•Notícia
La demanda d'habitatge de la població actualment assentada a Catalunya es reduirà un 37% en 10 anys, segons un estudi de la UPC
El treball, elaborat pel Centre de Política del Sòl i Valoracions, preveu que almenys el 33% de la necessitat total d'habitatge en aquest període provindrà de la població immigrant, la qual cosa transformarà dràsticament el perfil i la demanda immobiliària.
El treball, realitzat pels arquitectes Josep Roca Cladera i Carlos Marmolejo, planteja les necessitats d'habitatge principal (tant de compra com de lloguer) a escala global i també en l'àmbit territorial, considerant les set regions definides pel Pla Territorial General de Catalunya: Alt Pirineu i Aran, Ponent, Camps de Tarragona, Comarques Centrals, Comarques Gironines, Regió Metropolitana de Barcelona i Terres de l'Ebre. A més del factor territorial, l'estudi també té en compte els factors econòmic, social i demogràfic.
Almenys el 33% de la demanda total d'habitatge en aquest període provindrà de la immigració, proporció que pot arribar al 56%, segons l'estudi; en canvi, en el decenni passat aquest percentatge no arribava al 16%, la qual cosa suposarà una dràstica transfiguració del perfil i de la demanda immobiliària. Mentre que la demanda autòctona (la de la població actualment assentada) només serà d'uns 251.046 habitatges (en el decenni passat, 1991-01, va ser del voltant de les 400.000 unitats), l'augment de la demanda per part de la població immigrant podria ser d'entre 124.854 i 319.738 habitatges, en funció del creixement anual del mercat de treball.
La principal causa de la davallada de la demanda del mercat de l'habitatge és que una part significativa del baby boom dels anys setanta —causant del component principal de la formació de llars en l'últim quinquenni (1996-2001)— ha satisfet les seves necessitats d'habitatge en el quinquenni passat o l'està satisfent actualment, i que l'envelliment progressivament accelerat de la població alliberarà habitatges actualment ocupats. Es produirà una pèrdua de 266.595 (un 25%) formadors de llar potencials i una pèrdua de treballadors potencials de 155.738 persones (-4%), i hi haurà un decreixement natural de prop de 61.000 persones a l'any que alliberaran llars.
S'estimen tres escenaris de creixement econòmic per a Catalunya per al decenni 2001-2011: de creixement mínim de l'1,25% mitjà anual, d'expansió de l'1,50% i de creixement continuat del 2,20%. Tenint en compte aquestes variables, per àmbits territorials la demanda total podria variar des de les 1.845 unitats en l'escenari més reticent que seria l'Alt Pirineu fins els 376.135 habitatges en l'escenari de creixement continuat per a la Regió Metropolitana de Barcelona, que és on es concentra més percentatge de població jove, de 25 a 35 anys. La proporció de demanda immigrant pot anar del 0% en el cas de menor creixement i que es preveu per a les Terres de l'Ebre, fins el 70% en el cas del major creixement econòmic, previst per al Camp de Tarragona.
Caiguda de la demanda autòctona
i envelliment de població
La reducció de la demanda autòctona serà
més severa en regions on hi hagi més envelliment
de la població (-60% a l'Alt Pirineu i Aran,
-58% en l'àmbit de Ponent i les Terres de l'Ebre,
-54% al Camp de Tarragona) i més moderada en
els territoris amb majors proporcions de població
jove (-30% a la Regió Metropolitana de Barcelona).
Les Comarques Centrals i les Gironines veuran caure
un 50% i un 45%, respectivament, la seva demanda d'habitatge
en relació a l'esdevingut al decenni anterior.
És a dir, el 72,1% (180.931 unitats) de la demanda autòctona majoritària d'habitatge català procedirà de la Regió Metropolitana de Barcelona. El conjunt de Comarques Gironines tindrà una demanda de poc més d'un 11% del total (28.273 unitats). La demanda de les comarques del Camp de Tarragona serà d'un 7,7% del total (19.432 unitats). I tot seguit se situen les Comarques Centrals, amb una demanda de 5,1% (12.891 unitats). La demanda en els territoris de Ponent (4.994 unitats), Alt Pirineu i Aran (1.845) i Terres de l'Ebre (2.678) en cap cas superarà les 5.000 unitats en tot el decenni, la qual cosa suposarà un 2%, 0,7% i 1,1% del total, respectivament.
El progressiu envelliment de la població a totes les regions catalanes, doncs, provocarà un dèficit de Població Ocupada Resident autòctona, incapaç de satisfer les necessitats de mà d'obra dels llocs de treball que es crearan, i fins i tot de cobrir els llocs actuals existents amb les taxes d'ocupació actuals. Per això es preveu, a més de l'augment de les taxes d'ocupació de la població autòctona, que la incorporació al mercat de treball de la població immigrant resident comporti l'augment en la demanda d'habitatge d'aquest col·lectiu.
Un 60% de la demanda procedent de la població autòctona es generarà fins el 2006, a causa de l'important segment de població entre 25 i 30 anys que accedeix per primera vegada a l'habitatge. Del 2006 al 2011, aquesta demanda minvarà lleugerament. La generació de la demanda per part de la població immigrant dependrà de la dinàmica d'expansió del mercat de treball i aquest de l'evolució cíclica de l'economia.
La demanda immigrant es concentra a
la RMB
La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) és
el territori que previsiblement tindrà més
demanda d'habitatge per a immigrants en els pròxims
anys: entre 74.814 unitats i 195.204, segons
l'escenari de creixement econòmic.
A continuació de la RMB, se situa el Camp de Tarragona, que haurà de proveir de 19.593 fins a 45.901 habitatges per a població immigrant. En tercer lloc, estan les Comarques Gironines, amb una demanda d'habitatge per a aquest col·lectiu fluctuant entre 18.920 a 42.998 habitatges principals.
Tenint en compte les dades resultants
d'aquest estudi, els autors detecten la necessitat de
generar, de manera equilibrada, oportunitats tant de
treball com d'habitatge a cada regió de Catalunya,
i creuen urgent que es prenguin les accions legislatives,
de planificació i de gestió municipal
necessàries per satisfer la demanda d'habitatge
provinent, majoritàriament en els propers anys,
d'un col·lectiu amb baixos ingressos.
Web del CPSV
2004-05-30
Segueix-nos a Twitter
