya, Argentina, Brasil, Canadà, 
                          Puerto Rico, Índia i Suïssa, entre d'altres, 
                          i conferenciant convidat en tot el món. És 
                          un dels fundadors de Environment-Behavior Studies. El 
                          seu treball s'ha centrat principalment en el rol de 
                          les variables culturals, estudis interculturals, i el 
                          desenvolupament i síntesi de la teoria. 
                          Va ser editor d'Urban Ecology, editor associat d'Environment 
                          and Behavior i el 1980 va rebre el premi EDRA Distinguished 
                          Career
Mikko Heikkinen
                          Nascut el 1949 en Savonlinna, Finlàndia. Va rebre 
                          el seu màster de ciència en arquitectura 
                          a la universitat de Tecnologia d'Hèlsinki en 
                          1975. Aquest any va fundar una societat amb Markku Komonen 
                          sota el nom de Heikkinen-Komonen Architects. Els seus 
                          treballs inclouen el museu de ciència finlandès 
                          Eureka (1988), l'ambaixada de Finlàndia a Washington 
                          (1994), la terminal de l'aeroport de Rovaniemi (1992), 
                          el col·legi de cinema europeu de Dinamarca (1993), 
                          l'institut Max Plank de biologia molecular i genètica 
                          de Dresden (2001), així com cases prefabricades 
                          i escoles a Guinea (1994-99). Mikko Heikkinen ha donat 
                          classes a Virginia Tech, a Blacksburg (Estats Units), 
                          a Frankfurt (1995), i a la Kunstakademiets Arkitektskole 
                          de Copenhaguen (1998). Ha estat professor convidat de 
                          la universitat de Washington i a St. Louis (2002). Ha 
                          rebut el Finland Award (1996) i el premi Aga Khan d'arquitectura 
                          (2001). El 2003 va ser nomenat Artist Professor pel 
                          Arts Council de Finlàndia.
Jaan Valsiner
                          Es va graduar per la universitat de Tartu el 1976 i 
                          va completar el seu treball de postgrau el 1979. Ha 
                          estat a la Universitat de Clark des de 1997 i a més 
                          està afiliat al programa Comunicació i 
                          Cultura. Va guanyar el premi d'investigació alemany 
                          Alexander-von-Humboldt en 1995, i està afiliat 
                          a grups d'investigació de Brasil, dels Països 
                          Baixos, Austràlia i Estònia. Està 
                          implicat activament en el Forum Qualitative Sozialforschung.
                          Els seus interessos generals se centren en l'organització 
                          cultural de processos mentals i afectius en el desenvolupament 
                          humà. També està interessat en 
                          història psicològica com a font d'idees 
                          per a l'avanç contemporani de la disciplina, 
                          així com en models teòrics de desenvolupament 
                          humà. Actualment, les seves investigacions inclouen 
                          l'estudi dels processos autodialògics en joves 
                          adults. És l'editor de Culture and Psychology 
                          i From Past to Future, així com de la sèrie 
                          de monografies Advances in Child Development Within 
                          Culturally Structured Environments.
Víctor Gómez Pin
                          Filòsof, nascut a Barcelona, és va doctorar 
                          a la Universitat de la Sorbona de París amb una 
                          tesis sobre l'ordre aristotèlic. Va ser professor 
                          durant tres anys a França i va obtenir la càtedra 
                          de Filosofia a la Universitat del País Basc amb 
                          un treball de recerca sobre els aspectes filosòfics 
                          del Càlcul Diferencial. Actualment, és 
                          catedràtic de la Universitat Autònoma 
                          de Barcelona (UAB). Autor de més de vint obres 
                          filosòfiques entre les quals destaquen Ordre 
                          et Substance, El Drama de la Ciudad Ideal 
                          i Filosofia. Víctor Gómez és 
                          coordinador del Congrés Internacional d'Ontologia 
                          que des de 1993 se celebra amb el patrocini de la UNESCO. 
                        
Congrés Internacional Arquitectura 3000 sota el títol l’Arquitectura de la In-Diferència
2004-06-30
Segueix-nos a Twitter
 
        
         
         
         
       
                 
                 
                 
             
        
     
             
             
             
	   
						 
						 
						
 
            

