•Notícia

El proper 29 de gener, de 9 a 17 hores tindrà lloc a la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) la Jornada Poincaré, centrada en la figura del geni matemàtic i físic francès Jules Henri Poincaré (1854-1912), que va avançar la comprensió dels espais tridimensionals, i de qui enguany es commemora el 150è aniversari del seu naixement i a qui el centre dedica l’actual curs acadèmic. A més de considerar les contribucions del científic, s’analitzarà també la projecció fins a l’actualitat de les seves idees i resultats, a través de diferents conferències a càrrec de professors de la UPC i també de les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Valladolid i Saragossa.

La jornada, que es farà a la sala d’actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (c/Pau Gargallo, 5. Barcelona) a partir de les 9.15 hores, destaquen dues conferències: d’una banda La Conjetura de Poincaré, a càrrec de María Teresa Lozano, professora de la Universitat de Saragossa, a partir de les 12 hores. En aquesta xerrada es parlarà d’un dels problemes més importants plantejats pel matemàtic francès (que va suposar que “tota varietat tridimensional tancada i simplement connexa és l’esfera”), sobre el que fa més d’un segle que s’investiga. La cerca d’una demostració sobre la conjetura de Poincaré, considerat com un dels set enigmes matemàtics del mil·leni pel Clay Mathematical Institute, ha donat lloc al llarg de tot el segle XX a una fecunda investigació en topologia. Recentment, sembla ser que un matemàtic rus ha proposat una solució al problema que no va poder demostrar Poincaré sobre la “connectivitat simple” d’una esfera.

D’altra banda, destaca la darrera conferència, titulada Henri Poincaré en la història de la relativitat, que pronunciarà a partir de les 16.45 hores el professor Xavier Roqué, de la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta intervenció Xavier Roqué revisarà els pols clàssics del debat i l’estat actual de la polèmica que enfronta des de fa temps els estudiosos de la teoria de la relativitat sobre si el matemàtic francès és el precursor d’aquesta teoria ( hi ha aquells que parlen de la “teoria de la relativitat de Poincaré i Lorentz”) o si, a diferència d’Einsten, no va copsar l’abast real del principi de relativitat.

Altres conferències previstes en el programa de la jornada són les següents:

Poincaré i l’aritmètica, a càrrec Pilar Bayer, professora de la Universitat de Barcelona, que explicarà, a partir de les 9.15 hores, la importància i la influència dels treballs sobre les funcions fuchsianes aritmètiques en l’estudi de les equacions algebraiques.

Tot seguit, a les 10.30 hores, Javier de Lorenzo, professor de la Universitat de Valladolid, parlarà de la creació matemàtica lligada al coneixement de la física en la seva conferència titulada Poincaré, pensador de la matemàtica. Segons Poincaré, hi ha principis regulatius, com la inducció completa, l’estructura de grup, les nocions topològiques...., que possibiliten la creació matemàtica, obra de la raó.

A les 15.30 hores, Amadeu Delshams, professor de la UPC, parlarà de La gran influència de la memòria de Poincaré sobre els problemes dels tres cossos. En aquesta xerrada, es comentarà la influència que han tingut els conceptes de Poincaré sobre el camp dels sistemes dinàmics i sobre la ciència no lineal. Els descobriments que el matemàtic va fer sobre el caos determinista van ser l’embrió per al desenvolupament de la Teoria del Caos, amb la qual s’explica la majoria dels fenòmens naturals, des de l’origen de l’Univers a la propagació d’un incendi o a l’evolució d’una societat. Poincaré va reconèixer que existien innumerables fenòmens que no eren completament aleatoris, que simplement no responien a una dinàmica lineal, i que eren aquells als quals petits canvis en les condicions inicials conduïen a enormes canvis en el resultat.

Jules Henri Poincaré, nascut a Nancy (França), és autor d’una vasta obra que conté contribucions de primera línia en nombrosos camps de les matemàtiques, tant pures com aplicades, així com de la física matemàtica i a l'astronomia. A més, va fer aportacions destacades a la filosofia científica, a la comprensió dels processos creatius del pensament, o a l'expressió literària.

La seva vida és una dedicació constant al cultiu de les Matemàtiques i la Física Matemàtica: d'una banda contribueix al seu desenvolupament i expansió amb la introducció de resultats i conceptes que són part constitutiva del material bàsic de diferents camps de la matemàtica i la física actuals; d'altra banda, es va interessar molt en la comprensió de tot allò que permet adquirir coneixement físic i geomètric, en particular el mateix procés de creació matemàtica.

Les seves múltiples aportacions es troben repartides en una amplia varietat de camps: destaquen el seu estudi de les funcions per ell anomenades Fuchsianes (i la seva connexió amb la geometria hiperbòlica), el tractament qualitatiu de les solucions de les equacions diferencials (corbes integrals i naturalesa dels punts singulars), la introducció del Grup Fonamental en Topologia Combinatòria o, dit per ell, "Anàlisis Situs", el seu treball "Sur le problème de trois corps et les équations de la dynamique", que va guanyar un premi internacional ofert pel rei Oscar II de Suècia (un monarca interessat per les matemàtiques) i que en una correcció posterior d'aquest treball hi ha les arrels de l'actual Teoria del caos.

Tot i la multitud de premis que va rebre en reconeixement a la seva obra, hi ha una qüestió que, encara avui, no és del tot divulgada: es tracta del fet que Poincaré es va avançar a Einstein en enunciar que la velocitat de la llum és una velocitat límit i que la massa depèn de la velocitat, en afirmar el principi de relativitat segons el qual cap experiment mecànic o elèctric pot discriminar entre un estat de moviment uniforme i un estat de repòs i en establir el grup de les transformacions admissibles que, ell mateix, va anomenar "grup de Lorentz". Així mateix, va establir la igualtat E = mc2.