•Notícia

L'instrument D-CIXS (Demonstrations of Technology for Compact Imaging X-ray Spectrometer), forma part de la càrrega científica de la sonda espacial SMART-1, que ha iniciat la inserció en l'òrbita lunar la nit de dilluns, 15 de novembre, i que constitueix la primera missió a la Lluna de l’Agència Espacial Europea (ESA). L’aparell, un espectròmetre de raigs X dissenyat especialment per estudiar la composició química del nostre satèl•lit natural, ha estat desenvolupat per científics del Laboratori Rutherford Appleton del Regne Unit, amb la participació de l’equip dirigit per Ignasi Casanova. El grup català és l’únic de l’estat espanyol que participa com a coinvestigador en la missió tecnològica SMART 1 (Small Mission for Advanced Research in Technology), fonamentalment dissenyada per posar a prova un nou sistema de propulsió que s’utilitzarà en properes missions planetàries de l’ESA.

Aquest espectròmetre de raigs X d'alta eficiència i de tamany reduït (menys de 2 kg, quan el pes habitual d’aquests aparells és de 9 kg) va començar a ser desenvolupat l’any 2000 conjuntament amb investigadors del Regne Unit i Finlàndia.

El grup de la UPC és responsable de la identificació i avaluació de recursos naturals a la superfície lunar i que es podrien fer servir per construir assentaments humans permanents a la Lluna.

Ignasi Casanova és professor del Grup de Mecànica i Nanotecnologia de Materials d'Enginyeria, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSCCPB) de la UPC i coordinador del programa de doctorat en Ciència i tecnologia aeroespacial (DoCTA), que s’imparteix també a la Politècnica. Justament un dels seus doctorands, el físic Jordi Bernabeu, forma part del grup investigador treballant en una tesi doctoral sobre nous materials de protecció davant la radiació per missions tripulades de llarga durada a la Lluna i a Mart.

El principal objectiu d’aquest espectròmetre de raigs X, que tindrà una cobertura global del satèl·lit, és detectar l'emissió característica de certs elements químics presents a la superfície de la Lluna i realitzar un mapa complet de l’abundància d’aquests elements i, per tant, de la composició de la superfície lunar. En condicions solars normals, es mesuraran les abundàncies de magnesi, alumini i silici, i en moments d’alta activitat solar, d’altres elements, com ara el ferro i el calci, entre d’altres.

El resultats obtinguts es combinaran amb la informació complementària obtinguda per les missions lunars nordamericanes Clementine i Lunar Prospector i ajudaran a avançar en el coneixement de diferents camps de la ciència lunar. Aquesta nova informació permetrà estudiar algunes de les qüestions fonamentals encara no resoltes entorn a l'origen i evolució de la Lluna.

El DCIXS representa una nova generació d'instruments d'observació planetària d'alta tecnologia: és més econòmic i compacte, té un volum i un pes més reduïts que els actuals, consumirà menys energia i detectarà els raigs X característics dels materials que es troben a la superfície lunar.

Així mateix, i amb vista a la futura construcció de bases lunars, l'espectròmetre de raigs X servirà per localitzar zones d'interès en quant al seu potencial de recursos naturals.

L’espectròmere de raigs X viatja a bord de l’Smart-1 rumb la Lluna des del 27 de setembre de 2003, juntament amb altres dos instruments que serviran per fer mesures científiques: un espectròmetre infraroig realitzat a l'Institut d'Aeronàutica de Lindau, Alemanya i una càmera molt lleugera per captar imatges, desenvolupada per un equip del Centre Suís d'Electrònica i Microtecnologia (CSEM).

En la missió SMART-1, de pressupost ajustat (menys de 150 milions d'euros), coordinada per l'ESA, també hi participen altres grups investigadors de Suïssa, Finlàndia, Alemanya, Itàlia i França, així com de nombroses empreses. És la primera missió d'aquest tipus que posa en marxa l'ESA. L'objectiu és utilitzar, per primer cop a Europa, un sistema de propulsió elèctrica per controlar una nau espacial de poc pes i assajar noves tecnologies, en una missió de llarga durada abans de poder-les aplicar en altres missions planetàries de més envergadura, com pot ser la futura a Mercuri.

La nit de dilluns, 15 de desembre, la sonda s'ha deixat “capturar” pel satèl·lit natural de la Terra, en una maniobra clau i que consisteix en que la petita nau aprofiti les pertorbacions de la gravetat lunar per entrar la l’òrbita de la Lluna. La fase d’observació científica començarà a mitjans del proper gener.