•Notícia
La major eficàcia en la detecció de la legionel·la redueix la mortalitat per legionel·losi a Catalunya
L'avenç per diagnosticar la bactèria que ocasiona la legionel·losi ha permés passar d'un índex de mortalitat d'entre el 50 i 60% als primers brots a un percentatge d'entre el 2 i el 5 % en els brots actuals.
L’augment de la incidència de la legionel·la a Catalunya no ve produïda per un augment de casos, sinó pel fet que es realitza una major detecció i diagnosi que en d’altres comunitats o països. Aquesta és una de les principals conclusions del primer Congrés a Terrassa d’àmbit nacional sobre la legionel·la, sota el títol La legionel·la avui: gestió de la prevenció, realitzat al Vapor Universitari de Terrassa els dies 5 i 6 de febrer, i organitzat conjuntament pel Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) al Campus de Terrassa i el centre de formació i consultoria CEFO LAS DEVAS.
Aquesta major eficàcia per detectar la bactèria que genera la malaltia ha permès reduir molt significativament l’índex de mortalitat per aquesta causa, que ha passat del voltant del 60% als primers brots diagnosticats als anys xxx, al 5% als diagnosticats actualment.
La malaltia de la legionel·losi no es pot eradicar, segons els experts, el que sí que es podrà evitar és l’aparició de grans brots, mitjançant la prevenció, el manteniment i el control de les instal·lacions. Els casos esporàdics de legionel·losi no desapareixeran mai.
En el decurs del congrés els experts també van posar de manifest que, al contrari de l’opinió d’alguns sectors, l’origen causant d’aquesta malaltia i els responsables de la seva disseminació no són xarxes de distribució pública d’aigua. És en les instal·lacions i xarxes internes amb temperatures, funcionament i manteniment inadequats on s’arriba a concentracions elevades del bacteri que pot ser disseminat a l’exterior i causar problemes a la salut.
Així mateix, el Congrés conclou que la situació que comporta més risc es produeix en aturades perllongades dels sistemes, com ara en períodes de vacances, ja que al posar-los de nou en funcionament sense neteja i desinfecció prèvies provoca una gran emissió d’aerosol amb una gran càrrega contaminant.
Del Congrés es desprèn també que és amb tècniques de prevenció i manteniment de les instal·lacions que es poden controlar els grans brots de legionel·la. Qualsevol instal·lació que faci servir aigua pot ser causant de l’aparició de casos de legionel·losi, ja que el bacteri no es pot eradicar i sempre està present a l’aigua. La tendència actual és controlar més de prop d’altres tipus d’instal·lacions i no només les més habituals (aigua calenta sanitària i torres de refrigeració).
Els responsables del Congrés constaten la necessitat d’una major coordinació entre l’Administració, les entitats de revisió, els instal·ladors, les empreses de manteniment i els titulars de les instal·lacions per fent front comú a la malaltia. Sense aquesta coordinació no serà possible avançar i s’aconseguirà l’efecte contrari al que es vol arribar.
Un altre aspecte destacat en el Congrés té a veure amb la sostenibilitat i la cura del medi ambient. S’està observant que determinats municipis, amb l’objectiu de donar una solució al problema, opten per substituir torres de refrigeració i condensadors evaporatius per altres sistemes. Aquests sistemes substitutius sovint consumeixen molta més energia produïda per a les centrals productores d’energia i provoquen de manera directa un augment considerable de CO2 i d’altres gasos contaminants, contribuint, per tant, a l’escalfament del planeta.
Claus per eradicar brots de legionel.losi:
- Aplicar els programes d’Anàlisi de punts crítics de control
- Dissenyar i aplicar un pla de tractament de l’aigua
- Dissenyar i aplicar un pla de control analític de l’aigua
- Realitzar revisions periòdiques fetes per entitats externes autoritzades per l’administració
- Disseny i aplicar un pla de formació específic als diferents operaris i agents implicats en el tema de la Legionel.la
- El.laboració d’un cens de totes les instal·lacions de risc que permeti identificar-les i actuar el més aviat possible en cas de sospita d’un brot.
- Sensibilització i conscienciació del problema als titulars de les instal·lacions per tal que realitzin tractaments preventius i compleixin la normativa vigent
Segueix-nos a Twitter
