•Notícia

Tot un món que existeix però que no es veu ha estat l’objecte del treball de Josep Palou (Barcelona 1973, resident a Vacarisses). Es tracta d’un treball a cavall entre la ciència i l’art. Formigues, cucs milimètrics, grans de pol·len, flors, aranyes, etc.. han estat els models involuntaris dels que l’autor ha captat imatges sorprenents i espectaculars. En total 22 fotografies que formen part del seu treball final de carrera. Les corresponents a les imatges microscòpicques del revers d’una fulla d’alzina, de la punta d’una antena d’insecte, de cristalls de sal marina i del detall de la planta del peu d’un bitxo bola són les que publicarà la revista National Geographic en la seva edició espanyola en el número de març. 

Palou ha fet servir el microscopi electrònic del Campus de la UPC a Terrassa per imatges de diferents mostres i després les ha colorejat digitalment. Arran de l’adquisició d’aquest microscopi electrònic per part de la Universitat, Palou va fer-lo servir per acabar els seus estudis. Això i la seva preferència per la macrofotografia li han fet pensar en unir els seus coneixements com a tècnic del microscopi del Campus de Terrassa i com a fotògraf. Així, ha descobert imatges amb gran atractiu visual que connecten la ciència amb l’art. Palou pretén donar a conèixer la tècnica de microscopia electrònica de rastreig al públic en general, popularitzar-la i fer atractiu el món amagat i quasi invisible de la natura. 

La tècnica científica i artística
Josep Palou ha fet servir una tècnica molt específica per als seus treballs. Distingeix entre mostres conductores i no conductores d’electricitat. Les conductores són les biològiques, que s’han de recobrir amb una aleació d’entre 10 i 15 nanòmetres d’or-paladi (un nanòmetre equival a la milionèsima part d’un mil·límetre). 

La mostra s’enganxa al portamostres amb una cinta adhesiva de carbó (material conductor de l’electricitat), s’introdueix dins de la càmera de buit del microscopi i la imatge ja es pot captar digitalment. Cal després rastrejar la part més atractiva del model fent servir criteris estrictament fotogràfics com la profunditat de camp o la distància de treball. De fet, la selecció de les mostres ha estat una de les parts més importants del treball, atès que no totes servien per a la dualitat científicoartistica. 

Un cop l’autor ha triat la imatge i l’ha captat, entra en joc la tasca de donar-li color amb tècniques digitals, ja que la que es veu al microscopi és en blanc i negre. Aquesta part és fonamental per al resultat final, perquè la tria d’un o un altre color en segons quines parts de la imatge aportarà a la fotografia un valor estètic més gran. A més, és important l’elecció dels colors, sobretot pel que fa a la distinció visual del públic entre les diferents parts de la mostra triada. Palou fa servir colors complementaris, com ara el magenta i el verd, ja que es combinen millor i visualment donen més resultats. 

Quant a les mostres conductores d’electricitat, la preparació és molt més senzilla perquè s’estalvia la part del recobriment amb l’aleació d’or-paladi. En aquestes mostres entren materials com ara un filament de bombeta. 

Els resultats dels 8 mesos de treball pacient i constant que Palou ha invertit són múltiples formes capritxoses, inimaginables, totalment inèdites; detalls d’insectes que ens fan volar la imaginació i ens sorprenen; composicions naturals, sense manipular -perquè a la realitat ja són prou suggerents- amb contrastos i perspectives al·lucinants. 

Possibles aplicacions
Segons Palou, la tècnica que ha fet servir es podria aprofitar més en la indústria de la imatge. Algunes sortides comercials podrien ser imatges decoratives en diferents suports o calendaris publicitaris, com ara el que la Fundació Politècnica de Catalunya editarà, amb 12 de les 22 fotografies de la col·lecció. 

Però una de les aplicacions que més li agrada a Palou és la didàctica. Col·legis i instituts poden treure’n profit d’aquest tipus d’imatges que presenten en primer pla les parts perfectament definides i contrastades d’éssers vius, invisibles a l’ull humà i als microscopis òptics que es fan servir als laboratoris docents de les escoles.